Resultats de la cerca

Participà en la destrucció del shogunat 1868 i arribà a cap de la guarnició de Tòquio Viceministre de la guerra, s’oposà a la invasió de Corea 1873 i dirigí la de Formosa 1874 Durant la revolta dels samurais del 1877, romangué fidel al govern imperial i fou nomenat ministre d’instrucció pública i de la guerra el 1879 Ocupà diversos ministeris fins el 1900 i passà a formar part del consell imperial Fou un dels creadors de la marina imperial japonesa

Militant del Partido Socialista Obrero Español i de la Unió General de Treballadors en fou vicepresident el 1932, fou empresonat perquè formava part del comitè de vaga a l’agost del 1917 Fou director d' El socialista S'oposà a l’ingrés del PSOE a la Internacional Socialista 1921 Exiliat després de la Guerra Civil, l’any 1977 tornà a l’Estat espanyol i residí fins a la seva mort a València És autor de la biografia Julián Besteiro 1967

Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes Professor a la Sorbona 1811-14, fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Illustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú A Catalunya influí sobre RMartí i d’Eixalà i XLlorens i Barba

Membre de la cambra 1885, formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza 1875-90 A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia 1918 Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria 1921 Fou diputat de l’assemblea nacional 1922 i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària

Fou bisbe de Frejús 1698 i preceptor de Lluís XV, sobre el qual influí decisivament Fou nomenat cardenal i ministre d’estat 1726, i dirigí la política francesa fins el 1743 La reforma fiscal i la millora de les comunicacions li permeteren una nova projecció econòmica que menà a una estabilització del país S'oposà als jansenistes i als parlamentaris i practicà una política exterior pacifista, tot i que hagué d’intervenir en les guerres de successió de Polònia i d’Àustria

Gran muftí de Palestina 1921, després de la creació de l’estat d’Israel a la qual s’oposà presidí el “govern de Gaza”, fent-li costat l’Aràbia Saudita i Egipte, per tal d’impedir que Abdullah de Transjordània s’annexés la riba occidental del Jordà Decidit antibritànic, fou obligat a exiliar-se, i, acollit per Hitler, portà a terme una forta campanya contra els aliats entre el món islàmic Es refugià a Egipte i des del 1959 visqué al Líban

Periodista, influí en la política nacional a través d’una importantíssima cadena de diaris, revistes i agències d’informació, sobretot a partir de l’adquisició del Morning Journal el 1895 Explotà les noves tècniques gràfiques i els temes polítics sensacionalistes, com la guerra contra Espanya 1898 o l’amenaça japonesa 1919 féu costat als alemanys durant la Primera Guerra Mundial i s’oposà a la Societat de Nacions Orson Welles s’inspirà en ell en crear el seu Citizen Kane

S'oposà al lliurecanvisme de Laureà Figuerola El 1869 defensà l’exreina Isabel II davant les corts, i el 1872 fou ministre de finances Partidari de Cánovas del Castillo, anà a Anglaterra a presentar a Alfons XII el text del manifest amb què fou anunciada la Restauració 1874 El 1875 fou nomenat marquès del Pazo de la Merced Fou ministre d’estat 1880-81, 1884-85 i 1895-97, de governació 1891-92 i d’Ultramar 1877-79 i 1879-80

Joaquín Almunia, el candidat derrotat per Josep Borrell en les eleccions primàries del 1998, és designat candidat a la presidència del Govern espanyol amb el 94% dels vots del comitè nacional del PSOE El corrent Esquerra Socialista és l’únic que s’oposa a la designació d’Almunia, mentre els sectors “guerristes” donen un “suport crític” al candidat Després de la votació el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, anuncia que deixa la secretaria general del partit a Extremadura per dirigir el corrent guerrista del partit

Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs Comanador d’Atzeneta i Perputxent Comtat Elegit mestre per la comunitat 1409 i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s’havia reservat l’elecció Nicolau acudí a l’antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest Per tal d’evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi Recuperà la comanda i en fou després claver 1412