Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
cantarel·làcies
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, l’himeni dels quals recobreix una superfície solcada de plecs que poden arribar a semblar làmines obtuses i bifurcades, sobre un esporocarp carnós, en forma de bolet típic o d’embut.
Viuen principalment a terra
inxa
Inxa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Generador de so dels aeròfons de doble llengüeta constituït per dues làmines simètriques i elàstiques situades a l’extrem superior del tub, que obturen de forma periòdica el pas de l’aire a l’entrada d’aquests instruments.
Es tracta d’una peça intercanviable, fixada al tub de l’instrument per mitjà d’un tudell, fabricada generalment de canya o fusta -sovint pels mateixos instrumentistes- Existeix des de l’antiguitat Els primers aulos grecs ja sonaven amb aquest accessori, i el nom català apareix per primera vegada, amb l’ortografia enxa , en documents de la Corona d’Aragó del 1377
moixernó d’estepa
Moixernó d’estepa
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de bistre, grisenc fosc o bru fuliginós, i de 5 a 15 cm d’ample, de làmines adnades, acostades i blanquinoses, i de cama desigual, blanquinosa i fibril·losa.
Creix en boscs, al voltant de soques i rabasses, formant flotes És comestible, però de qualitat mitjana
xilòfon
Xilòfon
© Fototeca
Música
Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes (de dues a quatre octaves).
Originari de l’Extrem Orient, és molt difós des de la Melanèsia fins a l’Àfrica, les Antilles i l’Amèrica Central i del Sud En les formes més arcaiques Madagascar, Nova Bretanya les fustes són sostingudes entre les cames del sonador en les altres van fixades a suports de fusta Àfrica, Extrem Orient o lligades a dues cordes Indonèsia Les formes modernes, incorporades a l’orquestra ~1875, són constituïdes per una sèrie de cilindres de fusta de diversa entonació, enfilats en els seus extrems amb un cordó i separats per nusos, o bé alineats sobre un suport fix, que hom colpeix amb baquetes de…
capsa de música
capsa de música construïda la segona meitat del segle XIX
© Fototeca.cat
Música
Capsa que reprodueix peces musicals per un mecanisme interior consistent en una sèrie de làmines metàl·liques, disposades igual que les dents d’una pinta, que sonen com llengüetes lliures quan són pinçades per les pues d’un cilindre giratori.
pseudomembrana
Patologia humana
Exsudat patològic que es produeix a la superfície de les mucoses i de les seroses, format molt sovint, però no sempre, per un feltre fibrinós que es desenganxa en forma de làmines que no es dissocien en l’aigua.
blava
Micologia
Bolet de barret vellutat, de la família de les cortinariàcies, de color violeta fosc, sec, d’uns 5 a 15 cm de diàmetre, làmines primes violàcies i després brunenques, i de peu també violaci, poc o molt bulbós, fibril·lós.
Viu als boscs humits i és comestible, però poc apreciat
carboner gros
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret estès, primer grisenc i després negrós, de 6 a 12 cm de diàmetre, làmines molt gruixudes i espaiades, aviat ennegrides a partir de l’aresta, i cama curta i gruixuda.
La carn, dura i fràgil, de color blanc, pren aviat una coloració vermella i després negra És molt abundant als boscs de muntanya, i no té valor culinari
escarlet blanc
Escarlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret de 4 a 10 cm d’amplada, al principi convex i després estès, blanc però sovint engroguit al centre, de superfície llisa i seca, amb làmines blanques, decurrents i espaiades.
La carn és espessa i molt dura Fa olor de fruita Apareix principalment a les rouredes i fagedes
La serra de Collserola com a exemple de la geologia herciniana
Mapa geològic del vessant meridional de la serra de Collserola S’observa la complexitat litològica de l’Ordovicià superior i el contacte intrusiu de la granodiorita que talla la resta de contactes Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Una de les àrees on afloren materials sedimentaris paleozoics metamorfitzats en grau baix fàcies dels esquistos verds és la serra de Collserola Aquesta àrea forma l’extrem sudoriental dels afloraments paleozoics de la Serralada Litoral, que de Barcelona cap al NE és formada essencialment per granitoides A la serra de…