Resultats de la cerca
Es mostren 1635 resultats
Aunis
Província
Antiga província de França que forma actualment la part nord-est del departament de la Charenta Marítima i una petita part del departament de Deux Sèvres.
Comprèn les illes de Ré i Oléron És una plana desboscada, en els prats de la qual pasturen vaques lleteres La costa és sorrenca, i en alguns llocs, amb aiguamolls les poblacions viuen de la pesca i de les installacions balneàries Antic pagus Alienensis , després de formar part de l’Aquitània romana Aquitania Secunda, durant el Baix Imperi, Aunis caigué en poder dels visigots al segle V, i dels francs l’any 507 Posteriorment 1152 fou adquirida pels Plantagenet Conquerida per Lluís VIII de França el 1224, romangué en poder francès fins que pel tractat de Brétigny 1360 fou reincorporada a…
Francesc Fors de Casamajor
Música
Periodisme
Literatura
Dret
Jurista, poeta i periodista català.
Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una…
,
La política exterior de Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós, Aureum Opus , segle XIV BMA / GC El tarannà bellicós de Pere III, el Cerimoniós, i unes circumstàncies socials i econòmiques molt adverses, ja que foren els anys més crítics de la baixa edat mitjana, expliquen la conflictivitat gairebé permanent del seu regnat Les guerres l’obligaren a exercir una forta pressió fiscal que produí malestar i rebellions entre els seus súbdits, i una creixent dependència de les corts, que s’enrobustiren aleshores com a òrgan de control de la monarquia En la Crònica , alludeix al seu propi regnat com un temps de “guerres…
fam
Història
Sociologia
Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments.
La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren sovint revoltes socials d’…
Carles de Coloma i de Melo
Historiografia catalana
Historiador, militar i diplomàtic.
Marquès d’Espinar i fill dels comtes d’Elda, participà des de molt jove en les campanyes bèlliques de Flandes 1588-1600 i d’altres parts d’Europa Portugal 1581 i Sicília 1584 Comanador de Montiel i d’Ossa de l’orde de Sant Jaume, fou majordom de Felip IV, castellà de Perpinyà i virrei de Mallorca 1611-17 Ocupà altres càrrecs al servei de la monarquia dels Àustria hispànics, i arribà a ser ambaixador a la cort de Jaume I d’Anglaterra 1622-24 Plasmà les seves experiències militars i diplomàtiques en l’obra Las guerras de los Estados Bajos desde el año de MDLXXXVIII hasta el de MDXCIX ,…
panarabisme
Història
Política
Moviment polític sorgit a la fi del segle XIX entre els països àrabs i que propugnava la solidaritat i la cooperació entre ells, enfront, primer, de la dominació turca, i de la colonial, després.
Una vegada esfondrat l’imperi Otomà, el panarabisme culminà amb la creació 1945 de la Lliga Àrab, encaminada a la salvaguarda de la independència i sobirania dels seus integrants, tot fent costat, alhora, als incipients moviments nacionalistes al nord d’Àfrica, sobretot Després de diversos intents no reeixits d’unificació per part d’alguns estats àrabs RAU, 1958-61 Unió Àrab de Jordània i Iraq, 1958 Federació de Repúbliques Àrabs de Síria, Líbia, Egipte i Sudan, 1971 Unió de Líbia i Egipte, 1973 Unió de Líbia i Tunísia, 1974 Unió de Líbia i Síria, 1980 Unió de Líbia i Marroc, 1984 i de les…
llibertat de les mars
Transports
Dret
Dret marítim
Principi de dret internacional, universalment reconegut, que estableix que en temps de pau la mar, en tota la seva extensió (excepte les aigües interiors i la mar territorial), no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat, i és lliure per a totes les naus, sense distincions ni prerrogatives.
La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al…
Montjuïc
Nucli residencial als vessants del turó de Montjuïc , a Girona
© Fototeca.cat
Turó
Turó (215 m alt.), al límit dels antics termes de Girona i de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l’edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa
).
El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc , gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa de la ciutat, però hagué d’ésser abandonat l’11 de juny de 1811 ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet 1814 A partir del 1814 fou un dels refugis de la població…
Nova Anglaterra
Territori oriental dels EUA, format pels estats de Nou Hampshire, Massachusetts, Rhode Island, Connecticut, Vermont i Maine.
Fou ocupat pels francesos el 1604, i el 1614 John Smith féu una exploració del país, que anomenà Nova Anglaterra Els pescadors europeus el visitaren sovint des del s XVI, però no fou colonitzat fins el 1620, per emigrants puritans provinents d’Anglaterra, d’Escòcia, d’Holanda i de Massachusetts La zona restà sota la influència de les colònies veïnes Massachusetts, Maine, Connecticut, però assolí una sòlida organització puritana i gaudí d’una àmplia autonomia, atorgada pel rei d’Anglaterra Participà activament en la guerra de la independència 1775-82, i, dirigida pels conservadors, assolí un…
Zug
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa.
La capital és Zug 21 900 h 1994 Situat a la dreta del Reuss, s’estén als voltants del llac homònim, a la zona de contacte entre els Prealps i el Mittelland, format per petites conques separades per relleus molàssics La proximitat de Zuric fa que sigui un dels cantons més poblats 378 h/km 2 est 1994, i, juntament a una rica agricultura, amb conreus de fruiters, farratge i cereals, s’hi desenvolupa una important indústria tèxtil, metallúrgica diferenciada i d’aparells elèctrics Esmentat per primera vegada el 858, el 1273 fou comprat per Rodolf d’Habsburg, i el 1352 entrà a la Confederació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina