Resultats de la cerca
Es mostren 2282 resultats
La flora i el poblament vegetal de la taigà
Sempre els mateixos arbres Només al llarg d’uns pocs quilòmetres de selva plujosa tropical hom pot trobar algunes desenes d’espècies d’arbres i centenars, si no milers, d’altres espècies vegetals A la taigà, en canvi, són freqüents els espais infinits, de centenars i fins i tot milers de quilòmetres, coberts per boscos extraordinàriament monòtons pel que fa als arbres, una sola espècie, i quant a l’estrat herbaci i subarbustiu, la dominància absoluta de només un parell d’espècies Si s’exclouen les plantes introduïdes, a la zona eurasiàtica de la taigà la quantitat total d’espècies de plantes…
Partido Republicano Federal Socialista
Partit polític
Partit constituït al març de 1978 a Madrid per la fusió del Partido Republicano Federal, el Grupo Republicano Independiente (Madrid) i altres col·lectius republicans.
Es considerà hereu del Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall i es declarà revolucionari, internacionalista i socialista autogestionari Defensà la federació lliure dels pobles d’Es-panya i la creació d’una república catalana sobirana Dirigents Esteban Ibarra i Purificación Moreno Tingué una organització juvenil Juventudes Republicanas Federales Socialistas i una de femenina Unión de Mujeres Republicanas Socialistas Edità República 1978-1979
Partit per la Independència
Política
Partit polític format al maig del 1997, fruit d’una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya.
El partit fou liderat per Àngel Colom, president de la formació, i Pilar Rahola, vicepresidenta El fracàs electoral en les eleccions municipals i europees del 1999 comportà la seva posterior dissolució Al gener del 2000 un nucli de la formació, liderat per Àngel Colom, creà la Fundació Espai Catalunya i un mes després un centenar d’exmilitants del PI, encapçalats per Colom, s’incorporaren a CDC
Macari Planella i Roura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Titulat a Barcelona el 1863 Fou un dels socis fundadors del Centre de Mestres d’Obres de Barcelona el 1870 El 1876 dirigí la decoració de les sales del Centre al carrer del Pi, per a l’exposició artisticoindustrial Presidí el Centre del 1885 al 1890 És autor d’un interessant informe sobre el pla Baixeras el 1880 Té obres a Barcelona, Sant Gervasi i Sarrià
Bolquera
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a l’altiplà de la Perxa, a la divisòria d’aigües del Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme.
El terreny és molt accidentat i cobert en la seva major part per boscs comunals 1 100 ha de pi negre, de pi roig i d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant l’estiu L’economia tradicional és encara molt important, malgrat el gran desenvolupament del turisme De les 298 ha conreades, 198 ha són dedicades als prats i farratges, 57 ha als cereals, 11 ha d’hortalisses i 7 ha de pomeres La ramaderia comprèn 237 caps de bestiar boví llet i carn, ovelles i 50…
Sant Vicenç de Sagramorta (Alp)
Art romànic
Antiga parròquia, avui desapareguda, situada a l’actual despoblat de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal, dit també de Sagramorta, que és afluent del riu d’Alp L’esment més antic d’aquesta església cal cercar-lo en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat fou confegit vers la segona meitat del segle X Dues notícies del 1282 es refereixen a aquesta parròquia Aquell any, Ermengol d’Alp i la seva muller van vendre a Arnau Veciat dues terceres parts i a Jaume Coc la tercera part restant de la vila de Sagramorta amb els homes,…
matoll

Matoll de neret
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Geobotànica
Formació vegetal constituïda per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.
Com a comunitats vegetals naturals cal considerar el matoll de neret i nabiu , que es fa sobre sòls silicis de l’alta muntanya coberts durant molt de temps per la neu, allà on la pineda de pi negre ha desaparegut o encara no s’ha pogut establir, i el matoll de bàlec i ginebró , que es fa als vessants assolellats de l’alta muntanya, on la coberta de neu desapareix aviat
Nicolau Battestini i Galup
Política
Medicina
Metge i polític.
Digestòleg, deixeble de Gallart i d’August Pi-Sunyer, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya 1920, redactor en cap dels “Annals de Ciències Mèdiques” i director de la revista en català “Ars Medica” Pertangué a Acció Catalana, a Acció Republicana i a Esquerra Republicana, partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 S'exilià el 1939 i exercí a Montpeller Tornà a Barcelona el 1947
Ciència
Publicacions periòdiques
Revista mensual en català, publicada a Barcelona (1926-33) com a òrgan, primerament, de la Societat de Química de Catalunya i, després, de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de l’Associació de Directors d’Indústries Elèctriques i Mecàniques del IEAM.
Era adherida a la Federació Internacional de la Premsa Tècnica Fou dirigida per Ramon Peypoch i Pich, i entre els membres del consell directiu hi havia Leandre Cervera, Josep Grau i Cases, Enric Rebés i Castellà, Santiago Rubió i Tudurí i Josep de C Serra i Ràfols En foren redactors, entre altres, Pere Bosch i Gimpera, Rafael Campalans, Pius Font i Quer, Carles Pi i Sunyer i Pau Vila
Ramon Arrufat i Arrufat
Història
Literatura
Escriptor i activista polític.
De família camperola, de molt jove s’afilià a Estat Català Es traslladà a Barcelona el 1925 Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana” Publicà Catalunya poble dissortat 1933, en collaboració amb JCasals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme 1934 i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó 1946, escrits en els quals mostra el seu ideari catalanista radical
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina