Resultats de la cerca

Aquest equip ha estat un dels més destacats dels països de la Mediterrània occidental i l’organitzador de l’esquema històric de la península Ibèrica a les èpoques primitives Original pel mestratge de Pere Bosch i Gimpera, entre el 1915 i el 1936 fou format per una primera generació en la qual destacaren Lluís Pericot, Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Josep Colominas, molt lligats a l’Institut d’Estudis Catalans Després s’hi incorporaren Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell, Pere de Palol i Antoni Arribas, la majoria posteriorment al 1939, quan el mestre Bosch i Gimpera ja era a l’…

En 543-544 havia publicat un edicte dogmàtic on condemnava els Tres Capítols obres de Teodor de Mopsuèstia, de Teodoret de Cir i d’Ibes d’Edessa Els 151 bisbes orientals presents al concili condemnaren també aquestes obres El papa Vigili, present a Constantinoble, no hi prengué part i primerament es refusà a aprovar-lo, però acabà fent-ho, a l’exili, com ja d’antuvi havia condemnat els Tres Capítols , cedint més d’una vegada a les pressions imperials El concili fou una revisió del de Calcedònia, i durant força temps l’Occident es refusà a admetre'l El concili condemnà també l’…

En fou el membre principal Paul Gauguin —abans del seu exili voluntari de la civilització occidental—, tot i que les seves troballes plàstiques, concretades en el sintetisme , foren reivindicades com a pròpies per Émile Bernard, un altre membre del grup Entre altres integrants hi havia també Émile Schuffenecker, Louis Anquetin, Charles Laval, Cuno Amiet, Henri Moret i Paul Sérusier, que portà la influència de Pont-Aven al nou grup dels nabís Un nombre representatiu de membres de l’escola es manifestaren conjuntament el 1889 al cafè Volpini del Champ de Mars de París en l’…

Estudià magisteri a l’escola Normal de Girona Del 1931 al 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic Collaborà amb diverses cases editorials, fins que fundà, amb l’editor barceloní Pere Reverté, l’Editorial Reverté, i, també, el 1964, Publicaciones Culturales Fou guardonat amb el premi Juan Pablos per la seva tasca editorial Durant la seva estada a Mèxic adquirí una valuosa collecció de pintures, que cedí al Museu de l’Empordà de Figueres, i amb les quals féu una gran exposició sobre els artistes catalans de l’…

S'exilià a França el 1933, i s’installà als EUA el 1941 Escriptor de tendència realista, amb una tècnica virtuosa, escriví novelles sobre temes històrics Jud Süss , ‘El jueu Süss’, 1926, i la trilogia Josephus , de la qual forma part Der jüdische Krieg, 'La guerra jueva’, 1932 i sobre problemes polítics de l’època del feixisme Erfolg , ‘Èxit’, 1930 Die Geschwister Oppenheim , ‘Els germans Oppenheim’, 1934 Exil , ‘Exili’, 1939 Simone , 1944, publicada en anglès Els darrers anys de la seva vida escriví una biografia novellada de Goya Goya oder der Weg der Erkenntnis , ‘Goya o el…

Entrà a l’exèrcit el 1811 Fou partidari de la constitució durant el trienni 1820-23 Durant deu anys residí a l’exili El 1843 participà en l’enderrocament del regent Espartero i fou ascendit a coronel d’infanteria Ajudà la junta governativa central auxiliar, des de l’agost de 1843 que s’oposava al govern moderat installat a Madrid el representant d’aquest a Barcelona era el brigadier Joan Prim, nomenat governador militar de la plaça En esclatar el moviment “centralista” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la Junta suprema provisional de la província de Barcelona i…

Celebració del 50è aniversari de la independència de Malta de la Gran Bretanya © DOI A mitjan setembre es van complir cinquanta anys de la independència de Malta del Regne Unit, un aniversari que va ser commemorat amb diversos actes oficials en què també va participar la corona britànica Pocs dies abans es va repetir el drama humanitari causat per l’exili de milers de persones provinents del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà –la majoria síries, palestines, egípcies i sudaneses– en morir 500 persones ofegades en aigües malteses Amb l’esclat i l’agreujament dels…

El seu nom de soltera era Clara Eisner Estudià a Leipzig, on establí contactes amb l’SPD, en el qual ingressà el 1881 Començà a collaborar en el diari socialista Der Sozialdemokrat Fou una destacada feminista presidenta de l’organització socialista de les dones alemanyes i responsable del secretariat femení de la Internacional El 1892 fundà el diari Gleichheit ‘Igualtat’ El 1914 fou l’única responsable de l’SPD que se solidaritzà amb la crida internacionalista de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg Empresonada per la seva oposició a la guerra, fou una de les impulsores de l’ espartaquisme…

Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966 També publicà…

Doctor en dret i professor mercantil, començà la seva activitat professional en les indústries tèxtils de la seva família Posteriorment fou director del Banc de Bilbao a Barcelona 1961-65, de l’Instituto de la Moneda Extranjera 1965-71 i de la filial d’Hispano Olivetti a Espanya 1971 Els darrers anys actuà com a representant de la Unió de Bancs Suïssos a Espanya Prengué part en les negociacions amb el govern d’Adolfo Suárez per al retorn del president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, a l’octubre del 1977 Restablerta la Generalitat, fou conseller de…