Resultats de la cerca

Tanca la vall pel S la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà —frontera estatal francoespanyola—, de la qual destaquen la roca dels Tres Termes, el puig Pinyer i el pic de Llobregat al N, el puig de l’Orella i el pic de Sant Cristau on hi havia hagut a l’edat mitjana un castell anomenat d’ Albera la separen de la plana del Tec El territori és drenat per la riera de l’Albera , que neix sota la roca dels Tres Termes, i per la riera de l’Atrapador, que neix sota el pic de Sant Cristau aquests dos cursos d’aigua formen el Rom, en unir-se…

Limiten el circ de Colieto les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers i la Creu de Colomers a l’est, el pic de Colieto 2803 m alt, el coll de Contraix pas vers la coma de Contraix, el pic de Contraix i les crestes de Colieto 2967 m alt al sud, i els pics de Comalesbienes i Comalespasa a l’oest Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto , l' estany gran de Colieto format per dos grans llacs gairebé units a 2200 m alt i l' estany de Colieto el més baix, a 2140 m alt en constitueixen el…

És encerclat per una línia de crestes formada, a ponent, pel pic de Rigoder, el coll de Sanrosa, el tuc de Sanrosa, la collada de Ratera de Colomers i el pic de Ratera límit amb el cim de Colomers, al S, pel port de Ratera d’Espot i la serra i tuc o gran tuc de Saboredo 2 814 m alt límit amb la vall d’Espot i, a llevant, pels pics de Gerber i les agulles de Saboredo 2 664 m alt límit amb la vall de Gerber Dels estanys de Saboredo destaquen l' estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i l' estany Gelat de Saboredo els estanys occidentals de Saboredo són…

És limitat per la línia de crestes que uneix el coll de la Geganta, el pic de Bastiments 2 881 m alt, el coll de la Marrana que el comunica amb la coma de Freser, a la vall de Ribes i el pic del Gra de Fajol 2 708 m Constitueix la capçalera extrema del Ter, que hi neix a la font dita ull de Ter Al centre de la coma, a 2 391 m alt, el Centre Excursionista de Catalunya inaugurà el 1909 el xalet refugi d’Ulldeter , amb habitacions i restaurant, d’una característica forma parabòlica, obra de Jeroni Martorell Destruït el 1939, el 1959 la mateixa entitat inaugurà un nou…

Davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri 3015 m alt, el pic de la canal de Rius 2813 m, la mola Gran 2881 m —al límit amb l’Alta Ribagorça—, el pic de Conangles 2748 m, el tuc de Samaera 2645 m, el mall de Rius o malls d’Es Corbes de Rius 2628 m i la tuca de Betren 2526 m Al capdamunt hi ha l' estany Tòrt de Rius i l' estany de Rius 2300 m alt, dels més exteriors de la Vall d’Aran, l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després arriu de Valarties Es comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius 2315 m alt

Comprèn tota la conca alta de la ribera d'Ordino, des de la línia de crestes que limita amb Occitània port d’Arinsal pic de Cataperdís, 2 666 m alt port de Rat pic de Tristaina, 2 879 m alt port d’Auzat pic de Siguer de Rialb, 2 903 m alt ports de Siguer i de Banyells pic de la Serrera, 2 914 m alt al port de Pedra, prop de la serradora de l’Areny L’economia és bàsicament agrícola i ramadera les antigues fargues de l’Areny i Serrat foren tancades ja al s XIX El 1983 fou inaugurada la nova estació d’esports d’hivern d’Arcalís, situada a la…

Situat a la vall de Benasc, entre el pla d’Estanys i el pic de la Renclusa, a 2140 m d’altitud, al massís de la Maladeta, dins del Parc Natural de Posets-Maladeta Fou projectat per Juli Soler Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, i construït entre el 1912 i el 1916 És propietat del CEC, que, des del 1991, en comparteix la gestió amb la Federació Aragonesa de Muntanyisme L’any 2006 finalitzaren els treballs d’ampliació i adaptació de les installacions, que disposen de noranta-dues places d’allotjament És base d’ascensions i escalades als cims del massís de la Maladeta, com l…

Membre del Centre Excursionista de Flix, destaca tant en escalada en roca com en gel Escalà nombroses vies a Montserrat i els Pirineus, i la seva primera ascensió en solitari fou el pic d’El Capitan, al Parc Nacional de Yosemite, el 2000 El 2001 formà part d’una expedició d’escalada a Xile L’any 2009 aconseguí el primer encadenament hivernal en solitari de les tres parets del circ de Gavarnia Freezante, Mitològic i la Torre de Marboré El mateix any culminà la via Symphonie de Liberté, un 8a de 900 m de la cara nord de l’Eiger El 2010 escalà en gel a Banff Canadà i a l’illa de…

Des del pic de Portapàs 1798 m alt, contrafort oriental del massís de Madres, s’estén la serralada que separa la vall d’Orbanyà de la de Noedes roc de Peirafita, 1535 m alt pic de la Mosquetosa, 1457 m coll de Marçac, 1506 m Una gran part del terme és boscat bac de la Pinosa, la Fajosa La migradesa de l’agricultura patates i cereals i de la ramaderia ha provocat gairebé el despoblament del municipi Actualment, sobretot a l’estiu, s’ha convertit en lloc de segona residència El poble 836 m alt és situat vora la riera d’Orbanyà, al voltant de l’església parroquial és esmentat ja el…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre de Góriz i…