Resultats de la cerca
Es mostren 1321 resultats
acciaccatura
Música
Ornament consistent en una brevíssima nota que, atacada simultàniament amb la principal, produeix una dissonància.
Freqüent en la música de teclat del segle XVIII
semimínima
Música
En la notació proporcional, nota o pausa que equivalia a la meitat d’una mínima.
En l’actualitat la seva correspondència seria una negra
accident
Música
Cadascun dels signes (becaire, bemoll i diesi) que, posat davant d’una nota, en modifica l’altura; posat després de l’armadura, modifica l’altura d’una nota al llarg de tota la composició.
Pòrtol
Poble
Poble del municipi de Marratxí (Mallorca).
Situat damunt un turó a l’E del terme, a 1 km de sa Cabaneta, cap efectiu del municipi És conegut per la seva tradició d’olleries i gerreries, que durant el s XIX arribaren a trenta ara només en queden set en actiu, algunes de les quals fabriquen els típics siurells Hi adquirí importància la fabricació de pebre, la dessecació del qual, a la façana de les cases, dóna una nota característica a la tardor té també anomenada la indústria local de coets festius L’església el Carme, neogòtica, dissenyada i construïda per Bartomeu Ferrà entre el 1875 i el 1878, esdevingué vicaria in capite el 1913 i…
calderó
Música
Signe musical format per un punt al centre d’una petita semicircumferència superior o inferior [𝄐] i que, situat a sobre o a sota d’algun element de la notació musical, indica diverses formes de deteniment o suspensió de la pulsació en el punt afectat.
Aplicat a una nota o un silenci, representa un augment de la seva durada Aquest augment és indeterminat, però pot quedar clar per la naturalesa rítmica del passatge o per indicacions suplementàries del compositor El calderó pot situar-se fins i tot sobre una part buida del compàs Beethoven sonata per a piano opus 106, Hammerklavier , 1r moviment, compàs 38, sobre un grup de notes Schönberg Sechs kleine Klavierstücke , opus 19, núm 6, entre les dues darreres corxeres de la peça i també sobre una barra de divisòria Liszt sonata Après une lecture du Dante , compassos 6-7 o una coma…
,
arc voltaic
Electrònica i informàtica
Arc lluminós que es forma entre dos elèctrodes de carbó lleugerament separats, produït per un corrent elèctric d’intensitat i diferència de potencial adequats ( efecte termoiònic)
.
Si els carbons són horitzontals, l’arc pren la forma d’esquena de gat, i d’ací li ve el nom d’arc que fou proposat per Davy Els carbons fan els terminals del circuit per encendre l’arc hom els posa en contacte, i, establir-se el corrent, se separen una mica Fa una llum de gran intensitat amb una temperatura elevadíssima Els extrems dels carbons són afectats de manera molt diversa mentre el carbó positiu es desgasta formant al seu cap una petita cavitat o ‘cràter’, el carbó negatiu, bé que també es desgasta, sembla que creix a causa de l’afegiment de les partícules que provenen del pol positiu…
acord

Acord musical
© Fototeca.cat
Música
Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia.
Els acords són constituïts per superposicions d’intervals de tercera interval Quan la nota inferior és a la base, l’acord es troba en estat fonamental si aquesta disposició canvia, es tracta d’una inversió En l’harmonia tradicional, els acords són classificats, segons el nombre de sons que els integren, en acords de tres, de quatre i de cinc sons L' acord de tres sons resulta de la superposició de dues terceres Pot ésser consonant i llavors és anomenat acord perfecte major i acord perfecte menor , ambigu acord de quinta disminuïda i dissonant acord de quinta augmentada Cada…
Jaroslav Kricka
Música
Compositor txec.
Estudià al Conservatori de Praga 1902-05 sota la tutela de V Novák Continuà els estudis a Berlín 1905-06 i durant tres anys treballà com a mestre de música a Iekaterinoslav Allà va compondre una Elegia a la mort de Rimskij-Korsakov 1908 i feu amistat amb A Glazunov i S Tanejev En tornar a Praga, dirigí el Cor Glagol amb el qual estrenà obres de V Novák, L Janácek i l’oratori d’O Jeremiaš Jan Hus 1920 El 1918 entrà com a professor de composició al Conservatori de Praga, del qual fou rector durant l’ocupació nazi, i tingué alumnes com I Krejci, J Kalaš o J Hanuš La seva música seguí els models…
Gillebert de Berneville
Música
Trobador francès.
Mantingué estrets contactes amb el Puèi d’Arràs, que concedí a la seva composició Je n’eüsse ja chanté la categoria de chanson couronée Set de les seves obres serviren de model per a altres composicions, tot i no ser un autor que es distingís per la seva originalitat Se li coneixen quatre jocs partits, dues pastorelles i trenta-tres cançons de temàtica amorosa, que han estat transmeses amb música per quinze manuscrits diferents El text dels poemes acostuma a utilitzar més versos per estrofa del que és normal Aquests solen ser curts, amb predomini de l’heterometria, i la utilització del…
longa
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII-XVII.
El seu nom prové del fet d’haver estat el valor més llarg en la notació modal, la primera de les notacions rítmiques La seva forma catalana és ’llarga' La seva figura deriva de la virga , un dels dos neumes simples d’una sola nota de la notació quadrada En la notació mensural equival a tres breves , cas en el qual es diu que la longa és perfecta, o a dues breves , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final d’una composició per a indicar el repòs, i també en les veus més greus que sostenen la sonoritat del conjunt G de Machaut fou el primer a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina