Resultats de la cerca

Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques El 1602 tenia 15 focs de moriscs despoblat amb motiu de l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611

El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona Cap de la divisió naval aeronàutica 1922, prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica Deixà el servei actiu el 1931 Al començament de la guerra civil 15 d’agost de 1936 fou afusellat en territori republicà

Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid Pertangué a diversos grups Integració de les Arts, 1963 Art Actual, 1965 Abans de l’Art, 1968 S’interessà per les possibilitats de l’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística La seva producció travessà diverses etapes, bé que sempre mostra el seu interès pel constructivisme Són característiques les obres amb llistons metàllics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo El seu compromís amb l’antifranquisme el portà a un breu exili a Itàlia el 1975 De les seves obres poden esmentar-se el Monument a les víctimes de la…

De família noble, ingressà en la marina Després d’ocupar els càrrecs de comissari de marina de Cadis 1728 i Ferrol 1732, tingué un paper fonamental en la política italiana de Felip V  i ajudà els fills d’aquest en llurs pretensions sobre Itàlia Per la seva collaboració en la conquesta de Nàpols Carles VII de Nàpols li donà 1736 el marquesat A la mort del ministre José del Campillo y Cossío 1743, Felip V li confià les secretaries d’hisenda, de guerra, de marina i d’Índies Continuà al davant de la política espanyola amb Ferran VI , des del 1746 En el…

També són emprats sistemes de calor artificial Són famoses les panses de Màlaga i les de Corint Als Països Catalans, l’elaboració de panses és testimoniada al s XIV a moltes comarques vitícoles, del Camp de Tarragona cap al sud Sembla, però, que ja al s XV s’inicià un procés de concentració al sector oriental de la Serralada Prebètica, centrada en el cap de la Nau El procés d’assecament seguit de l’escaldament i de la lleixivada tenia lloc en els típics riuraus riurau, que han arribat a caracteritzar el paisatge de la Marina, l’Alta sobretot La competència que a les “panses de…