Resultats de la cerca

Creada per la reforma del 1988, aquesta comissió fa respectar les regles del joc, protegeix els inversors, realitza enquestes i pot sancionar els professionals

Té el mateix grau d’autonomia que la resta d’universitats de l’estat Disposa de 58 centres associats, 6 dels quals són a Catalunya Cervera, Barcelona, Girona, la Seu d’Urgell, Terrassa i Tortosa, i centres de suport en 13 països Els centres associats disposen d’extensions en diferents localitats, que actuen com a veritables campus de la UNED, tant si són de promoció privada com municipals Els alumnes han d’estar inscrits obligatòriament en algun dels centres associats El 2005 tenia 60 centres associats, a més a més de 16 centres de suport per a la resta d’Europa, Àfrica i Amèrica D’aquests…

Agrupava associacions de Barcelona Associació de Música da Camera, Sabadell, Terrassa, Reus, Granollers, Lleida, Girona i Olot La seva finalitat era el foment d’audicions i espectacles musicals a les poblacions del principat desproveïdes d’aquestes activitats

De primer es formà com una coalició electoral del Bloc Català de Treballadors i el PSAN, que se'n desvinculà aviat més tard fou un moviment aglutinador de collectius procedents del nacionalisme radical i del marxisme leninisme, que tingué figures independents com Fèlix Cucurull o Lluís MXirinacs D’estructura assembleària i contrari a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual considerava completament insuficient, fou sempre minoritari i s’autodissolgué el 1982

Nasqué d’una majoria de grups de la Federación Universitaria Española FUE i d’elements de l’Associació d’Estudiants Catòlics En fou primer president Joaquim Granados i Borrell La FNEC s’estengué a d’altres ciutats i pobles i mantingué contactes estrets amb l’Agrupació Valencianista Escolar, l’Associació per la Cultura de Mallorca i l’Associacion Generala d’Estudiants, de Montpeller, de filiació occitanista Aplegà a Barcelona valencians, mallorquins i occitans 14 i 15 d’abril de 1933 L’any 1986 hom reconstruí la FNEC com a associació d’estudiants universitaris nacionalistes de Catalunya

No hi reeixí gaire, i el seu sisè congrés a València, pel desembre del 1918 decidí l’autodissolució, quan havia assolit el nombre màxim de federats 99 seccions i 25 092 camperols Agrupà principalment societats del País Valencià —cosa que possibilità la constitució de la Confederació Regional de Llevant—, Andalusia i el Principat especialment Tarragona, però les seves reivindicacions a més de “la terra, per a qui la treballa”, llei d’accidents del treball, jornada de vuit hores i un sou mínim de 10 rals toparen amb les aspiracions, més radicals, dels camperols andalusos Edità “La Voz del…

El 1939 absorbí el Sindicat de Cecs de Catalunya, fundat el 1934 per Roc Boronat i Font L’ONCE té escoles d’ensenyament general bàsic i laboral els seus afiliats són autoritzats a vendre cupons per a un sorteig diari, amb premis en metàllic, molt popular L’any 2013 rebé el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia

La participació inicial de l’INI el 72,9% fou ampliada el 1970 al 100% El 1985 produí 3,6 milions de t d’hulla, i amb un volum de vendes de 59545 milions de pessetes és la primera empresa minera de l’Estat espanyol

Té l’origen en una escissió del Front Nacional d’Alliberament d’Angola FNLA Després de la independència 1974, aquest partit, l’ MPLA i la UNITA formaren un govern transitori que acabà amb l’enfrontament entre les tres faccions, el qual desembocà en una guerra civil Els Estats Units i Sud-àfrica donaren suport a l’FNLA i a la UNITA, i la Unió Soviètica a l’MPLA A partir de l’any 1990, la UNITA i l’MPLA iniciaren negociacions, sota els auspicis del govern de Portugal El 1992 se celebraren eleccions que donaren la victòria l’MPLA, però la UNITA i Savimbi rebutjaren els resultats El…

Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de  parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera