Àrea de distribució mundial de la família dels tàlpids.
Maber, extret de J.E. Webb et al., 1979.
Els tàlpids són insectívors sense cec, amb les cúspides de les molars en forma de W i emparentats filogenèticament amb els sorícids. Són animals de dimensions petites (longitud cap i cos: 63-215 mm), amb la cua curta (generalment entre 15 i 85 mm) i musell cònic o en forma de petita trompa. Els ulls són petits, de vegades rudimentaris i coberts per la pell, i els pavellons de l’orella són absents. Les extremitats són curtes, pentadàctiles i quasi sempre són adaptades a l’excavació o a la vida aquàtica. El pelatge és dens i suau, en ocasions llis i sedós.
La família dels tàlpids inclou cinc subfamílies amb dotze gèneres i aproximadament vint espècies. Presenta distribució holàrtica: habiten Europa i Àsia des del paral·lel 60 N fins al Mediterrani i l’Himàlaia, i Amèrica del Nord des del S del Canadà fins al N de Mèxic. Es coneixen a Amèrica del Nord des de la meitat de l’Oligocè, a Europa des de l’Eocè superior i a Àsia només recentment.
A la península Ibèrica els tàlpids són representats per dues subfamílies: els desmanins, amb una espècie: l’almesquera (Galemys pyrenaicus), i els talpins, amb dues espècies: el talp europeu (Talpa europaea) i el talp cec (Talpa occidentalis). Aquesta darrera no es troba als Països Catalans i es distribueix a la meitat occidental de la península Ibèrica.