Resultats de la cerca
Es mostren 2837 resultats
espondilartritis anquilosant
Patologia humana
Malaltia reumàtica inflamatòria d’evolució crònica que afecta tot l’aparell locomotor, especialment la columna vertebral i les articulacions proximals de les extremitats inferiors.
És més freqüent en l’home que en la dona, en una proporció de 5 a 1 En la fase inicial hi ha dolors erràtics i afecta les articulacions sacroilíaques en la fase d' estat s’estén als segments vertebrals lumbars i després envaeix el raquis dorsal, el tòrax i el raquis cervical en la fase avançada hi ha una anquilosi total de la columna La seva tendència anquilosant i ossificant de les estructures discolligamentoses de les articulacions la diferencia netament de la poliartritis crònica primària Un 40% són de tipus benigne, un 35% de gravetat mitjana i un 25% aboquen a l’anquilosi El tractament…
dermòpters
Mastologia
Ordre de mamífers que comprèn el gènere Cynocephalus i les espècies del qual són de dimensions petites, puix que només atenyen 40 cm de longitud total.
Presenten una membrana el patagi que s’estén des dels costats del coll, abraça les extremitats i arriba fins a la cua Habiten en selves espesses i són arborícoles De dia romanen penjats de les branques com els ratpenats, i de nit surten a nodrir-se de fruites i brots joves Salten d’arbre en arbre valent-se del patagi, ja que quan es llancen al buit obren llurs extremitats de manera que el patagi actua com a paracaigudes La dentició és com la dels insectívors El gènere Cynocephalus comprèn dues espècies C volans , que habita a les illes Filipines, i C variegatus , que habita al sud-est…
dret gironí
Dret català
Dret especial de la regió de Girona (el comtat i, després, la vegueria), on des de temps antic s’aplicava el dret general de la Catalunya Vella; s’estengué també al seu bisbat i àdhuc al Ripollès i a la conca de la Tordera.
Molts privilegis reials per a la ciutat de Girona 1232, 1286, 1289, 1351 i sobretot 1284, que hi estenien els bons usos i costums de Barcelona, a la fi foren aplicats a tot el bisbat el 1284 s’introduí a Girona el Recognoverunt proceres Parallelament, s’anà creant un dret consuetudinari, recollit als repertoria dels juristes i als llibres de la cort de la vegueria i de la batllia de Girona també eren recollides algunes constitucions sinodals per raó de la preeminència del dret canònic Costums de Girona Actualment, l’àmbit d’aplicació d’aquest dret, incorporat en part al dret civil de…
batedor

Batedor de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de fusta fixada sobre el mànec dels cordòfons de corda fregada o pinçada, sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per a fer-ne variar l’afinació.
S’anomena també diapasó Habitualment es construeix de banús o d’altres fustes dures, com la de palissandre, i en els instruments antics -tiorbes, bandúrries, guitarres- pot ser profusament decorat amb incrustacions de vori, os o carei A la part més allunyada de la caixa de ressonància, s’hi colloca la celleta, que eleva les cordes i les manté espaiades També suporta els trasts en cas que n’hi hagi fixos, embotits en unes canaletes buidades en sentit transversal, o mòbils, normalment de tripa La superfície on els dits premen les cordes pot ser plana guitarra, llaüt o corbada família del violí…
Collsacabra
Vista de Sant Julià de Cabrera, municipi de Santa Maria de Corcó, Osona, que es troba a l’altiplà de Collsacabra, al NE d’Osona. La fotografia mostra la construcció romànica de l’església parroquial d
© A. Bachs
Altiplà
Altiplà del nord-est d’Osona, conegut també sovint amb el nom d’el Cabrerès (tot i que, històricament, només el sector occidental de l’altiplà pertanyia al terme de Cabrera), que constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes.
És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes…
la Pineda

Platja de la Pineda, a Vila-seca de la Solcina
© Fototeca.cat
Nucli
Important nucli turístic del municipi de Vila-seca, Tarragonès.
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca i Salou, Tarragona i la Canonja aquest unit el 1964 a Tarragona, a la costa, on s’estén la platja de la Pineda , que s’allarga des de la platja del Riuclar al costat del port de Tarragona fins al promontori del racó de Salou Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l' estany de la Pineda , drenat per la séquia de la Pineda Dins el terme de Vila-seca hi ha l’església i actual santuari de la Pineda , antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet Ha esdevingut modernament un…
bisbat de Perpinyà
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Perpinyà.
Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i Fenolleda L’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de Perpinyà,…
Monesma de Ribagorça
L’ermita de Monesma de Ribagorça
© Fototeca.cat
Antic municipi de la Ribagorça, annexat el 1970 al de Queixigar (llevat de l’antic terme de Sant Esteve del Mall d’aquest darrer municipi, annexat al de la Pobla de Roda), que formen l’anomenat Monesma i Queixigar.
L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos despoblats el de Sant Antoni, Colatxoa , Giró i Soliveta L…
serra de la Corrodella
Serra
Serra de la Ribagorça (921 m), un dels darrers contraforts pirinencs, que forma, en part, el límit amb la Llitera.
Juntament amb la serra d’Estada 1 026 m alt, a ponent en direcció d’E a W, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis 1 080 m alt, del Volterol 855 m alt i de la penya Roja 645 m alt, de direcció SE, constitueix un anticlinal mesozoic, afectat per distorsions diapíriques, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella Al vessant…
Kinshasa
Ciutat
Capital de la República Democràtica del Congo que forma una regió administrativa pròpia.
Situada en el baix Congo, s’estén al llarg de la vora esquerra del riu, davant Brazzaville i a tocar del llac Pool Malébo Fundada el 1881 per HM Stanley, és capital de l’estat des del 1926, any en què s’inicià un gran creixement demogràfic des del 1955 290277 h al 1965 gairebé es duplicà la població, la qual superà el milió d’habitants el 1969 Al N hi ha el barri industrial i comercial i el nucli residencial més important barris de Kalima i Kintambo i al S els barris obrers És un port fluvial molt important Té indústria tèxtil, mecànica i cervesera El ferrocarril i la carretera uneixen la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina