Resultats de la cerca
Es mostren 11466 resultats
estria
Art
Mitjacanya en buit al llarg d’una columna, una pilastra, un ornament arquitectònic, una urna, un fris, un vas.
Pot ésser d’aresta viva, bisellada, plana, salomònica, ornamentada, etc
cossiol
Receptacle de forma de tronc de con, més petit que un cossi, a vegades proveït d’un mànec llarg.
policarbonat
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups carbonat (-O-CO-O-) repetits regularment al llarg de la cadena principal.
Poden ésser considerats com un tipus de polièsters Des del punt de vista industrial, el més important és el derivat del 2,2-bis4-hidroxifenilpropà, que presenta un elevat punt de fusió, juntament amb una notable estabilitat tèrmica i resistència a la hidròlisi àcida i a l’oxidació Hom l’obté per reacció del bisfenol esmentat amb fosgen en presència d’una base o per reacció del bisfenol amb carbonat de difenil generalment hom prefereix aquest darrer mètode Els policarbonats són substàncies transparents i rígides, que presenten bones propietats com a aïllants elèctrics Presenten l’inconvenient…
poliamida
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups amido (-CO-NH-) repetits al llarg de la cadena principal del polímer.
Els tipus més importants de poliamides són, des d’un punt de vista comercial, les lineals alifàtiques , que poden ésser filades i són conegudes comercialment per nilons , les ramificades alifàtiques , obtingudes per reacció d’amines polifuncionals amb àcids polibàsics, les quals no són filades i troben aplicació industrial en la preparació de recobriments i adhesius, i les aromàtiques , obtingudes per condensació de clorurs de ftaloïl amb fenilendiamines, filables i amb excellents propietats tèrmiques Alguns polímers naturals de gran importància biològica, com els pèptids i les proteïnes,…
acumulat | acumulada
Química
Dit dels enllaços dobles que uneixen tres o més àtoms de carboni consecutius al llarg d’una cadena carbonada.
verguer
Agronomia
Sarment llarg que hom deixa en un cep, generalment per colgar-lo per tal que en brotin de nous.
greu
Fonètica i fonologia
Segons Jakobson, dit dels fonemes consonàntics labials i velars el ressonador bucal dels quals és llarg i no dividit.
S'oposen als palatals i als dentals, anomenats aguts
aresta
Trosset llarg i prim, especialment de fusta, comparable per la seva grandària i forma a una aresta de blat.
botavant
Pal llarg ferrat per un cap, com l’usat pels raiers, els pescadors, etc, per a evitar l’abordatge.
maresma
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere una fletxa o qualsevol entrant costaner (golf, badia o estuari).
Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase més avançada…