Resultats de la cerca

Neix a l’estat de Colorado, EUA, a les San Juan Mountains, de les Rocalloses Flueix en direcció nord-oest - sud-est, encaixat entre muntanyes fins a arribar al San Luis Valley, on, a causa del Sangre de Cristo Range, canvia de direcció i travessa l’estat de Nou Mèxic A partir de les ciutats d’El Paso Texas, EUA - Ciudad Juárez Chihuahua, Mèxic, el riu constitueix la frontera entre Mèxic i els EUA En arribar a les localitats d’Ojinaga Mèxic - Presidio EUA, rep per la dreta el riu Conchos al Big Bend National Park forma un colze, i a l’estat mexicà de Coahuila rep per…

La serra del Malforat, al nord, la separa de la vall de Bac, i la serra de Sant Miquel del Mont, al sud, de la vall de Ridaura La vall de Bianya, és formada per dos brancs importants que s’ajunten a Hostalnou de Bianya la vall de Santa Llúcia de Puigmal i la vall de Sant Ponç d’Aulina a aquesta darrera s’uneixen les de Sant Salvador de Bianya i de la riera del Farró a l’est d’Hostalnou s’hi ajunta la vall de Capsec, que davalla de la serra de Malforat La riera de Bianya , que drena la vall, és formada per la reunió de les petites rieres de les valls laterals rep la riera de la Ridaura, per la…

Comprèn la major part de la vall del riu de Cortes , que neix al sector muntanyós del nord del terme, al vessant meridional del tossal de Las Cruces 1 709 m alt, i desemboca al Millars, per la dreta, dins el terme d’Aranyuel Una gran part del territori és coberta per pins i carrasques i extensions de garrigues i pasturatges, aprofitats pel bestiar oví i cabrum L’agricultura és destinada principalment als cereals 1 769 ha, a la vinya 249 ha i a l’olivera 64 ha el regadiu hortalisses ocupa 112 ha Hi és tradicional la indústria tèxtil de llana al s XVIII hom produïa anualment 25 000…

Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal…

El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…

Neix als Apenins centrals Monte Fumaiolo i en el seu curs alt rega el sector més oriental de la Toscana i després travessa de N a S l’Úmbria passa per Perusa i en el seu curs baix rega el Laci formant meandres, passa per Roma i prop de la mar es divideix en dos braços l’esquerre, anomenat Fiumara, constitueix el veritable riu i desemboca prop d’Òstia el de la dreta forma un canal navegable, anomenat Fiumicino Rep com a afluents importants el Paglia per la dreta i el Nera per l’esquerra Anomenat Albula en època molt antiga, els romans li donaren el de Tiberis , en poesia, i Thybris com a…

Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró Baix Camp entra al Priorat pel de Cornudella de Montsant, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important,…

Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de Peralada rep el Llobregat d’Empordà,…

Situada en una plana, envoltada de muntanyes, a l’alta conca del Sava, s’estén a ambdues ribes del Ljubljanza, afluent d’aquest riu, al qual desemboca 10 km més avall El nucli antic s’aixeca a la dreta del riu, al peu d’un turó coronat per un castell s XII reconstruït als ss XVI-XVII, mentre que la part moderna s’estén a la riba esquerra Alhora que centre cultural del poble eslovè, és un destacat centre comercial i industrial i nus de comunicacions Té indústries derivades de la fusta, construccions de maquinària i de material elèctric, indústries tèxtils, químiques, de blanqueria…

És drenat per la riera de Castellnou afluent, per la dreta, de la Tet, a la qual desemboca al Soler, que forma, en una gran part del curs, el límit occidental, i per la Canta-rana, que, juntament amb el seu afluent, la riera de Fontcoberta, forma el límit meridional El conreu preponderant és la vinya, que ocupa sobretot la part més plana del nord del terme El regadiu ocupa 73 ha arbres fruiters, hortalisses i cereals El sector muntanyós és, en bona part, improductiu, amb alguns claps d’alzines El poble 320 m alt és al vessant oriental d’un roc al cim del qual hi ha l’antic castell de…