Resultats de la cerca

Dirigí la cobla Els Juncans de Banyoles i escriví més d’un centenar de sardanes, com Apassionada , A la plana de Vic , La filla del marxant , Festivitat i Vora d’un salze Instrumentà nombrosos ballets tradicionals catalans per a cobla i compongué obres religioses i profanes

Ha escrit nombrosos llibres d’ensenyament, com ara Jésus un homme et puis , Pour lire la Bible 1983 i Pour vivre le mariage 1986 També ha fet importants treballs de traducció, com L’Amour et la Réconciliation 1992 o Le Judaïsme à l’aube du Christianisme 1986

Actuà en el camp social de caràcter catòlic Com a poeta, participà en nombrosos jocs florals d’arreu de Catalunya i publicà Ramellet eucarístic 1904 altres poesies seves Poesies , 1919 foren recollides a la collecció “Lectura Popular” És autor també del drama La vinguda del Messies 1911

Entre els nombrosos autors que en formen part, cal citar Garcilaso de la Vega , Fray Luis de León , santa Teresa de Jesús , sant Joan de la Creu , Miguel de Cervantes , Félix Lope de Vega , Francisco de Quevedo , Luis de Góngora i Pedro Calderón de la Barca

La gola del riu de Millars, vorejada de canyís Phragmites australis Ernest Costa La gola del Millars 214, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La veritable importància de la gola del Millars, situada entre Almassora i Borriana, és ornitològica, sobretot com a refugi d’aus hivernals Entre les espècies més interessants cal ressaltar el cabusset, el martinet menut o gomet, l’ànec coll-verd, el xibec o sivert, el rascló, la polla d’aigua, la fotja, el cames llargues 60 parelles censades l’any 1989, els corriols petit i camanegre, la gamba roja o tifort fins a 115…

Començà a publicar el 1964 al diari Pueblo , però fins el 1973 es guanyà la vida com a tècnic de Televisión Española Collaborador d’un gran nombre de diaris i revistes Ya , La Codorniz , Por Favor , El Jueves , Interviú , Diario 16 , El Mundo ,  El País , on publicà regularment des del 1994 fins a la mort, etc, el seu treball es caracteritza per un dibuix de traç gruixut d’aspecte abarrocat, i per la utilització d’un llenguatge funcionarial i hiperbòlic i, alhora, farcit d’expressions populars Durant el franquisme i la transició els seus acudits foren un reflex estrafet dels hàbits i la…

Estudià a l’Escola de Música Toho de Tòquio, on es formà inicialment com a pianista Un accident l’obligà a reorientar la seva formació i s’encaminà cap a la direcció orquestral El 1959 prosseguí els seus estudis a Europa, inicialment a Berlín al costat de H von Karajan i S Kusevickij Entre el 1961 i el 1965 fou assistent de L Bernstein a l’Orquestra Simfònica de Nova York i del 1964 al 1968 dirigí a Ravenna, abans de passar a les orquestres de Toronto 1965-69, San Francisco 1970-76 i la Simfònica de Boston, de la qual fou director des del 1973 fins al 2002 Posteriorment fou el director…

Fill d’emigrants andalusos, el 1953 es professionalitzà com a dibuixant Començà a publicar a la premsa argentina i, posteriorment, a la resta de l’Amèrica Llatina, a l’Estat espanyol i en altres països, com França, Portugal i Itàlia És conegut sobretot per la sèrie Mafalda , de la qual publicà tires còmiques del 1964 al 1973, en les quals, a través de la ingenuïtat d’uns infants arquetips d’adults, sotmet la societat a una crítica mordaç Dibuixant minuciós i d’una gran inventiva, publicà, a més, nombrosos reculls d’acudits gràfics Mundo Quino , 1963 Bien, gracias, y usted ,1976…

Centre industrial, és famosa ja des del segle XVI pels gèneres de punt fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes Seu episcopal des del segle IX Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana Augustobona Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila 451 Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya segles XII-XIV Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’installar-se a París 1408 La guerra dels…

Si són gaire solubles com el O 2 , CO 2 , alcohol, en entrar en contacte amb la membrana es dissolen en el lípid i es difonen lliurement Unes altres substàncies no tan solubles es difonen a través dels nombrosos i finíssims porus 8 Å de diàmetre de la membrana