Resultats de la cerca
Es mostren 1150 resultats
Francesc Cerdó i Martorell
Teatre
Dramaturg en llengua castellana.
Actor professional des del 1842, el 1864 dirigí el teatre casino La Paz de Palma, que era també escola de teatre, i tingué companyia pròpia Començà la seva producció amb l’obra en prosa El castillo de Caldora 1842, considerada la introductora del drama romàntic a Mallorca, i després feu el pas a una temàtica autòctona amb La toma de Sóller, o El capitán Angelats estr 1857 i publicada amb el títol Juan Angelats 1862 Romàntic progressista, feu una reivindicació de les Germanies i de la revolta popular a Venganza real, o Herencia de lágrimas 1865 i a Juan Odón Colón 1863 Deixà…
,
Bernat Cifre i Forteza
Literatura catalana
Prosista, poeta i rapsode.
Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1964, es doctorà a la mateixa universitat 1999 amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic En els seus llibres de poemes, entre els quals destaca especialment Qui sap lo que diu un cant 2002, es reflecteix la vocació paisatgística del poeta Pel que fa a la seva obra en prosa, publicà, entre d’altres, els volums I i II de Geografia lírica 1981 i 1987, respectivament Fou coordinador de la revista Cala Murta i vicepresident de la fundació Rotger-Villalonga, dedicada a la difusió de la memòria i el coneixement del poeta Miquel…
literatura gal·lesa
Literatura
Literatura en llengua gal·lesa, que va del s. VI fins avui.
Hom pot distingir-hi, en poesia, quatre períodes El primer és el dels bards primitius o Cynfeirdd Aneinin, Taliesin, Myrddin, organitzats en una mena de gremis i que ocupaven llocs d’honor a la taula de les corts feudals Seguí el període dels poetes medievals o Gogynfeirdd segles XI-XIV d’estricta disciplina bàrdica, restaven al servei de les famílies principesques Escrivien poesies elegíaques, religioses i amatòries i eren bards professionals, com els grans poetes Cynddelw i Gwalchmai, o prínceps, com Owain Cyfeilog i Hywel ab Owain En constitueixen el tercer període els Cywyddwyr segles XIV…
Les irreals omegues
Literatura catalana
Llibre de J.V. Foix que recull tretze poemes escrits des del 1922 i publicat l’any 1949.
Foix extrema els recursos del seu gran talent poètic, fortament moral, per tal d’oferir una visió allucinada i severa de la societat catalana contemporània, una actitud estoica enfront de les temptacions de la vaguetat, del fatalisme delirant del poble i de l’idealisme cec, com a refugis indignes que permeten evadir qualsevol responsabilitat civil Amb una llengua fastuosa i extraordinàriament precisa, narra el problema de les escissions de la identitat, ja no de la individual sinó de la collectiva, i s’afirma en l’esperança d’una renovació de l’esperit nacional català a través del pensament…
el blau roques i el mar
Literatura catalana
Recull de proses de Salvador Espriu, escrit entre el 1975 i el 1981, i publicat el 1981.
Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells…
Lluís Solà i Sala
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà professionalment a l’ensenyament i prengué part molt activa en la represa cultural durant el franquisme a Vic, sobretot en el teatre autor d’una nodrida obra dramàtica, en part estrenada però encara inèdita, entre altres fou membre de la companyia La Gàbia 1963-69 Posteriorment fou fundador 1975, director fins el 1990 i professor de dicció 1991-2005 del Centre Dramàtic d’Osona, adscrit a l’Institut del Teatre, i fou també regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic 1979-83 Principal impulsor 1977 i director de la revista de poesia Reduccions fins…
,
Joan Teixidor i Comes
Joan Teixidor i Comes
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor i editor.
Es llicencià en lletres a Barcelona S’inicià molt jove en la literatura i collaborà en La Publicitat , Mirador i Quaderns de Poesia , dels quals fou fundador Aviat feu una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli Com a poeta recollí les experiències més afinades del postsimbolisme i de l’avantguarda, a més de l’empremta de la generació castellana del 1927 Poemes 1932, Joc partit 1935 i L’aventura fràgil 1937 Després de la Guerra Civil s’afegí al grup fundador de la revista Destino i de l’ Editorial Destino i hi escriví amb regularitat La tragèdia collectiva, la guerra i la…
,
Víctor Sunyol i Costa
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Llicenciat en filologia catalana i professor Inicià la seva trajectòria com a poeta a Histèria de morts 1976 i seguí amb Entreparèntesis 1978 El 1984 publicà Ni amb ara prou , un poema llarg en dues parts, que inaugura un dels eixos temàtics de la seva obra les disquisicions entorn de la llengua i les seves possibilitats d’expressar la realitat El volum d’obra reunida, Moment 1982-1986 , publicat el 1995, tanca el període d’aprenentatge del poeta L’any 1999, amb l’edició de dues obres complementàries, Quadern de bosc premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1998 i Quadern de port viola d’…
,
narració
Literatura
Creació literària en prosa d’una llargària superior a la del conte i inferior a la de la novel·la.
literatura peruana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada al Perú.
S'inicià amb l’obra d’un excepcional cronista d’Índies, l’inca Garcilaso de la Vega, que amb els seus Comentarios Reales o Historia General del Perú 1609-13 donà una indiscutible categoria literària al gènere i superà no sols els qui escriviren sobre la conquesta del Perú Pedro Cieza de León, Agustín de Zárate i Pedro Sarmiento de Gamboa sinó la totalitat dels cronistes d’Índies El barroc a penes tingué ressò al Perú fora d’algun escriptor religiós i del gongorista Juan de Espinosa Medrano, bilingüe, a qui s’atribueix Ollantay i que és autor d' Apologético en favor de don Luis de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina