Resultats de la cerca

Tipògraf, fou secretari de la Comissió Federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola FTRE 1887 i collaborador del periòdic anarcocomunista “El Productor” 1887-93, que dirigí el 1888 Membre del jurat qualificador del certamen socialista del 1889, tingué un destacat paper en l’organització de la jornada de l’1 de maig de 1890 a Barcelona i del Congrés Obrer Ampliat del 1891, celebrat a Madrid Amb Tarrida del Mármol representà la delegació anarquista espanyola al congrés de Brusselles 1891 de la Segona Internacional i acompanyà Enrico Malatesta a l’excursió de…

Sorgí de la iniciativa del Bloc Obrer i Camperol en formaren part el PSOE, la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, l’Esquerra Comunista i la Unió de Rabassaires, bé que aquesta se'n separà després La CNT i el Partit Comunista d’Espanya quedaren al marge Estesa a tot el territori de la República, l’Aliança es consolidà el 1934 i adquirí especial força a Astúries, on la regional de la CNT s’hi adherí Pel setembre d’aquest any el Partit Comunista, que l’havia atacada inicialment, decidí de participar-hi L’Aliança fou el motor de l’aixecament revolucionari de l’octubre del 1934 a…

Estudià a L’viv, París i Moscou, on es doctorà 1944 Professor a Varsòvia des del 1948, obrí el marxisme a la filosofia analítica Entre les seves obres destaquen Wstęp do semantyki ‘Introducció a la semàntica’, 1960, Marksizm a egzystencjalizm ‘Marxisme i existencialisme’, 1961, Język a poznanie ‘Llenguatge i coneixement’, 1967, Marksizm a jednostka ‘Marxisme i individu humà’, 1965, Historia a prawda ‘Història i veritat’, 1974 i Enfremdung als soziales Phänomen ‘L’alienació com a fenomen social’, 1977 En 1955-68 fou membre del comitè central del Partit Obrer Unificat Polonès Arran…

Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França…

De jove milità en el Centre Obrer de Barcelona i fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE el 1888 S’oposà al trasllat del Comitè Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid el 1899 El 1923, en constituir-se la Unió Socialista de Catalunya, s’hi mostrà favorable, sense abandonar, però, el PSOE, creient que la seva gestió personal aconseguiria el reconeixement de la USC com a únic grup socialista a Catalunya Fundà la Mutualitat Familiar Obrera Publicà La revolución de Barcelona 1909 i La revolución en Cataluña 1910, i traduí diversos opuscles socialistes Dirigí La Ilustración Obrera…

Dedicat al comerç, tenia una botiga de gènere de punt a Balaguer Dedicat a la política activa, organitzà i dirigí el Bloc Obrer i Camperol a Balaguer i fou membre del comitè central del POUM Intervingué en la Guerra Civil del costat republicà, durant la qual salvà la vida de moltes persones, entre les quals JM Porcioles, futur alcalde de Barcelona Arran de la seva orientació política, fou perseguit pel Partit Comunista i empresonat diverses vegades En acabar la Guerra Civil, s’exilià a França, on estigué als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i d’Agde, i,…

Obrer metallúrgic, s’inicià de molt jove en activitats sindicals i en diverses ocasions fou objecte de represàlies per part del règim franquista Fou responsable de les Joventuts Socialistes i, més tard, de la Unió General de Treballadors Secretari general de la UGT des del 30è congrés 1976, representà aquesta organització en diversos organismes internacionals, com l’Organització Internacional del Treball i l’Organització de Sindicats Lliures Fou membre de la Comissió Executiva del PSOE 1970-77 i diputat per Biscaia al Parlament espanyol en 1977-87, any que dimití el càrrec a…

Organitzà un congrés obrer a Barcelona, els dies 12 i 13 de desembre de 1868, al qual assistiren 61 societats obreres i que propugnà la república federal i el cooperativisme com a mitjans per a l’emancipació política i econòmica del proletariat El 23 de febrer de 1869 adoptà el nom de Centre Federal de les Societats Obreres, i el 14 de febrer de 1870 es convertí en la Secció Barcelonina de l’AIT Els seus directius foren Rafael Farga i Pellicer, que el representà en el congrés de Basilea del 1869 i el dirigí vers la Primera Internacional, Josep Roca i Galès i Pau Alsina, presentat…

Publicà contes i notes d’humor en diverses revistes, com  Arte Joven ,  Pèl & Ploma , Picarol , que dirigí entre el 1912 i el 1913, Papitu , L’Esquella de la Torratxa , D’Ací i d’Allà  i  El Poble Català , entre d’altres És considerat l’humorista més destacat de la seva època per la voluntat desmitificadora i crítica dels seus textos, tot i que demostra poca preocupació formal i estilística A més de nombrosos contes, publicà la narració infantil  Els camins de la sort  1922, en la revista La Mainada  Joan Triadú n’inclogué cinc narracions a l’ Antologia de contistes catalans 1850-1950  …

Era conegut per David Rey De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit 1938 Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s’exilià Fou detingut, condemnat a mort i després indultat Passà a la presó uns vint anys El seu germà Josep Rebull i Cabré milità també en el BOC i en el POUM i fou l’…