Resultats de la cerca
Es mostren 912 resultats
York
Nom que prengueren els descendents del príncep Edmund d’Anglaterra, conegut també com a Edmund de Langley (1342-1402) o Edmund de York, fill del rei Eduard III i primer duc de York, que originà la dinastia homònima, la qual donà tres reis a Anglaterra i vencé la línia o dinastia dels Lancaster en la guerra de les Dues Roses
.
Edmund fou creat comte de Cambridge 1362 i duc de York el 1385 El 1372 es casà amb Isabel, filla del rei Pere I de Castella, on anà a lluitar El succeí el seu fill Eduard de York ~1373-1415, segon duc i autor del llibre de caça anglès més antic, The Master of Game , que volia ésser una traducció del Livre de la chasse , del comte Gastó III de Foix El 1390 fou creat comte de Rutland, i el 1394, de Cork, i fou conestable d’Anglaterra 1397 i duc d’Aumale o Albemarle el 1397 Acusat de conspirar contra el rei, fou empresonat a la Torre de Londres 1405 però, perdonat, morí a la batalla d’Azincourt…
Vila-rasa

Armes dels Vila-rasa
Llinatge noble valencià els membres més reculats del qual són Dalmau de Vila-rasa, que el 1267 tenia béns a Alzira i Alfàndec; Pere de Vila-rasa, que és el genearca conegut del llinatge, era jutge de la cort del rei i anà a la conquesta de València.
El seu nét Joan de Vila-rasa i de Centelles participà com a capità en el setge de Balaguer, i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç , el qual es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet Foren pares de Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles , senyor de Faura, de Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles mort el 1407, que fou canonge i degà de València, de Ramon Guillem, que formà la línia dels senyors de Faura, de Lluís, que formà la dels Cabanyelles, i de l’hereu, Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles , que fou primer senyor de…
Romània
Conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí (llengües romàniques).
Des d’un punt de vista, es divideix en Romània occidental i Romània oriental La primera, situada al nord de la línia que va de La Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques llatines AMICA portuguès, castellà, català amiga i manté la -s del llatí DUOS català dos , francès antic deus La Romània oriental conserva les oclusives sordes sense sonoritzar italià amica i perd la -s italià due Wartburg ha proposat una altra divisió sincrònica, en tres grups romanès, francès i les altres llengües Una divisió en Romània meridional castellà, portuguès, italià meridional, romanès…
Partito Socialista Italiano
Política
Agrupació política italiana fundada el 1892, amb el nom de Partito dei Lavoratori Italiani (que canvià l’any següent per l’actual) per Filippo Turatti, Andrea Costa i Gregorio Agnini.
Dominà el sector sindicalista els anys 1904-08 Posteriorment se n'escindiren els sectors reformistes i, amb la discussió sobre la neutralitat i no-belligerància durant la Primera Guerra Mundial, també els grups capitanejats per Mussolini Però la crisi forta es produí amb la qüestió de l’adhesió a la Tercera Internacional al congrés de Liorna 1921, on es produí l’escissió principal, la dels leninistes, que fundaren el Partito Comunista Italiano Amb el feixisme vingué la persecució el secretari del PSI, Giacomo Matteotti , fou assassinat 1924 i els socialistes es reagruparen a l’exili i…
Lluís Serra
Música
Músic.
Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles Aquest mateix any, ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca, de la qual fou també racioner El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles Tingué com a deixebles, entre d’altres, P Aranaz i,…
,
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Història
Comte de Cocentaina, conseller del rei Alfons el Magnànim i governador de València.
Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge Es distingí en el setge de Calvi 1420, en la batalla de Nàpols 1423 i en el saqueig de Marsella 1423 de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella 1430, en l’expedició a l’Àfrica 1432 i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442 Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici i amb dret a…
Santa Cecília de Garrius (Salses)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb les dues capelles gòtiques afegides a banda i banda de la nau ECSA - A Roura Aquesta església és situada al sud-est del poble de Salses, a l’indret de Garrius, a la vora oest de l’estany de Salses Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 49’ 27” N - Long 2° 56’ 59,4” E Hom hi arriba per una carretera que parteix de la N-9, a la sortida sud de Salses Història L’indret de Garrius és esmentat des de l’any 1100, quan apareix consignada la villa Garicis Tenia 24 focs el 1385 Fou la seu d’una senyoria encapçalada successivament per una família dita Garrius i…
Paraguai 2012
Estat
Els moviments polítics de líders i grups es van avivar a mesura que s'acostava l'horitzó de les eleccions previstes per al 2013 Les tensions dins de la coalició de govern van seguir creixent i al juny van esclatar amb un judici polític contra el president, Fernando Lugo, a causa d'un incident molt greu succeït enmig del conflicte per la distribució de la terra El Govern no va saber resoldre-ho i el violent desallotjament d'un grup de camperols que havien ocupat una finca va acabar amb disset morts entre policies i ocupants L'oposició en va responsabilitzar el president, contra el qual va…
Württemberg
Dinastia que regí el territori homònim.
El genearca fou Conrad de Bentelsbach , que vers el 1083 bastí el castell de Wirtinisberg o Württemberg, a la riba del Rotemberg, prop de Stuttgart, i esdevingué comte Conrad I de Württemberg El succeí el seu nebot fill d’una germana, el comte Conrad II de Württemberg mort vers el 1137, que fou rebesavi del comte Ulric I de Württemberg , dit el Fundador mort el 1265 Aquest posseí una gran part del territori entre els rius Neckar i Rems, que guanyà a expenses de la davallada dels Hohenstaufen, i el seu fill, el comte Eberard I de Württemberg mort el 1325, dit l’Illustre , donà suport al rei…
Josep Maria Guix i Ferreres

Josep Maria Guix i Ferreres
© Bisbat de Vic
Cristianisme
Bisbe.
Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968 Fou bisbe auxiliar de Barcelona 1968-83 El 1983 fou nomenat bisbe de Vic Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la de Madrid Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid 1953-1957, del qual fou el primer doctor 1965, sotsdirector 1962-67, catedràtic i primer degà 1965-67 des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca Fou especialment actiu en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina