Resultats de la cerca
Es mostren 4113 resultats
hostalatge
Història del dret català
Allotjament i assistència que hom dóna a una persona en un hostal, una dispesa, etc.
Als Països Catalans, a l’edat mitjana, el sobirà i el baró hi tenien dret d'alberga Els oficials de la cort reial i el seguici eren allotjats als hostals públics, o bé en cases particulars que habitualment admetien hostes A partir de la fi del s XV, la població civil fou obligada a proporcionar allotjament als soldats en temps de guerra
Pere Nicolau
Cristianisme
Teòleg.
Doctor en teologia, fou professor a la Universitat de Perpinyà i prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 Escriví Llibre i declaració dels noms de Maria 1630, llibre d’adoració tradicional, amb nombroses metàfores, que demostra que els símbols de l’edatmitjana eren encara populars al s XVII Fou també comissari del tribunal de la inquisició al Rosselló
Godiva
Heroïna llegendària anglesa.
El seu marit, senyor de Coventry, accedí a la seva petició de rebaixar els tributs, a condició que ella es passegés nua per la ciutat Godiva, coberta amb la seva cabellera, cavalcà pels carrers, deserts, car tothom s’havia tancat a casa El tema, conegut ja a l’edatmitjana, es popularitzà en la literatura a partir del s XVII
convers | conversa
Cristianisme
En un orde o congregació religiosos, profés sense vots solemnes, anomenat també llec.
Creació cistercenca del s XI, els conversos, tradicionalment, no han rebut els ordes sagrats, ni han estat sotmesos a les obligacions corals plenes i s’han dedicat més al treball manual, especialment, a l’edatmitjana, a les granges Les mateixes normes han estat aplicades a les comunitats femenines El Codi de dret canònic del 1983 suprimí la diferència entre professos i conversos
fonedor
Història
El qui fabricava peces d’artilleria.
Aquest ofici sorgí al final de l’edat mitjana Als Països Catalans és testimoniat a Perpinyà ja al començament del s XVI la monarquia hispànica disposava de fonedors a sou en els seus establiments, com els de Barcelona o de Màlaga, o bé acordava amb particulars, sovint estrangers, l’ús dels establiments públics per tal de fabricar l’artilleria a un preu convingut
Dionís Areopagita
Història del dret
Jutge a l’areòpag atenès.
Convertit al cristianisme per l’apòstol Pau, fou el primer bisbe d’Atenes Havia estat considerat autor d’una sèrie d’escrits filosòfics, que gaudiren d’una gran autoritat a l’edat mitjana a partir del Renaixement, però, en fou posada en dubte l’autenticitat al segle XIX hom establí llur caràcter pseudoepigràfic i anomenà Pseudo-Dionís el veritable autor
Isabel Grifoll i Àvila
Literatura catalana
Filòloga i historiadora de la literatura.
Imparteix la docència a la Universitat de Lleida Els seus estudis se centren en la narrativa catalana medieval en vers i en els autors i obres de la baixa edatmitjana Entre les seves publicacions destaquen laversió modernitzada del Tirant lo Blanc 1998 i diversos articles sobre les noves rimades, la poesia trobadoresca, Ausiàs Marc, Ramon Llull i la novella de Joanot Martorell
Albereda
Història
Antiga quadra del municipi de Navès (Solsonès), situada a l’W dels plans de Navès.
És drenada pel torrent d’Albereda , que neix prop de l’església de Besora i desguassa al Cardener al pantà de Sant Ponç Havia estat un castell pertanyent al s XVIII a la Universitat Literària de Solsona A l’edat mitjana, l’església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d’Olius al s XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès
Col·lo
Ciutat
Ciutat i port de la wilāya de Constantina, Algèria, situada a la costa occidental del golf de Stora.
Factoria romana, a l’edat mitjana fou un centre comercial important del regne de Tunis L’estol de Pere II de Catalunya-Aragó l’ocupà 1282 per tal d’ajudar ibn al-Wazīr, senyor de Constantina, amb l’objectiu, probablement, de preparar la conquesta de Sicília, que emprengué efectivament des d’aquest port Al s XIV hi hagué un consolat barceloní i un de mallorquí
Làmia
Ciutat
Ciutat de Grècia, capital del nomós de la Ftiòtida, a Grècia Central i Eubea.
Té jaciments de ferro i manganès i conreus de cereals, vinya i oliveres A l’antiguitat, donà nom a la guerra de Làmia 323-322 aC, que enfrontà els grecs rebels al domini macedoni contra Antípater Conquerida pels romans, fou incorporada a la Tessàlia 190 aC A l’edat mitjana fou possessió dels catalans del ducat d’Atenes, i serva encara alguns vestigis d’aquesta dominació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina