Resultats de la cerca

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , fill de Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Treballà a Diari de Barcelona 1970, El Periódico de Catalunya , on participà en la fundació el 1978 i n’arribà a ser redactor en cap 1984, El País , La Vanguardia 1986-2008, del qual fou director adjunt d’art, i Mundo Deportivo 1992-99 Collaborà en les revistes satíriques Papus i Barrabás Participà en tertúlies televisives sobre futbol i, especialment, sobre el Futbol Club Barcelona Fou professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona…

El Tribunal Constitucional dóna la raó al Govern espanyol en el recurs a la llei catalana contra la fracturació hidràulica fracking , argumentant que la llei envaeix les competències de l’Estat També declara nulla la disposició transitòria de la llei catalana que prohibeix la implantació d’establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 m2 dins de les trames urbanes consolidades, ja que no es justifica segons la norma general estatal Dos dies després 27 d’abril, el TC també anulla la part substancial de la llei catalana que estableix un impost a la generació d’…

Constituït a partir de les empreses de tres consorcis previs Airtel, Reditel i Sistelcom i sota la presidència d’Eduardo Serra, al desembre del 1994 obtingué la llicència per 85 000 milions de pessetes Al començament del 1995 tenia més de 75 000 milions de pessetes de recursos propis El 1999 el grup Vodafone comprà Airtouch, i d’aquesta manera adquirí el 21,7% d’Airtel L’any 2000 Airtel obtingué la llicència d’UMTS, o telefonia mòbil de tercera generació Al desembre del 2000, entrà a formar part del Grup Vodafone, una de les companyies internacionals de xarxes de…

El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de productivitat i de…

Graduada a la Universitat de Nova York, amplià estudis a Europa amb A Augér i E Schwarzkopf i a l’Opera Center de la Juilliard School of Music de Nova York 1983-87 Debutà el 1989 a la New York City Opera La Bohème i el 1992 al Metropolitan Les noces de Fígaro Ha esdevingut una de les sopranes més destacades de la seva generació, molt especialment com a intèrpret de les òperes de W A Mozart Ha enregistrat nombrosos discs i el 1998 estrenà Streetcar Named , d’André Previn, a San Francisco Debutà el 2007 al Liceu amb Thaïs d’J Massenet El 2008 rebé el premi Polar, considerat el…

El 1959 publicà Compañeros de viaje , que s’inscriu dins l’anomenada poesia social de caràcter més individualista i influïts per la poesia anglosaxona són els llibres posteriors En favor de Venus 1965, Moralidades 1966, Poemas póstumos 1968, Las personas del verbo 1975 i El pie de la letra 1980 Com a crític publicà Cántico el mundo y la poesía de J Guillén 1960 i el pròleg a la traducció del llibre d’Eliot Función de la poesía, función de la crítica 1955 Publicà en prosa Diario del artista seriamente enfermo 1974, on presenta amb força ironia un panorama ampli de la generació…

Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Bausil i Brune S'interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música construïa instruments de corda Inventà un paracaigudes ejectable amb patent del 1914 Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York La millor part de la seva obra consta d’…

Féu grans decoracions —Unión Musical Española, 1920— abans de llicenciar-se Al principi hom el pot incloure dins l’estètica simplificadora de l’anomenada “generació del 25” —casa del carrer Almagro de Madrid 1934, edifici Fàbregas o “Gratacel d’Urquinaona” 1939 de Barcelona, amb una realització que no correspon al projecte— Després de la guerra civil de 1936-39 fou un dels millors representants de l’historicisme nacionalista —Ministerio del Aire 1941-49, Palau March a Palma 1942-45— Després tornà a una gran simplificació —Hotel Richmond de Madrid 1954— Féu diverses aportacions…

Graduat en medicina a Belgrad, durant un temps exercí aquesta professió, que abandonà al principi de la dècada de 1950 per la literatura, com a autor i editor De la seva poesia cal destacar el primer recull, 87 pesama ‘87 poesies’, 1952, que el situà com un dels capdavanters de la lírica de la seva generació  Oktave 1957 i Velika Skitija ‘La gran Escítia’, 1969, obra que exemplifica la seva preocupació per establir una continuïtat entre les antigues cultures dels Balcans i els seus pobles actuals, són també títols destacables Conreà també la narrativa i l’assaig Membre de l’…

Com a poeta coincideix amb la generació dels anomenats “novísimos” per Josep Maria Castellet, sobretot per la preeminència del llenguatge i un cert to hermètic en els conceptes De la seva producció poètica destaquen els cinc llibres aplegats a El Oráculo invocado Poesía 1965-1983 1984, i que continuà en dos poemaris posteriors El techo del templo 1999 i Consulado general 2000 Com a narrador és autor de la trilogia El nudo gordiano , formada per El laberinto de Sión 1971, Gor 1973 i Diano 1983, i de la novella Con la frente marchita 1990 Publicà una biografia de Borges Borges,…