Resultats de la cerca
Es mostren 2972 resultats
el Flamisell

Aspecte del riu Flamisell al seu pas per la Pobla de Segur (Pallars Jussà)
© Jaume Ferrández
Riu
Riu afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Rep les aigües del massís pirinenc de Peguera, que culmina a 2982 m d’altitud La seva vall, orientada de N a S vall Fosca o ribera de Flamisell , és encaixada més de 1200 m, respecte al muntanyam, fins a Beranui, des d’on s’obre per la Pobleta de Bellveí i Senterada, fins a la Pobla de Segur, on desguassa a la cua del pantà de Talarn Té 34 km de llarg, amb un fort desnivell, i un cabal mitjà de 7,75 m 3 /s Ja l’any 1914 fou equipat per a la producció d’energia elèctrica 56500 kW de potència, distribuïda entre quatre centrals, que, seguint el curs de l’aigua, són Cabdella, Molinos, la Plana i…
sal de diazoni
Química
Compost que resulta de la reacció de l’àcid nitrós i una amina primària aromàtica, en unes condicions experimentals determinades (diazotació).
Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni El clorur de fenildiazoni o de benzendiazoni i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics Les sals de diazoni són substàncies molt descomponibles que, fins i tot en…
Sant Salvador dels Prats (Cardedeu)
Art romànic
D’aquesta capella, que era al costat de Can Pelegrí, desapareguda al segle XVIII, es tenen molt poques notícies, però se sap que era molt antiga La primera referència la trobem el 1073, que Llobató vengué per 10 unces d’or a Ermengol, el seu fill, tot l’alou que posseïa a Vila Alba, a les parròquies de Santa Maria i Santa Agnès Aquest alou consistia en l’església de Sant Vicenç, cases, terres, etc
, i confrontava a tramuntana amb la serra damunt l’església de Sant Salvador El 1088 Truitgarda llegà una peça de terra sobre l’estrada, prop de Sant Salvador a Sant Vicenç…
Els pelobàtids
Aquesta família primitiva, present a la regió paleàrtica, es caracteritza per la possessió de cintura pectoral arcífera i vèrtebres generalment procèliques, desproveïdes de costelles, pupilla vertical, llengua circular, escotada i lliure a la part posterior, i maxillar superior dentat La posta es realitza en bandes gruixudes entorn de plantes aquàtiques i les larves són característicament grosses De la cinquantena d’espècies conegudes, n’hi ha dues que pertanyen a dos gèneres ben diferenciats, sovint atribuïts, fins i tot, a dues famílies diferents, i que habiten les nostres terres Hom les…
Orió

Orió
© Corel
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les dels Bessons, l’Unicorn, la Llebre, Eridà i el Taure.
Conté 209 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de primera magnitud, cinc de segona i quatre de tercera Els seus astres principals, Betelgeuse α -Ori , magnitud 0,7, variable, Rigil β -Ori , magnitud 0,15 i Bellatrix γ -Ori , magnitud 1,64, juntament amb χ -Ori , determinen un rectangle gairebé regular que és dividit en dos per una línia quasi parallela als costats més curts i que és determinada per tres estels, coneguts amb el nom dels Tres Reis , les Tres Maries o també el Cinturó o Cenyidor d’Orió Un objecte celeste molt interessant de la constellació és una nebulosa d’emissió,…
Castell d’Eina
Art romànic
La vila i castell d’Eina eren una possessió del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent El rei Jaume I, el 10 de març de 1263, ho confirmà a Bernat, prior del monestir Amb aquest document coneixem la llista dels nombrosos pobles del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i el Rosselló on el monestir tenia béns A la Cerdanya, a més del castell i la vila d’Eina, tenia Roet, algunes rendes de Llo, Gorguja, Llívia, Estavar, Callastre, Bajande, Paladol, Targasona, Vilalta, Cereja, Enveig, Puigcerdà, Ger, Osseja, Oncés, Càldegues, Ix, Guils i Senillers, i els delmes que el comte de Cerdanya havia…
Castell de Rocafort (Gerri de la Sal)
Art romànic
Les poques notícies que es tenen d’aquest castell se circumscriuen als darrers anys del segle XI i al començament del XII L’any 1089 els comtes Artau II i Eslonça i Ot, bisbe d’Urgell, vengueren el castell de Rocafort, juntament amb les viles de Buseu i Vila-rubla, a Guillem Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard el mateix Guillem Guitard, abans d’emprendre el pelegrinatge a Terra Santa, restituí el castell i les viles referides al monestir de Gerri, al qual anteriorment el comte Guillem II n’havia fet donació Guillem Guitard n’esdevingué…
Castell de Mont-roig (els Plans de Sió)
Art romànic
Hom té molt poques referències d’aquest castell El terme de Mont-roig és esmentat per primera vegada l’any 1057, en què Ellomar, fill de Miró, i la seva esposa Ermessenda van vendre una coramina en alou situada al comtat d’Urgell, al lloc del reguer de Massaleu Aquesta coramina afrontava a ponent amb el terme de Mont-roig Potser el primer esment del castell de Mont-roig sigui de l’any 1116, en què Pere Ponç féu testament i deixà el castell de Montisrubei al seu fill Guillem Consta que el 1150 el castell de Mont-roig era dels Fluvià, els quals durant algun temps en cobraren el…
hafni
Química
Element metàl·lic d’un color blanc brillant pertanyent al grup IV de la taula periòdica.
Actua com a tetravalent i excepcionalment com a bivalent i trivalent en els composts poc estables Té de nombre atòmic 72 i de pes atòmic 178,49, un punt de fusió de 2227°C, un punt d’ebullició de 4602°C i una densitat de 13,1 g/cm 3 Hom en coneix sis núclids 174 0,2%, 176 5,23%, 177 18,55%, 178 27,23%, 179 13,73% i 180 35,07% Fou descobert el 1911 per G Urbain, que li donà el nom de celti , i el 1923 fou aïllat i estudiat per D Coster i G de Hevesy Els composts són semblants als del zirconi Hom l’extreu dels minerals d’aquest, on sempre hi ha també hafni Les poques tones d’hafni…
Vítiza
Història
Rei visigot (695-710).
Era fill d’Ègica i d’una seva primera muller El seu pare l’associà al tron el 695 i l’envià a governar el regne sueu, i residí a Tui de Galícia A la mort d’Ègica 702, Vítiza governà sol a Toledo Les poques notícies que hom coneix del seu regnat s’enfosqueixen davant la realitat de la invasió musulmana ocorreguda en morir Vítiza Com a governant es mostrà clement amb els seus enemics que havien patit confiscacions sota el seu pare Devia ésser persona de caràcter dèbil, puix que la seva política poc enèrgica fomentà el malestar general, que conduí el país a la desfeta És veritat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina