Resultats de la cerca

Estudià a les universitats de Tübingen, Berlín i Bonn Es traslladà el 1937 als EUA on es naturalitzà el 1945 Fou professor de biologia al California Institute of Technology 1947-77, membre de la National Academy of Sciences i de diferents collectius científics internacionals Es destaquen els seus treballs sobre la genètica dels bacteriòfags i de la mosca drosòfila, sobre la fisiologia dels sentits i també sobre la teoria quàntica dels enllaços químics Juntament amb AD Hershy i SE Luria li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia 1969 per les investigacions sobre la…

Molt vinculat als corrents iconològics i d’història de la cultura del Warburg Institute i del Courtauld Institute of Art, de Londres, ensenyà a diverses universitats angleses i nord-americanes abans de ser nomenat professor del Departament d’Art de la Universitat de Londres 1965-90 Investigà especialment entorn dels grans problemes formals i històrics del gòtic i del Renaixement italià Art and Architecture in Italy, 1250-1400, 1966 Duccio , 1977 La seva aportació fonamental és The Birth and Rebirth of Pictorical Space 1957, obra en què, arran de les investigacions d’Erwin…

Estudiós de l’arqueologia clàssica catalana, dedicà els seus esforços a l’arqueologia submarina, de la qual fou un dels pioners a Catalunya Feu prospeccions i excavà nombroses restes de naus romanes enfonsades, principalment a la Costa Brava sa Tuna, Calella de Palafrugell, el Port de la Selva, l’Estartit i és autor de diversos treballs Hallazgos arqueológicos submarinos en Estartit y las Islas Medas, 1960-1970 1971 o La nave romana de Sa Nau Perduda Cabo Bagur, Gerona 1972, molts dels quals publicats en la revista del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS…

Fou professor de fisiologia a Königsberg, Bonn i Heidelberg i de física a Berlín Estudià des d’angles inèdits aspectes importants de la fisiologia, com ara el mecanisme íntim dels sentits La seva aportació a l’acústica moderna és fonamental Féu també nombroses investigacions en el camp de l’electrodinàmica, analitzà l’activitat muscular i fou el primer a formular matemàticament el principi de conservació de l’energia a la seva obra Über die Erhaltung der Kraft ‘Sobre la conservació de l’energia’, 1847 Inventà l’oftalmoscopi 1851, perfeccionà la teoria dels colors de Young 1855 i descobrí les…

Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art 1980-90 de la mateixa localitat Doctor per la Universitat de Barcelona 1986 i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, és membre de la secció historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1996 Ha investigat el Paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda Serinyà i el Cau el Duc Torroella de Montgrí Ha publicat, amb Josep Canal, El Paleolític a les comarques gironines 1976 i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic…

Germà de Jan Tinbergen Collaborador de Konrad Lorenz amb el qual compartí el premi Nobel de medicina el 1973 en investigacions sobre psicologia animal, la seva dedicació a l’estudi comparatiu d’aquesta disciplina el portà a establir el valor de l’estímul com a signe, en el sentit que els senyals transmesos pels animals inclouen seqüències de conducta, i l’anomenat “mecanisme innat d’alliberament”, relacionat amb l’existència d’una unitat coordinadora en el sistema nerviós Professor de zoologia, des del 1949 a Oxford, entre les seves obres destaquen The Study of Instinct 1954 i…

Després dels seus estudis a Europa al costat de Rutherford i de Max Born, fou nomenat professor a la Universitat de Califòrnia Gràcies als seus treballs sobre partícules atòmiques fou nomenat director del centre d’investigacions de Los Alamos 1943, des d’on dirigí la fabricació de les primeres bombes atòmiques És autor de treballs diversos sobre la teoria quàntica i la de la relativitat Guanyat per les idees pacifistes, es féu sospitós a les autoritats nord-americanes dels anys cinquanta i perdé tots els càrrecs oficials Humanista i filòsof, hom li deu Science and the Common…

El 1930 començà un estudi exhaustiu de les partícules ionitzades produïdes pels raigs còsmics Mitjançant una càmara de Wilson, situada en l’interior d’un potent camp magnètic, observà el 1932 l’existència efectiva del positró, predit per Dirac però no observat fins llavors Això li valgué el premi Nobel de l’any 1936, conjuntament amb Victor F Hess Continuà les seves investigacions i el 1936, amb Seth Neddermeyer, identificà el μ-mesó o muó, que semblava ser la partícula prevista teòricament per Yukawa el 1935, cosa que posteriorment no es confirmà Membre de la National Academy of…

Alumna de Carme Aranegui, feu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1993 El 1999 fou nomenada sotsdirectora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d’Investigacions Prehistòriques El seu treball d’investigació s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l’arquitectura i les formes d’ocupació del territori Entre els seus treballs destaquen Puntal dels Llops 1988, amb C Mata i El tossal de Sant Miquel de Llíria La antigua Edeta y su territorio 1995 L’any 2002 publicà, en collaboració, la…

Estudià a la universitat alemanya de Praga on conegué el qui fou el seu marit Carl Ferdinand Cori amb qui dugué a terme les investigacions científiques Entre els seus treballs cal destacar l’estudi de les reaccions enzimàtiques que acompanyen la conversió del glicogen muscular en glucosa, àcid pirúvic i àcid làctic cicle de Cori, el dels efectes de les hormones en l’activitat enzimàtica, l’aïllament per primera vegada de l’α-D-glucosa-1-fosfat, anomenada també èster de Cori, etc El 1947 compartí el premi Nobel de medicina amb el seu marit Carl Ferdinand Cori i amb Bernardo A…