Resultats de la cerca

Milità inicialment en el partit de González Bravo, i, després de la Restauració 1874, en el de Cánovas del Castillo Fou diputat a corts en diverses legislatures, senador per València i governador civil d’aquesta mateixa província en dues ocasions

En la tercera guerra Carlina fou comandant general carlí de la província de Tarragona El 1872 fou nomenat comte de Casa Vallès pel pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó més tard fou general en cap de l’exèrcit del Maestrat

Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986 Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII , ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España” La Catedral de Santiago 1948, Ávila monumental 1952 i de les “Guías artísticas…

Centre comercial, industrial siderúrgia i cultural escoles tècniques Antiga Segesta posteriorment Sciscia , fou capital de la província romana Sàvia Bisbat catòlic des del s XIII Té restes d’una gran basílica del s III Pertangué a Àustria-Hongria del 1641 al 1918

Neix a la Serra do Faro, al límit entre la província de Lugo i la de Pontevedra, segueix una direcció general E-W, tot marcant la divisió entre les províncies de la Corunya i de Pontevedra, i desguassa a la ria d’Arousa

Canonge sagristà de la seu d’Urgell el 1426, escriví una genealogia dels comtes de Barcelona, diversos manuals de dret català –per ordre alfabètic de matèries– destinats a l’ús d’advocats i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense

Fou l’impulsor dels trofeus Viver i Blandieres a la dècada de 1930 Posteriorment treballà en el patrocini de diverses curses, tant a la ciutat com a la província de Tarragona Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Ciclisme 1963

Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una actuació rellevant…

El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra

És un dels ports més importants del país Ciutat antiga esdevinguda autònoma el 96 dC i unida a la província romana de Síria, fou florent sobretot als s III-IV Actualment és centre d’una regió agrícola i té vida sobretot pel seu port