Resultats de la cerca

A causa de la seva posició política fou empresonat unes quantes vegades Diputat pel comtat de Typperary 1880 i líder de la federació nacionalista irlandesa 1896, succeí John Redmond en la direcció del reunificat Partit Nacionalista d’Irlanda 1900 El 1918, derrotat pel partit Sinn Fein, abandonà el parlament Fou un dels promotors de la reforma de la propietat agrícola d’Irlanda Plan of Campaign

Senyor de la baronia d’Escuer Batlle general d’Aragó 1434-39 i justícia major d’Aragó 1439-78, càrrec en el qual succeí Martín Díez de Aux i que romangué vinculat a la família fins el 1591 Fou un representant de l’autoritarisme monàrquic Dugué a terme diverses gestions diplomàtiques a Castella per encàrrec d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-Aragó 1454-68

Jurista, del 1927 al 1950 ocupà diversos ministeris i altres càrrecs públics Primer ministre 1950-51, 1951-52, 1953 i 1954-56, l’any 1956 succeí JKPaasikivi com a president de la república Reelegit per cinquena vegada consecutiva 1978, el 1981 dimití per motius de salut i fou substituït pel seu antic primer ministre, Mauno Koivisto, socialdemòcrata Condicionat per la finlandització , Kekkonen sempre fou un polític flexible

Fill de Segimon III, succeí el seu germà Ladislau IV, per a la qual cosa hagué d’abandonar la Companyia de Jesús, on havia ingressat el 1640 Signà les paus d’Oliva 1660 i Andrusovo 1667, per les quals cedí la Prússia oriental a l’elector de Brandenburg, Ucraïna i la Rússia Blanca al tsar i Livònia a Suècia Abdicà el 1668, i es retirà a França

Format a Sant Carles i amb Antoni Marzo Estudià també a l’Escuela de San Fernando de Madrid 1865-69 Succeí Felip Farinós com a professor d’escultura a Sant Carles 1890, on donà un gran impuls a aquells estudis Especialitzat en talla de fusta, es dedicà a la imatgeria religiosa i al retrat Hi ha obres seves a nombroses esglésies del País Valencià

Gendre de Manuel Tremulles Es formà a Llotja, on fou deixeble de PPMoles 1775 Estudià també a l’Escuela de San Fernando de Madrid 1779, on el 1786 fou nomenat acadèmic supernumerari El 1803 esdevingué director de l’escola de Llotja Succeí Pere Bofill com a pintor de la ciutat de Barcelona, on se sap que decorà amb escenes bíbliques la sala de la casa Cortada

Titulat a Barcelona el 1912 Collaborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamans del vestíbul i la casa dels masovers 1917 Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana 1919 Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona 1913, i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família 1926-36

Començà la seva obra el 1944, i des d’aleshores, amb un estil proper a la tradició de Čekhov, abordà temes socials a través d’una fórmula gairebé sempre lírica Destaquen Vesna ‘Primavera’, 1950, Po dorogam idut mašini ‘Els cotxes van pels camins’, 1951, Delo bylo v Penkovo ‘Succeí a Penkovo’, 1956, Razorvannyj rubl ' ‘El ruble esquinçat’, 1966 i Trudnyj den ‘Dia atrafegat’, 1978

Fou el fundador i director de la companyia La Constancia i president de La Integridad i del patronat de l’Institut Català de Sordmuts Succeí el seu pare, l’industrial Salvador Oller i Dulcet Centelles 1843 — Barcelona 1909, en la baronia d’Oller que el papa Pius X concedí el 1905 al seu germà, l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol Barcelona 1871 —  26 de gener de 1907

Fou flautista a l’orquestra de l’elector de Bonn, on conegué Beethoven El 1808 s’establí a París i es naturalitzà francès 1829 Succeí Boieldieu com a director del Conservatori de París 1835 Escriví òperes Cagliostro , 1810 Sappho , 1822, simfonies, música vocal i uns cèlebres Grands quintettes per a instruments de vent Fou mestre de Berlioz, F Liszt, C Frank i Ch Gounod