Resultats de la cerca
Es mostren 2010 resultats
Josep Víctor Solà i Andreu
Pintura
Pintor.
Nebot del doctor Salvador Andreu Fou deixeble de Francesc Miralles i de Pere Borrell i del Caso Integrant del grup d’El Rovell de l’Ou, collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio El 1896 i el 1898 participà a les exposicions de belles arts barcelonines, pero no es dedicà de ple a la pintura fins els anys trenta Participà, dins el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera 1933-36 A la postguerra féu diverses exposicions individuals al Faianç Català i a les galeries Argos i Franquesa Es dedicà al paisatge i a la figura
Max Abramovitz
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Fill d’emigrants romanesos, es graduà a la Universitat d’Illinois 1929 i es doctorà a la Universitat de Columbia 1931 Associat amb Wallace KHarrison el 1945, ambdós contribuïren a perfilar el paisatge de Nova York amb una sèrie de gratacels emblemàtics, com ara el Corning Glass, el Time-Life 1960 i l’edifici McGraw Hill També fou el director de planejament del complex de l’Organització de les Nacions Unides 1947-53 El seu edifici més emblemàtic és l’Avery Fisher Hall 1962, el primer construït dins el complex Lincoln Center, a la ciutat de Nova York
Josep Pujol i Ripoll
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Iu Pascual Participà a l’Exposició d’Art Català a Madrid i el 1926 exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, on exposà sovint a la Sala Parés 1928, 1930, 1934 Marginat en la postguerra per motius polítics, guanyà més tard el premi La Punyalada 1966 i el Sant Jordi de la diputació provincial de Barcelona Fidel en principi a l’estètica de l’escola d’Olot, n'ha donat una versió constructivista i esquemàtica, no solament en el camp del paisatge, sinó també en interiors i natures mortes, d’una netedat, concisió i refinament singulars
Eduard Flò i Guitart
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona 1906-1914 i amb posterioritat traslladada a Barcelona Feu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba Més esporàdicament tractà el paisatge, la…
Antoni Rosich i Catalan
Literatura catalana
Escriptor.
Fou collaborador de La Revista i D’Ací i d’Allà El 1922 publicà els volums Proses d’estiu i de tardor , que amplià i revisà el 1925, i Retalls d’hores , dos reculls de narracions breus i proses descriptives, amb especial atenció al paisatge rural És també autor de diverses novelles — L’estranger 1932, Marc s d, ambdues d’ambientació rural—, i d’obres teatrals com El collaret de Berta 1934, una comèdia en tres actes que recrea una situació d’ambientació aristocràtica, amb final moralitzant El 1930 publicà la traducció de la novella Amors disposa , de Jean Nesmy
,
John Ulbricht

John Ulbricht
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor nord-americà.
Format a Chicago Anà becat a Mèxic 1950, on es relacionà amb Tamayo i exposà Aviat fou nomenat sotsdirector del museu de Denver Colorado, fins el 1954, que féu un viatge a Europa, i el 1956 s’establí a Galilea Mallorca Exposà a Barcelona, Madrid, Palma, Nova York, etc, i s’especialitzà en retrats de grans dimensions, en els quals se centra només en el cap del personatge, fet amb un ascètic realisme Victorio Macho, CJCela, Josep Pla, Menéndez Pidal, Azorín, Vicente Aleixandre, Miguel Delibes, Anna MMatute , etc També conreà el paisatge i la natura morta
Enguerrand Charonton
Pintura
Pintor francès, conegut també per Charton o Quarton.
Fou actiu a Provença, primerament a Ais i, a partir del 1448, a Vilanova d’Avinyó Només se'n conserven dues obres documentades la taula de la Mare de Déu de la Misericòrdia , del 1452 Musée Condé, Chantilly, feta amb collaboració de Pierre Villate i influïda pels corrents italians, amb fons daurat, i la Coronació de la Mare de Déu , del 1454 hospici de Vilanova d’Avinyó, composició perfecta on les figures són distribuïdes segons una jerarquia precisa, en una atmosfera de lluminositat i sobre el paisatge de Provença Hom li atribueix la Pietat d’Avinyó Musée du Louvre
Sebastià Busquets i Servera
Pintura
Arxivística i biblioteconomia
Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Bússer.
En la seva pintura, dedicada al paisatge, es mescla la influència d’alguns pintors mallorquins actuals Antoni Gelabert, Joan Antoni Fuster i Valiente i d’alguns d’estrangers, com Tito Cittadini i Archie Gittes Exposà per primera vegada a les Galeries Costa de Palma 1947, i posteriorment a Barcelona, Madrid i altres localitats mallorquines La seva obra fou guardonada en diverses ocasions Com a llibreter, l’any 1941 fundà Llibres Mallorca, que vengué el 1947 El 1949 adquirí a Palma les Galeries Danús en actiu fins els anys noranta, on conservava un bon arxiu biobibliogràfic de…
Vicent Llorens i Poy

Vicent Llorens i Poy (2011)
© Ajuntament de Vila-real
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Ortells, es formà a les escoles oficials de Castelló de la Plana, València i Madrid, i amplià estudis, becat, a Roma 1962-63 i a París 1965-66 Conreà el paisatge, el retrat i la composició, i exposà a Madrid, València, Castelló, Lisboa i París Rebé nombrosos guardons, entre els quals la Medaille Internationale des Arts, la medalla al mèrit en las Belles Arts del govern espanyol, la Creu de Sant Raimon de Penyafort, la Creu de l’orde d’Alfons X, i el 1998 el papa Joan Pau II el nomenà Cavaller de l’orde de sant Albert Magne
Batet de la Serra
Poble
Poble del municipi d’Olot (Garrotxa), a la serra de Batet , a l’E de la plana d’Olot.
La presència del grup d’antics volcans el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta El poble és totalment disseminat 301 h diss 1981 n'és el centre l’església parroquial, romànica, de Santa Maria esmentada ja el 977 en l’acta de fundació de Sant Pere de Besalú, situada a 658 m d’altitud, en un replà avançat de la muntanya Dins l’antic terme hi ha, a més, el santuari de la Trinitat de Batet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina