Resultats de la cerca
Es mostren 3180 resultats
ànec becvermell
Ànec bec-vermell
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, molt gros, de plomatge bru amb els flancs blancs; el cap és de color castany intens i el bec vermell.
És sedentari i viu en llacs o llacunes salabroses, a tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica Especialment abundant a l’albufera de València i al delta de l’Ebre Pot aparellar-se amb l’ànec collverd, i dóna lloc a uns híbrids molt bonics
vall de la Coma
Conjunt de pintura rupestre del terme municipal de l’Albi (les Garrigues).
Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze El conjunt té els seus parallels més pròxims al sud de la península Ibèrica
oreneta cua-rogenca

oreneta cua-rogenca
Agustín Povedano (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 18 cm, que té les parts superiors de color blau fosc metàl·lic i les inferiors i el carpó ocracis.
Habita a l’Àsia Menor, a Palestina, al Turquestan, al NW d’Àfrica, al SE d’Europa i a la meitat S de la península Ibèrica Actualment es va expandint per tota l’Europa mediterrània i és progressivament freqüent a la Catalunya continental Hiverna a l’Àfrica
tortuga de rierol

Tortuga de rierol
Khalid Ben Kaddour (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil d’aigua dolça que ateny 30-35 cm de llargària, té el cap gros i l’escut dorsal unit al ventral per lligaments fibrocartilaginosos que permeten un cert moviment a aquestes parts.
És de colors vistosos i costums nocturns Habita en pantans i rierols i es nodreix de petits animals aquàtics, amfibis, peixos, cucs i crustacis Habita a la península Ibèrica i el N d’Àfrica Als Països Catalans hom la troba en rierols del cap de Creus
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels pàrids, d’11 cm, que té les parts superiors de color castany, el cap i el coll de color blanc grisenc, amb un traç negre a la cara des de darrere de cada ull, i les parts inferiors d’un blanc ocraci.
Fa el niu en forma de bola, penjat d’una branca Habita en indrets pantanosos, a les vores de rierols i estanys, al centre i a l’E de la península Ibèrica, la Camarga, Itàlia, Sicília i l’Europa oriental És comú a la Catalunya continental
ensaïmada

Ensaïmada i sobrassada, productes típics de l'illa de Mallorca
© Fototeca.cat
Pastisseria
Pasta feta amb flor de farina, llevat, ou i sucre, cuita amb saïm o amb oli, rodona, formada per un cordó de pasta retort en espiral.
Originària de Mallorca, n'hi ha de grans dimensions uns 50 cm de diàmetre i de petites, amb cabell d’àngel o sense, alguns cops amb sobrassada o carbassat Ha estat adoptada arreu dels Països Catalans Hom n'exporta grans quantitats de Mallorca a la península Ibèrica
Eduard Francis Moore i Wood
Història
Militar
Militar.
Arribà a la península Ibèrica 1835 amb d’altres soldats britànics Collaborà amb els isabelins durant la primera guerra Carlina Comandant 1839 i coronel 1854, lluità a la campanya del Marroc 1859-60 i collaborà en la restauració borbònica Tingué, per matrimoni, el marquesat de San José
Castellar
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat en un dels contraforts de Sierra Morena i estès entre els rius Montizón i Guadalimar, que drenen el terme.
Dins el seu terme hi ha un important santuari ibèric, davant una balma, del qual procedeixen molts exvots, figuretes de bronze conservades principalment al Museo Arqueológico Nacional de Madrid El culte hi perdurà tota l’època romana des de la primera època ibèrica segles V-IV aC
contestà | contestana
Història
Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.
Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…
Els tàlpids: talp i almesquera
Àrea de distribució mundial de la família dels tàlpids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Els tàlpids són insectívors sense cec, amb les cúspides de les molars en forma de W i emparentats filogenèticament amb els sorícids Són animals de dimensions petites longitud cap i cos 63-215 mm, amb la cua curta generalment entre 15 i 85 mm i musell cònic o en forma de petita trompa Els ulls són petits, de vegades rudimentaris i coberts per la pell, i els pavellons de l’orella són absents Les extremitats són curtes, pentadàctiles i quasi sempre són adaptades a l’excavació o a la vida aquàtica El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina