Resultats de la cerca
Es mostren 9614 resultats
contramarc
Segon marc que hom posa a un marc o bastiment fixat a la paret, per posar-hi les vidrieres.
Berenguer Ramon I de Provença
Història
Comte de Provença, fill segon de Ramon Berenguer III de Barcelona
de Barcelona i de Dolça I de Provença
.
En morir el seu pare 1131, heretà aquest comtat i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, mentre que Barcelona passà al seu germà gran Ramon Berenguer IV de Barcelona , que l’ajudà en les lluites contra el comte Alfons Jordà de Tolosa 1131-34, així com en les que desencadenà la família de Baus Berenguer Ramon, que s’havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l’emperador
Guiu I d’Atenes
Història
Segon senyor sobirà (1225-60) i primer duc d’Atenes (1260-63) i senyor de Tebes, Argos i Nàuplia.
Nebot i successor d’ Ot de La Roche Féu costat al príncep Guillem II d’Acaia al setge de Malvasia 1246-48, però més tard lluità contra ell durant la guerra de Successió d’Eubea 1256-58 i fou derrotat al pas del mont Karydi 1258 El rei Lluís IX el creà, a París, duc d’Atenes
banc de dilució
Biologia
Sèrie de tubs d’assaig estèrils amb una quantitat coneguda (generalment 10 cc) d’un líquid adequat per a mantenir bacteris en suspensió.
En el primer tub hom dilueix un inòcul de bacteris en el segon, una petita quantitat generalment 1 cc d’aquesta suspensió en el tercer, una quantitat igual de la suspensió obtinguda en el segon, i així successivament D’aquesta manera són obtingudes suspensions de dilució coneguda i progressivament més gran de l’inòcul primitiu
axiomes de numerabilitat
Matemàtiques
Axiomes topològics relatius a la numerabilitat de les bases d’entorns.
El primer axioma de numerabilitat en un espai topològic estipula que cada punt de l’espai té una base d’entorn numerable El segon axioma de numerabilitat postula l’existència d’una base d’oberts numerable en la topologia d’un espai topològic Si un espai topològic satisfà aquest segon axioma s’anomena separable
Gaspar Mesía de Guzmán-Dávila y Spínola
Història
Militar
Militar castellà.
Cinquè duc de Sanlúcar la Mayor, segon marquès de Leganés i segon de Morata de la Vega i de Mairena i comte d’Azarcóllar Era fill de Diego Felipe Mesía-Dávila y de Guzmán i, per part de mare, net d’Ambrogio Spinola Fou governador d’Orà i, en 1666-67, lloctinent de València
José María Llobet Artemán
Automobilisme
Pilot de motociclisme i automobilisme.
Conegut com Turuta , s’inicià en les competicions de la mà de FX Bultó Disputà curses en rallis, tot terreny i muntanya Guanyà la primera cursa de la postguerra disputada al Circuit de Montjuïc 1945 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de motociclisme de 100 cc 1946 Fou tercer del Premi Pro-Hospitales i del I Gran Premi PMB 1948 Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1949 i segon en el Campionat de Catalunya per a aficionats el mateix any El 1950 fou segon del XIII Ralli dels Alps en la modalitat de cotxes El 1952 participà en el Mundial de…
Jordi Valls Nart
Waterpolo
Tècnic de waterpolo.
Fou segon entrenador de l’equip masculí del Club Natació Terrassa 2006-08, dirigí l’equip infantil femení de la federació catalana 2011, i fou segon entrenador de la selecció femenina espanyola que participà en la Lliga Mundial 2009, 2011 i en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Exerceix al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat
veu
Música
Cadascuna de les modalitats de la veu humana caracteritzades pel timbre i per la tessitura.
Poden ésser classificades, des de les més agudes fins a les greus, en soprano, mezzosoprano , contralt, tenor primer, tenor segon, baríton, baix primer i baix segon Hi ha encara algunes tessitures específiques del teatre soprano de coloratura , soprano dramàtica, soprano lírica lleugera, tenor líric, tenor buf, tenor heroic, baríton Martin , baríton “Verdi”, baix cantant i baix profund
sèrie anterior de vocals
Fonètica i fonologia
Conjunt de fonemes vocàlics aguts l’articulació dels quals és produïda a la zona prepalatal i palatal de la boca, en tota mena de sistema.
En català té lloc quan el formant bucal és inferior en volum al formant faringi a causa de la posició avançada i elevada de la llengua, que determina un segon formant espectrogràfic superior als 1 500 cicles per segon, com en el cas dels fonemes |i|, |ẹ| i |e| del català S'oposa a la sèrie velar o posterior del mateix sistema
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina