Resultats de la cerca
Es mostren 3077 resultats
Santos Juliá Díaz
Historiografia
Sociòleg i historiador castellà.
Doctor en ciències polítiques i sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, amplià estudis becat a la Universitat de Stanford i al St Anthony’s College d’Oxford Professor de ciències polítiques i sociologia a la UNED des del 1979, el 1989 en fou nomenat catedràtic i director del Departament d’Història Social i del Pensament Polític, on continuà com a emèrit després de la jubilació Destacà pels estudis sobre l’esquerra espanyola dels anys de la República, el PSOE, l’antifranquisme i la Transició Entre les seves publicacions sobresurten La izquierda del PSOE…
Josep Gifreu i Pinsach
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1975 i graduat en periodisme per l’Escola de Periodisme de l’Església 1973 Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, en fou professor del 1975 al 1992 i director del departament de periodisme en 1987-89 Posteriorment, passà a la Universitat Pompeu Fabra UPF de Barcelona, on fou fundador i primer degà dels Estudis de Comunicació Audiovisual 1993-2000 i, fins el 2011, coordinador del grup de recerca UNICA Des del 2000 és professor emèrit de la UPF És també codirector de l’…
Uruguai 2011
Estat
El Govern del president Mújica va continuar aplicant polítiques ortodoxes i d’austeritat, per a evitar el contagi de la crisi internacional que afectaria una bonança econòmica que està a punt de complir una dècada Igualment, per assegurar el futur del desenvolupament del país, el Govern va aprovar una llei de collaboració entre els sectors públic i privat, que els detractors van criticar perquè preveuen una privatització encoberta dels béns estatals Com que aquestes polítiques no van satisfer tothom, la contestació social va anar creixent durant tot l’any i els…
Albània 2017
Estat
L’actualitat política albanesa va estar marcada per la celebració d’eleccions parlamentàries el mes de juny El Partit Socialista que dirigeix el primer ministre, Edi Rama, va obtenir la majoria absoluta en aconseguir 74 escons dels 140 que té el Parlament L’altra cara de la moneda va ser la del Partit Democràtic albanès, principal formació de l’oposició, que va obtenir 43 escons, 7 menys que en l’anterior contesa electoral del 2013 Aquesta victòria, segons molts analistes, va significar el suport d’una bona part de la ciutadania albanesa a les polítiques reformistes impulsades…
Francés Boya Alòs
Política
Polític, conegut per Paco Boya.
Cursà formació professional i ciències polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya Actiu en els medis culturals i dels mitjans de comunicació de la Vall d’Aran, és autor de la guia literària Era Val d’Aran 1995, de les narracions Era alendada deth bòsc 1997 i de la novella Presoèrs dera mar gelada 1999, premi Es Talúries 1998 i medalles Ville de Luchon 1998 i Stéphen Liégeard 1999 i ha estat guardonat en el certamen literari Mossèn Condó i Sambeat Collaborador en diversos mitjans de comunicació Segre , Descobrir Catalunya , TVE de Catalunya, etc és membre de diverses…
estat xarxa
Sociologia
Forma d’organització estatal –alternativa al model centralista– que permet adaptar-se millor als reptes de la mundialització política.
L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de…
Josep Pérez Sànchez
Literatura catalana
Comediògraf i periodista.
Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes
Sadurní Curp
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Entre el 1660 i el 1677 fou rector de la parròquia de Vilallonga dels Monts En els registres parroquials inserí unes notes personals, en català, sobre l’entrada de Lluís XIV a Perpinyà 1660 i d’altres apunts, escrits en una llengua viva, on parla de les lluites polítiques i del canvi d’administració observat al Rosselló, l’endemà de la seva annexió a França, pel tractat dels Pirineus 1659 El text fou editat per mossèn Emmanuel Coste en 1919-20 Bibliografia Coste, E 1919-1920 Vegeu bibliografia
aturada
Sociologia
Cessació del treball.
L’aturada és total quan afecta tota la plantilla de treballadors parcial, si n'afecta alguna secció, cadena, departament, etc continuada que pot donar lloc a la vaga, boicot, etc o discontínua per causa d’un treball retardat, etc Els motius que provoquen l’aturada per part dels treballadors poden ésser molts demanda d’augment de salaris, reclamacions sobre l’organització del treball, conflictes jeràrquics, solidaritat amb companys sancionats, expulsats o detinguts o amb problemes que afecten altres empreses, reivindicacions polítiques, etc L’aturada provocada per l’empresa és…
ciutadà | ciutadana
Història
A Atenes i Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat (pólis, civitas).
Aquesta comunitat política era impensable sense la participació efectiva del ciutadà polítēs, cives en l’administració pública, el qual s’oposava, així, als altres habitants esclaus, metecs, hospites , que, sense el dret de ciutadania, no hi gaudien de drets polítics Amb la desaparició de les estructures polítiques del món antic i amb la concessió del dret de ciutadania a tots els habitants de l’imperi romà s III, la idea de participació política vinculada a la categoria de ciutadà s’anà afeblint i el mot ciutadà anà canviant de sentit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina