Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
bufassa
Botànica
Planta herbàcia biennal amb aspecte de card, de la família de les compostes, de grans fulles oblongues, de marge espinós, blanques i pubescents per sota i araneoses, tija robusta, de 50 a 150 cm, amb amples ales espinoses i capítols grossos, de flors purpúries i bràctees punxants.
Creix a les vores de parets i de camins, principalment a l’Europa mitjana
perfil
Transports
Secció d’una ala, del caire d’atac al caire de sortida, paral·lelament al pla de simetria.
Geomètricament és caracteritzat pel fet de tenir el caire de sortida en punxa, forma essencial per a produir la sustentació La corda del perfil, que és la línia de referència dels angles d’atac, pot ésser definida com la recta que uneix el caire de sortida del perfil amb el centre de la circumferència que té quatre punts de contacte amb el caire d’atac del perfil La línia mitjana és el lloc geomètric dels centres de les circumferències tangents als contorns del perfil Hom anomena curvatura del perfil la distància màxima de la línia mitjana a la corda El gruix del perfil és donat pel major…
calendari musulmà
Cronologia
Calendari emprat pels àrabs i després estès al món musulmà.
Era un calendari lunar amb un any de dotze mesos, alternativament de 29 i 30 dies A partir del segle V hom hi afegí un tretzè mes, intercalació que fou prohibida per Mahoma Per tal com la durada mitjana de la llunació sobrepassa en quaranta-vuit minuts la durada mitjana del mes lunar musulmà, es produeix una diferència que obliga a afegir onze dies en cada transcurs de trenta anys civils que formen el cicle hi ha dinou anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies anomenats anys abundants , que ocupen el número d’ordre 2, 5, 7, 10, 13, 16, 18, 21, 24, 26 i 29 Per cada 33…
xuclamel

Xuclamel de roca
Stefano Doglio (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són arbusts caducifolis de fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axillars, amb la corolla tubular i bilabiada, i de fruits en baia El xuclamel de roca L pyrenaica , de fins a 1 m d’alçària, té fulles oblongues, petites, glauques i una mica coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses Es fa en roques calcàries de la muntanya mitjana El xuclamel negre L nigra , d’1 a 2 m d’alt, té fulles ellíptiques, flors d’un blanc rosat i baies negres i arrodonides Creix en boscs, matolls i roquissars de l’alta muntanya El…
Segre
Periodisme
Diari fundat l’any 1982, amb seu a Lleida.
Primer diari de les comarques de ponent, fou editat en castellà fins el 1997, que inicià una doble edició idèntica en castellà i català El 2001 la difusió mitjana fou de 13 249 exemplars, el 45% de la qual corresponia a l’edició en català Té delegacions a la Seu d’Urgell, Balaguer, el Pont de Suert, Tremp i Tàrrega Publica suplements comarcals, i des del 2002 adjunta en el diari El 9 Esportiu , publicació en collaboració amb el grup Comit És editat per Premsa Lleidatana, que té participació en diverses publicacions i emissores Publica el setmanari Nova Tàrrega , el Diari d’Andorra 1991 i Aran…
Encèlad

L’Encèlad en una imatge presa per l’astronau Cassini el 2011
© NASA
Astronàutica
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per F.W. Herschel el 1789.
Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 238200 km, i el seu període sideral és d’1 dia 8 h, 53 min, 6,8 s La seva magnitud aparent a l’oposició mitjana de Saturn és d’11,6 Té un diàmetre d’uns 500 km És recobert d’una gruixuda capa de gel Entre aquesta i el nucli de roca hi ha, segons nombrosos indicis, un oceà d’aigua líquida Per les escletxes de la capa de gel es poden observar surgències de vapor i fragments de gel El 2017 la NASA anuncià la identificació d’hidrogen molecular en un entorn comparable al de les condicions que afavoriren l’aparició de…
Sant Salvador dels Pallaresos
Art romànic
Segons l’historiador E Morera, a l’edat mitjana l’església dels Pallaresos depenia del rector de la seu tarragonina, i va instituir-s’hi una vicaria perpètua La dependència del rector de la catedral de Tarragona venia donada perquè també la mateixa vila dels Pallaresos, de propietat del capítol, era considerada com un raval de la ciutat o una de les faldes de Tarragona, nom amb el qual es designaven a l’edat mitjana en la documentació els pobles que eren considerats com a barris de Tarragona Després del concordat de l’any 1751, les rendes de l’església parroquial de…
Traumatisme òtic
Patologia humana
Definició Són anomenades traumatismes de l’orella les agressions externes que poden provocar lesions en les estructures de l’òrgan com ara cops, ones expansives o canvis de pressió sobtats Els cossos estranys , és a dir, qualsevol objecte que s’introdueixi en el conducte auditiu extern, poden també ocasionar lesions d’orella Tipus, causes i manifestacions És freqüent que els traumatismes causin ferides i contusions del pavelló auricular , ja que per la seva situació externa, als costats del cap, aquest és molt vulnerable a tota mena d’agressions Les contusions causen dolor, de vegades intens…
ortiga morta

Ortiga morta
Emma Kelley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, acuminades i serrades, molt semblants a les de l’ortiga, i de flors blanques, grosses i verticil·lades.
Creix en herbassars, tanques i vores de camins a l’Europa mitjana, fins als Pirineus
gódua
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies de fulles inferiors trifoliolades i de fulles superiors simples, de flors grosses i grogues, i de fruits en llegum de marge pubescent.
És una planta atlàntica europea que es fa en terrenys silicis de la muntanya mitjana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina