Resultats de la cerca
Es mostren 678 resultats
Francesco De Sanctis
Literatura italiana
Professor i crític literari italià.
Influït per Vico, Schlegel i sobretot Hegel, abandonà la seva formació illustrada i es decantà cap a una valoració de l’obra literària, no pas pels seus elements exteriors, sinó en la seva totalitat i en relació amb el temps en què fou concebuda Per la seva participació en els fets del 1848, fou retirat del seu lloc de professor a Nàpols, empresonat i forçat a l’exili A Torí collaborà en diaris i revistes i impartí un curs sobre Dant Professor de literatura italiana al Politècnic de Zuric 1856, continuà les lliçons sobre Dant i Petrarca Valutazione della Divina Commedia,…
Martí Ventolrà Fort
Futbol
Futbolista.
Extrem dret, començà al Fortpienc i passà pel Catalunya de les Corts Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1924-30, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1929, un Campionat de Catalunya 1929 i disputà les dues primeres edicions de la Lliga 1928-29 i 1929-30, amb 30 partits disputats i 16 gols Després jugà amb el Sevilla 1930-33 i el Futbol Club Barcelona 1933-37, amb qui jugà 125 partits, marcà 73 gols i guanyà dos Campionats de Catalunya 1935, 1936 i la Lliga Mediterrània, celebrada per primera i única vegada durant la temporada 1936-37 L’estiu del 1937 s’exilià a Mèxic aprofitant la gira…
Martín Fiz Martín
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons.
Considerat com un dels millors maratonians espanyols de tots els temps, s’incorporà com a afeccionat a les files del FC Barcelona l’any 1983 Formà part del club durant cinc temporades, en les quals guanyà el Campionat de Catalunya de 5000 m 1985 i de cros individual i per equips 1986 També guanyà la medalla d’or de 3000 m als Campionats Iberoamericans 1988 Fou campió d’Espanya de cros en dues ocasions 1990, 1992 i aconseguí tres medalles de bronze al Campionat del Món de cros per equips 1990, 1991, 1995 El 1993 s’inicià en marató Guanyà set maratons al llarg de la seva carrera, fou campió del…
Xavier Arnau Creus
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Format a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, debutà a la màxima categoria la temporada 1989-90 Guanyà cinc Lligues 1990, 1991, 1994, 1995, 1997, sis Copes del Rei 1990, 1991, 1992, 1994, 1995, 1997, una Copa d’Europa 1998 i dues Recopes d’Europa 1994, 2000 L’any 2000 fou fitxat pel Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual conquerí dues Lligues 2002, 2003, una Copa del Rei 2003 i una Copa d’Europa 2004 Gran golejador, aconseguí marcar 127 gols en 206 partits amb la selecció espanyola Guanyà la medalla d’argent als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i participà en els Jocs de Barcelona 1992 i Sydney…
La plaça de Llucmajor canvia el nom per plaça de la República
En un acte que clou la commemoració dels 85 anys de la proclamació de la Segona República, s’inaugura el canvi de nom de la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris de Barcelona pel de plaça de la República El canvi aixeca nombroses protestes dels que ho consideren un greuge a la memòria històrica entre d’altres, l’alcalde de Llucmajor Critiquen també que no s’hagi retornat a l’emplaçament original, a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, l’estàtua d’homenatge a la Primera República que l’Ajuntament socialista de Barcelona va situar el 1990 a l’aleshores plaça de…
El president Trump signa l’ordre executiva que impedeix l’entrada de refugiats i musulmans als Estats Units
El president nord-americà, Donald Trump, signa l’ordre executiva que suspèn temporalment l’acollida de nous refugiats i denega l’entrada a ciutadans de set estats musulmans Iran, Iraq, Líbia, Somàlia, el Sudan, Síria i el Iemen i a tots els refugiats En principi, la mesura afecta també els residents als Estats Units d’aquests països proveïts de visat, però dos dies més tard el Govern anuncia que s’estudiarà cas per cas El Govern no aclareix per què són aquests estats musulmans, i no d’altres com l’Aràbia Saudita, els afectats El dia 29, un jutge anulla la deportació d’immigrats amb visat i de…
Astana
Ciutat
Capital del Kazakhstan, amb estatus administratiu independent, situada geogràficament dins de l’oblast’ d’Aqmola.
Important centre agropecuari i d’equipaments És alhora un nucli miner bauxita i un nus ferroviari i de carreteres Té indústria alimentària i de maquinària agrícola Fou fundada el 1824 a partir d’una fortalesa russa que rebé el nom d’Akmolinsk derivat del nom kazakh del lloc, Aqmola El 1961 esdevingué el centre de la regió de les províncies del N de la RSFS del Kazakhstan i li fou canviat el nom pel de Čelinograd Amb la independència del Kazakhstan 1991 recuperà el nom d’Aqmola original El 1997 fou designada capital del país, en el lloc d’Almaty, i el 1998 canvià de nou el nom pel d’Astana Des…
Gene Hackman
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Format en el teatre, interpretà els seus primers papers cinematogràfics durant els anys 60 L’èxit li arribà amb The French Connection 1971 —Oscar i Globus d’Or al millor actor—, Scarecrow 1972 i The Conversation 1974 Després protagonitzà, entre d’altres, Night Moves 1975, Bite the Bullet 1975, Under Fire 1983, Hoosiers 1986, Mississippi Burning 1988, Another Woman 1988, Postcards from the Edge 1990, Class Action 1991, Unforgiven 1992 —Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari—, The Firm 1993, Wyatt Earp 1994, Caimson Tide 1995, The Bird Cage 1996, Extreme Measures 1997, Absolute Power…
Gaietà Cornet i Pàmies

Gaietà Cornet i Pàmies
© COMITÈ OLÍMPIC ESPANYOL
Atletisme
Atleta.
Format al Reus Deportiu, fou el gran dominador d’aquesta prova a Espanya entre els anys 1988 i 1994, i el seu rècord estatal de 44,96 s 1989 encara continuava vigent el 2011 Es proclamà campió estatal de 200 m 1988 i 400 m 1989, 1991-94 a l’aire lliure i en pista coberta 1989, 1991 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i els de Barcelona 1992, tres Campionats del Món 1987, 1991, 1993 i un d’Europa 1990 a l’aire lliure Fou campió iberoamericà 1986 i aconseguí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1987 en la prova de 4 × 400 m En…
,
Nikolaj Andrianov
Gimnàstica
Gimnasta rus.
Des de l’any 1970 formà part de l’equip soviètic És considerat un dels millors gimnastes de tots els temps, d’una gran potència i versatilitat que li permetia excellir en tots els exercicis Guanyà quinze medalles olímpiques, rècord superat només per la seva compatriota, la gimnasta Larissa Latinina, amb divuit medalles, i pel nedador nord-americà Michael Phelps , amb un total de setze medalles el 2008 Set d’aquestes medalles olímpiques foren d’or exercicis a terra, Munic 1972 exercicis a terra, anelles, salt al cavall i concurs individual, Mont-real 1976 i per equips i salt al cavall, Moscou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina