Resultats de la cerca

L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i la documentació del pla…

Rebé el nom inicial de Fundació Biblioteca Josep Pla i en la primera etapa eren representats en el patronat l’Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona L’any 1990 s’aprovaren els estatuts, i el 1992 passaren a formar part del patronat, a més de les institucions esmentades, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Baix Empordà L’any 2000, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, última entitat a incorporar-se al patronat, rebé un fort impuls, i a partir d’aleshores les seccions principals comprenen, a més de la biblioteca, un centre de documentació, una…

La seva família es traslladà a Barcelona el 1936, on es llicencià en dret carrera que no ha exercit Ha collaborat com a crític d’art a Destino , La Vanguardia , Revista , Cuadernos de Arquitectura , etc, de Barcelona, i a Nous Horitzons de Mèxic Ha participat en l’organització d’exposicions del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears i fou cap de redacció de l’Editorial Espasa-Calpe i director del Gran Larousse Català Com a especialista en art és autor de llibres que comprenen des de monografies fins a estudis de temàtica molt variada dins dels quals destaquen especialment els dedicats a…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual formà part de la seva junta directiva 1977-84 i presidí la Comissió de Catalogació de Cartells i Exposició de Material de l’Arxiu Impulsà la conservació del patrimoni del CEC També fou membre de la Comissió de Refugis del CEC, a la dècada de 1980 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Durant la dècada de 1930 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès Practicà l’excursionisme i l’esquí de muntanya als Pirineus, els Picos de Europa i altres serres peninsulars Fou vicepresident del Club Muntanyenc Barcelonès 1957-62 i secretari de la delegació catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1950-63, de la Federació Catalana d’Esquí 1964-69 i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, entre el 1970 i el principi de la dècada de 1990 Formà part del consell de redacció de la revista Vèrtex i fou un dels fundadors de…

Especialista en braça, fou doble campió de Catalunya i d’Espanya, amb setze anys, i aconseguí el rècord estatal de 100 m braça Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 en 100 i 200 m braça, i en el relleu de 4 × 100 m estils, en el qual assolí la vuitena posició El 1969 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Natació El 2010 la federació catalana també el guardonà Al costat de Santiago Esteva i Mari Pau Corominas, entre d’altres, fou un dels grans protagonistes de l’època daurada del CN Sabadell i de la natació catalana, al final de la dècada dels seixanta i principi dels…

El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell

El 1930 es federà com a atleta, però destacà en qüestions d’organització i de promoció de l’atletisme Després de fer diverses tasques en el Club Júnior, fou nomenat secretari arxiver de la Federació Catalana d’Atletisme 1932, secretari general 1939 i president 1945-47 El 1948 passà a ser seleccionador estatal, i el 1950, vicepresident de la federació espanyola, càrrec que ocupà fins el 1962 Des del 1932 es dedicà també al periodisme esportiu, bàsicament escrivint sobre atletisme, a La Vanguardia , Mundo Deportivo , Solidaridad Nacional i la Revista Olímpica Acumulà l’arxiu més gran sobre…

Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya i a la secció excursionista del Centre de Lectura de Reus A més de nombrosos estudis de geografia general i comarcal, és autor de les guies que escriví amb Joaquim Santasusagna, editades pel Centre de Lectura de Reus Les muntanyes de Prades , el Montsant i la serra la Llena 1929, Del Camp de Tarragona a l’Ebre 1931 i Les Valls del Gaià, de Foix i de Miralles 1934, textos sobre la història de l’excursionisme català i biografies com ara Mossèn Jaume Oliveres L’home preservat dels llamps de l’Aneto 1962, Norbert Font i Sagué, l’introductor de l’…

Destacà amb l’Apolo Patín Club, amb el qual la temporada 1948-49 pujà a primera divisió i la següent es proclamà campió d’Espanya 1950 Fitxà pel RCD Espanyol 1951-52 i guanyà el Campionat de Catalunya, i després anà a l’Antorcha de Lleida mentre feia el servei militar En tornar, jugà dues temporades al FC Barcelona, tres a l’Apolo Patín Club i el 1958 anà al Club Patí Vilanova com a entrenador, tot i que també jugà algun partit Es retirà la temporada 1959-60 Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1951