Resultats de la cerca

Fan fermentar la lactosa i liquar la gelatina es distingeixen dels altres gèneres de la família pel fet de no produir àcid a partir de la glucosa en condicions anaeròbiques Poden ésser sapròfits i paràsits facultatius, però mai no són patògens Es troben a l’aire i a les aigües naturals i industrials, i contaminen molts aliments, en els quals poden produir alteracions

Durant el decenni dels seixanta, aquesta emprengué una activa política de diversificació productiva devers el camp dels recursos naturals petroli, minerals, fusta i els seus transformats metallúrgia no fèrrica Fruit d’aquest procés fou la reestructuració interna del grup, l’any 1971 L’any 1983 tenia una xifra de vendes de 10 351 milions de dòlars, i 121 127 treballadors

És un sòlid cristallí incolor, d’olor característica molt agradable, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que es fon a 81°C Hom l’obté de les seves fonts naturals, tant de la vainilla com de les aigües mares resultants de l’extracció de la lignina de la polpa de la fusta en la indústria del paper

Àcid monocarboxílic alifàtic que ocorre en l’oli de valeriana És un líquid incolor, d’olor i gust penetrants, poc miscible amb aigua i miscible amb alcohol i èter, que bull a 186°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per oxidació del n -pentanol És emprat en la preparació dels seus derivats i en la d’aromes i perfums

Consta d’unes 500 espècies, naturals sobretot de l’Àfrica del Sud, d’Austràlia i de la regió mediterrània Timeleàcies més detacades Daphne gnidium matapoll , astruc, tintorell Daphne laureola lloreret Daphne mezereum tintorell , herba dels fics Daphne oleoides dafne oleoide Thymelaea sp bufalaga Thymelaea hirsuta bufalaga hirsuta, pala marina Thymelaea myrtifolia bufalaga baleàrica Thymelaea nitida bufalaga nítida Thymelaea tinctoria bufalaga tintòria, badaolles

És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua calenta i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 264°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per síntesi a partir del cianoacetat d’etil Presenta una lleugera activitat estimulant i, associada amb l’acetat sòdic, el salicilat disòdic o l’etilendiamina, és emprada com a diürètic

Fou professor a l’Institut Escola i a l’Institut Ausiàs Marc, de Barcelona, vocal de la Junta de Ciències Naturals i secretari de la Institució Catalana d’Història Natural, de Barcelona Exiliat el 1939, fou després del seu retorn catedràtic de cristallografia i mineralogia a les universitats de Salamanca i La Laguna, i de geoquímica a la de Barcelona

Catedràtic de fitografia i geografia botànica a la Universitat de Barcelona 1913-22, formà part de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, en què actuà de secretari 1914-17, i fou primer director dels Serveis Botànics 1916-17 Traslladat després a Madrid, on ocupà la mateixa càtedra que a Barcelona 1922, el 1939 fou nomenat director del Jardín Botánico de Madrid

Doctor en medicina i en ciències naturals Exercí la medicina a Granyena de les Garrigues i la docència a instituts de segon ensenyament de Cervera i Tarragona i a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Publicà Musgos de los alrededores de Bohí 1956, Flora briológica de las comarcas barcelonesas 1956, Contribución al estudio de la flora briológica catalana 1962

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus