Resultats de la cerca
Es mostren 7700 resultats
Antoni Carbonell Roure

Antoni (tercer per la dreta) i Josep (tercer per l’esquerra) Carbonell Roure
Arxiu Robert Comet
Caça
Falconer.
L’any 1975 fou un dels membres fundadors de la Sociedad de Cetreros de Cataluña, primera societat catalana de falconeria, de la qual fou vicepresident Es convertí en el primer criador, al nostre país, de falcons pelegrins en captivitat És membre i actual vicepresident del Grup de Falconers de Catalunya
Josep Carbonell Roure

Antoni (tercer per la dreta) i Josep (tercer per l’esquerra) Carbonell Roure
Arxiu Robert Comet
Caça
Falconer.
Fou fundador, l’any 1975, de la primera societat catalana de falconeria, la Sociedad de Cetreros de Cataluña, i pioner de la falconeria d’alt vol al nostre país Fabricant artesanal dels primers picarols per a falcons a Catalunya, també fou secretari del Grup de Falconers de Catalunya
riu d’Arinsal
Riu
Riu d’Andorra, el principal afluent de la ribera d’Ordino.
Neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres el més important, el dels estanys Forcats els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a…
senyal de la creu
Cristianisme
Gest traçat en forma de creu que hom fa damunt seu o damunt una altra persona.
Una forma, més universalitzada, consisteix a portar la mà dreta, estesa, del front al pit i del muscle esquerre al dret primitivament, i encara actualment a l’Orient, hom traçava la creu, amb tres dits de la mà dreta junts, del front al pit i del muscle dret a l’esquerre Aquest gest va acompanyat sovint de les paraules en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant Una altra forma, no tan generalitzada però molt coneguda als Països Catalans, consisteix a traçar, amb el polze de la mà dreta, tres creus, una al front, una altra als llavis i una altra…
Hepatomegàlia
Patologia humana
És anomenat hepatomegàlia un signe caracteritzat per un augment de volum del fetge Les causes més freqüents d’hepatomegàlia són hepatitis, cirrosi en les primeres fases de desenvolupament, insuficiència cardíaca dreta, pericarditis constrictiva i tumors del fetge L’hepatomegàlia se sol advertir a través de la palpació de la vora inferior del fetge, que en condicions normals sobrepassa fins a uns 2 cm la darrera costella anterior dreta, mentre que quan es troba engrossit es pot estendre uns quants centímetres més Igualment, en nombrosos casos d’hepatomegàlia es…
Vall-de-roures
Vista de la Vall-de-roures
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Matarranya, a la vall d’aquest riu, des del congost obert després de la confluència amb el riu d’Ulldemó, entre els tossals del Periganyol (1.033 m alt), a l’esquerra (dit, per la seva forma, la Caixa, que dona nom a la rodalia de Vall-de-roures i a la Caixa de Vall-de-roures), i d’en Querol (786 m alt), a la dreta, fins a l’aiguabarreig amb el Tastavins.
El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…
Llucena
Vista parcial de Llucena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, a la vall del riu o barranc de Llucena (afluent de la rambla de la Viuda per la dreta, que neix als vessants nord-occidentals de Penyagolosa, dins el terme de Xodos).
És accidentat pels vessants sud-orientals de Penyagolosa, des de prop del seu cim 1395 m alt fins al S del profund congost del Salt del Cavall 250 m, tallat pel barranc del Salt del Cavall, afluent del Millars per la dreta Drenen també el terme alguns barrancs afluents al riu de Llucena els de Cassoles, de les Foies, de la Cambreta, de la Pedrenyera, que afaiçonen valls estretes i profundes en els materials cretacis El caràcter muntanyós del territori limita l’agricultura a 4000 ha de secà, dedicades a cereals, farratge i, d’una manera creixent, a ametllers i avellaners, i a unes…
Violència ultradretana als Estats Units
A Charlottesville, capital de l’estat de Virgínia, grups antifeixistes i ultradretans i neonazis, entre els quals hi ha el Ku Klux Klan, provoquen 1 mort i 19 ferits en atacar manifestants antifeixistes pels plans de l’Ajuntament de retirar una estàtua del general confederat Robert E Lee, un dels símbols de l’Amèrica supremacista blanca L’Ajuntament prohibeix la manifestació que sota el lema "Unim la dreta" convoca l’extrema dreta La resposta del president Trump, que en una sèrie de piulades no condemna la violència de l’extrema dreta ni el nazisme,…
Marganell

El Raval de Cal Janet, a Marganell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de Can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera, els 673 m del…
el Fusteret
Caseria
Caseria del municipi de Súria (Bages), a migjorn de la vila i al peu de la carretera.
És una petita colònia o raval obrer, que prengué el nom d’una masia de l’indret Aigua avall del Cardener, a mà dreta del riu i davant el barri del Fusteret, es manté dreta una torre cilíndrica de guaita, del segle XI, vestigi del paisatge medieval d’aquest indret
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina