Resultats de la cerca
Es mostren 8947 resultats
Vologès V de Pàrtia
Història
Rei arsàcida de Pàrtia (~209-220).
Fill i successor de Vologès IV, aviat el seu germà Artàban V, cap dels nacionalistes parts, es rebellà contra ell i ocupà gairebé tot el regne, excepte la regió de Babilònia, on es mantingué un quant temps
esparver cendrós

Esparver cendrós
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 46 cm de llargada, molt similar a l’esparver d’estany, del qual es distingeix pel plomatge dels mascles, que és una mica més fosc, sense taca blanca al carpó, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales.
S'alimenta de petits vertebrats i insectes grossos Migrador parcial Habita als aiguamolls, a gairebé tot Europa, Àsia i Àfrica hiverna i nia a tots els Països Catalans, excepte a les Balears, per on només passa en migració
nuralagus
Paleontologia
Gènere de lagomorfs de grans dimensions que visqué durant el Miocè superior (Messinià) i el Pliocè a punta Nati Es cala Pous, Ciutadella (Menorca).
Aquest conill gegant de gairebé un metre de llargada i 14 kg de pes es diferencia d’altres lepòrids continentals per presentar un crani, ampulles timpàniques i òrbites oculars relativament més petits, i extremitats un 25% més curtes
catalasa
Bioquímica
Hidroperoxidasa que catalitza la reacció de dismutació del peròxid d’hidrogen a oxigen i aigua (2H 2
O 2
=O 2
+ 2H 2
O).
Aquest enzim actua també sobre altres substrats donadors d’electrons, com l’etanol És l’enzim conegut de major activitat És una hemoproteïna existent en el fetge, el ronyó, els eritròcits i gairebé en totes les cèllules aeròbies
eimèria
Zoologia
Gènere d’esporozous de l’ordre dels coccidis, de petites dimensions en estat vegetatiu i de cicle reproductor amb esquizogònia i gamogònia.
Són gairebé sempre immòbils, i produeixen coccidiosi d’invertebrats i vertebrats De les 50 espècies que comprèn el gènere, unes, com Eperforans , parasiten els conills, unes altres, com Emaxima , els pollastres, i unes altres, els bous, porcs, etc
drumlin
Geomorfologia
Hidrografia
Relleu d’origen glacial de forma allargada i arrodonida.
Sol formar conjunts disposats parallelament entre ells i amb la direcció en què es movia la glacera És compost d’argiles, sorres i blocs erràtics, que gairebé sempre constituïen una de les morenes de fons de la glacera
Federació per a la defensa de la Llengua i de la Cultura catalanes
Història
Associació cultural creada a la Catalunya del Nord (1980), sorgida de la dinàmica catalana enfront de la política francesa tendent, en aquell moment, a englobar-la dins d’una demarcació llenguadociana sota l’hegemonia de Montpeller.
Agrupa la gairebé totalitat d’associacions culturals catalanes del país, i es proposa accions tendents a la normalització de la llengua i de la cultura catalanes, molt ambicioses És un exponent de la revifalla catalanista dels anys setanta
exapostilari
Música
En la litúrgia bizantina, tropari que es canta a l’ofici matinal (orthros) immediatament abans dels salms Laudate (148-150).
Rep aquest nom pel fet que contenen gairebé sempre la frase exapósteilon to fs 'Fes brillar la teva llum, Senyor' Els troparis equivalents durant la quaresma reben el nom de fotagogiká , a causa del mot fs del verb f
orfebreria
orfebreria Arqueta d’argent daurat decorada amb motius florals, típicament califals, pertanyent a Hisam II de Còrdova i conservada a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l’or.
Correntment, l’orfebreria i l'argenteria són considerades com una mateixa cosa, car comprenen gairebé els mateixos processos i les respectives històries són pràcticament indissociables Històricament, els argenters i els orfebres catalans estigueren agrupats en unes mateixes associacions professionals
xarxa meteorològica
Meteorologia
Conjunt d’estacions distribuïdes geogràficament dins una regió o un país i destinades a fornir informació meteorològica a un servei central.
Les estacions de la xarxa poden ésser principals o termopluviomètriques Mentre que les primeres enregistren dades de gairebé tots els elements meteorològics, les segones, que són les més nombroses, es limiten només a recollir dades de pluges i temperatures
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina