Resultats de la cerca
Es mostren 214688 resultats
La Plata
Ciutat
Capital de la província de Buenos Aires, Argentina, a la regió Litoral.
Situada uns 50 km al SE de la capital del país, al Riu de la Plata, on el port d’Ensenada, actualment un dels suburbis de la ciutat, és la sortida d’una vasta regió agrícola Fundada el 1882, ha crescut ràpidament és essencialment una ciutat moderna que s’ha convertit en el centre administratiu, industrial i comercial de La Pampa La indústria inclou refineria de petroli, naval, ciment, tèxtil, farinera, càrnia frigorífica, siderúrgica i mecànica
La Carolina
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, a la comarca de La Sierra, situat als vessants meridionals de Sierra Madrona.
L’explotació de les mines hi és en regressió hi ha indústria alimentària i tèxtil La població fou fundada en la colonització de la Sierra Morena que, en temps de Carles III, dugué a terme Olavide 1767
la Barona
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda.
És travessat per la carretera de la Pobla Tornesa a Albocàsser
la Geltrú
Sector oriental de la ciutat de Vilanova i la Geltrú (Garraf) inclòs en l’antic terme del castell de la Geltrú.
El qual, amb l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d’aspecte rural, separat de l’antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera avui, carrer de la Unió L’actual temple és del començament del s XVIII i conserva de l’edifici anterior el retaule barroc de l’altar major 1675 El castell, bastit del s XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l’ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer La Geltrú és esmentada ja el…
la Pedra
Poble
Poble de caràcter disseminat del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), dit també la Pedra i la Coma, situat a 999 m alt., a l’esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní, i és esmentada ja el 839 Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys Hi ha les restes de l’antic castell de la Pedra
la Font
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font) del municipi de Pena-roja (Matarranya), a la dreta del Tastavins.
L’església, monument nacional des del 1931, és un notable edifici gòtic s XIV, d’una sola nau, amb cinc grans arcs de diafragma i una coberta de fusta decorada el portal conserva la porta primitiva
la Clota
Barri
Barri de Maó, a l’oest de la ciutat, entre la colàrsega del port i la carretera de Ciutadella.
Ocupa una clotada entre l’antic raval de Dalt Vilanova i el pla des Monestir Fou poblat per una forta immigració de catalans del Principat, arribats arran de la guerra del Francès, entre els anys 1810 i 1812 Hom l’ha fet servir tradicionalment com a lloc d’habitatge modest
la Selva

Comarca
Comarca de Catalunya situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava de migjorn.
La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…
la Menera
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al sector més alt de la comarca, al límit amb la Garrotxa, de la qual el separa, entre el coll del Malrem (1 135 m) i el pla de la Muga (1 115 m), la serra de la baga de Bordellat (1 558 m).
És el més meridional del territori continental de l’Estat francès És constituït pel sector de capçalera de la vall del riu de la Menera o de Galdares, aigua avall del santuari del Coral El bosc ocupa una bona part del territori roures i castanyers La superfície agrícola és de 748 ha, 744 de les quals són de pastures i farratge, 2 ha d’arbres fruiters, 1ha d’hortalisses i 1 ha de cereals El cens ramader dóna 120 caps de boví, 300 d’oví i 150 de cabrum L’explotació de les mines de ferro, que havien fet possible el ràpid creixement del poble des de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina