Resultats de la cerca

Situada sobre un pujol que domina l’Adriàtica, és un centre de pelegrinatges marians molt important La difusió de la llegenda que diu que en aquest pujol havia estat transportada 1294 la casa on la Mare de Déu degué rebre l’anunci de l’àngel donà peu a la construcció, en què intervingué DBramante, d’una església on s’han anat acumulant valuoses pintures i escultures La devoció a la Santa Casa de Loreto fou viva als Països Catalans al llarg dels s XVII i XVIII Al Principat es destaquen les capelles i santuaris de Sant Andreu de Llavaneres, Vilafranca del Penedès, Artés, Moià, Llardecans,…

Creada, segons la llegenda, pel cavaller germànic Christian Rosenkreuz —segle XV—, hom no en divulgà l’existència fins a la primeria del segle XVII, amb el llibre Fama Fraternitatis RC Pocs anys després, una obra satírica titulada Chymische Hochzeit Christiani Rosenkreuz —sembla que escrita pel teòleg protestant JV Andreä—, que feia befa dels cercles ocultistes, contribuí, però, a fer-la conèixer Dins la mateixa centúria els ocultistes s’aplegaren sota la invocació de Rosenkreuz, amb el propòsit d’intervenir pacíficament i secretament en el món, per assolir-hi la pau i una…

Segons la llegenda, vers el 232 fou esposada amb el patrici Valerià, el qual es convertí i respectà la seva virginitat moriren tots dos màrtirs Ja des de la fi de l’edat mitjana fou considerada patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa Sota la seva advocació foren fundades congregacions com la Congregazione di Santa Cecilia, de Roma 1566, precedent de l’actual Accademia di Santa Cecilia, confraries professionals de músics la de Barcelona, el 1599 i associacions de concerts com la Caecilian Society, de Londres 1785, que popularitzà els oratoris de Händel i de…

Probablement visità Còrdova el 863 en missió diplomàtica prop de l’emir Muhammad, en nom de Carles II el Calb, i aconseguí d’emportar-se les suposades relíquies de sant Vicenç, retingudes a Saragossa La llegenda el fa franc i usurpador del comtat de Barcelona en perjudici de Guifré I el Pelós, i aquest hauria recuperat el comtat després de matar-lo Tot fa creure, però, que fou un home del país, potser emparentat amb Guifré, i que tant el seu ascens al govern dels comtats pirinencs potser des de la mort del comte i marquès Sunifred el 848 com la seva substitució a l’inici del…

És un oli sobre taula de 77 x 53 cm fou comprat per Francesc I de França potser al mateix Leonardo La pintura ha estat sempre voltada per una llegenda i ha inspirat nombrosos literats i diferents interpretacions d’estudiosos de l’art, llegendes a les quals contribuí també un famós robatori que tingué lloc el 1911, després del qual l'obra tardà més de dos anys a ser restituïda al Musée du Louvre, a París, on és exposada des del 1797 n'hi ha còpies en altres museus La datació de la pintura és oficialment fixada entre els anys 1503-1506, però anàlisis realitzades els primers anys…

Correspon al Myrddin gallès, bard i profeta del s VI, identificat també, de vegades, amb el poeta Taliesin Geoffrey de Montmouth s XII l’introduí en el cicle artúric Artús En un poema francès del s XIII, obra de Robert de Borron, és presentat com un fill del diable, creat per combatre la fe cristiana, però salvat pel baptisme També apareix relacionat amb la llegenda del Graal, com a mestre del rei Artús, i amb la Dona del Llac, de qui s’enamorà i per a guardar el cos de la qual preparà un sepulcre encantat Víctima, però, d’un engany, hi fou enterrat ell mateix i continuà, des…

Segons la mateixa llegenda, passà per allà el bisbe de Barcelona Sever, que fugia dels seus perseguidors, el qual féu el miracle de fer florir i granar de sobte les faveres que plantava en aquells moments Medir Interrogat pels perseguidors, els digué que el bisbe Sever havia passat quan ell plantava les faves, cosa que, presa com a burla, fou la causa del seu martiri Pere Serra i Postius escriví sobre això Lo pagès sant del Vallès 1733 El seu culte se centra a la capella de Sant Medir , dins el terme de Sant Cugat del Vallès, on és visitat cada any, el dia de la festa 3 de març,…

Aquesta església és situada al veïnat de la Sala de Baix, el qual, juntament amb el de la Sala de Dalt, forma el lloc de la Sala inclòs dins el terme de Foixà Esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 com a “ ecclesia sancte Marie de Sala” , en els nomenclàtors del final del segle XIV és esmentada com a “ ecclesia parrochialis sancte Marie de Sala” El delme d’aquesta parròquia era posseït a parts iguals pel castell de Foixà i el monestir de Santa Maria d’Amer L’edifici actual de l’església és del segle XVIII, com indiquen la llegenda que hi ha a la llinda “ Haec…

Conegut amb el nom religiós de Nolasc del Molar Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat de sacerdot el 1926 Publicà nombrosos treballs sobre temes de patrística, d’història i de literatura medieval, i valuoses edicions de textos antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata 1953, la Consueta de sant Eudald 1954, Una poesia religiosa del segle XIII 1953-57, Eiximenis 1960, i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic del s XV 1975, entre d’altres Collaborador de la Fundació Bíblica Catalana i de l’FBM, traduí i comentà l’ Himne acatist…

Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978,  Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí…