Resultats de la cerca

L’antic castell de Ciutat, modernament conservat en una fortalesa del tipus Vauban, corona un turó entre la població de Castellciutat i la Seu d’Urgell, que domina la Valira Tot i la importància estratègica de l’indret, no hi ha referències documentals explícites del castell abans del segle XII, encara que pot tractar-se del puio Urgelli que apareix en documentació del segle anterior Els comtes, abans de fixar la seva residència més a prop de la frontera, hi tenien la residència fixa, el palacio Civitatis que apareix en un document del 1099 Amb la installació definitiva dels comtes fora de…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de tramuntana amb el mur, tapat fins fa poc per unes capelles laterals, que una restauració ha posat al descobert F Baltà Es tracta de l’església parroquial del petit poble de Garrigoles, situat a 92 m d’altitud, a la zona accidentada per petits turons que forma l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià, a l’extrem nord-occidental del Baix Empordà El poble és format per nou masies que s’agrupen entorn de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG026619 Una carretera local porta als dos nuclis de població d’aquest municipi, les Olives i Garrigoles, i…

Si bé no ha estat mai capital política, és el centre espiritual de l’islam Ultra haver-hi nascut el seu profeta, Mahoma, la Ka’ba, on han d’orientar-se els musulmans en pregar, determina el seu caràcter sagrat Fa 14 segles que a l’àrea considerada ḥaram , assenyalada per dues pedres i reservada exclusivament als fidels, hi tenen lloc els principals ritus del pelegrinatge que constitueix el cinquè pilar de l’islam La població 1614800 habitants l’any 2003 s’incrementa uns 2500000 pelegrins del 7 al 12 del mes de ḏū l-ḥiğğa , que és el darrer del calendari islàmic El pelegrí ha d’estar en estat…

Retrat de BC Aribau, R Martí i Alsina, c 1882 GCI / GS Encara circula el tòpic que la publicació de La Pàtria , de Bonaventura Carles Aribau, fou l’inici de la Renaixença i d’un procés de normalització en l’ús literari de la llengua catalana que s’afermaria amb els Jocs Florals i culminaria en el Modernisme Se’l troba fins i tot en textos —que, d’entrada, el desmenteixen— de la manera que s’acostumen a escolar els tòpics, inadvertidament Les objeccions a aquesta concepció són cada dia més freqüents i argumentades s’assenyala el caràcter anecdòtic de la composició, la…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…

Situació i presentació El terme municipal de Vilafant, d’una extensió de 8,35 km 2 , és situat a la vall mitjana del Manol, al SW de la ciutat de Figueres El territori, prop del sector de contacte de la plana alluvial amb els primers contraforts prepirinencs, és lleugerament ondulat per turons poc elevats i minses serres Al N el municipi confronta amb els termes de Llers i de Figueres, aquest últim també pel sector oriental A ponent, Vilafant limita amb Avinyonet de Puigventós i a migdia amb Borrassà i amb Santa Llogaia d’Àlguema, municipi amb el qual fa de divisòria, al SE, el curs del Manol…

La geografia Cap de comarca, Barcelona Centrada a la costa, li fa de capçalera el tram de la Serralada Litoral destacat pels passos del Besòs i del Llobregat, anomenat serra de Collserola D’un cap a l’altre s’estén la platja, interrompuda per Montjuïc, que ha avançat mar endins amb el creixement del delta del Llobregat Uns serrats van parallels a aquell tram orogràfic, des del turó de Monterols fins al turó de la Peira Mentre que aquesta avançada a penes s’aixeca 200 m sobre el nivell del mar 267 m al turó d’en Móra, al Carmel, i 261 m al turó de la Rovira, la carena de Collserola passa dels…

Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de ceràmica, que…

La geografia De natura volcànica, presenta un relleu de turons arrodonits que culminen al mont Morne Diablotin 1447 m El clima hi és tropical humit 2000 mm de pluviositat anual Hi abunden els rius L’agricultura és la principal activitat econòmica de Dominica 17,5% del PIB i 31% de la població activa el 1991 S'hi destaca el conreu de les bananes 55,7% del valor de les exportacions el 1992, els tubercles taro i iam, les fruites tropicals, la vainilla i els cocoters, els cítrics llimones dolces i aranges sobretot, els llegums, el cacau, la canya de sucre, les hortalisses i lauràcies diverses de…

Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d’Ebre, a la zona de transició vers les Garrigues Limita amb els municipis de Llardecans E i N, Seròs i Almatret W, del Segrià, i amb els de Riba-roja d’Ebre i Flix S, de la Ribera d’Ebre Les plataformes garriguenques són formades aquí per planells ondulats amb relleus estrets i allargats i valls profundes, com el barranc de la Vall Major, el qual rep les aigües de diferents valls i rieres que drenen el terme Vall Empedrada, riera de la Vall dels Horts Algunes de les partides del terme són la Devesa…