Resultats de la cerca
Es mostren 1257 resultats
acord per quartes
Música
Acord format per quartes (per exemple: re, sol, do, fa?).
A partir de la teoria segons la qual els acords de la música tonal es formen per terceres sobreposades do-mi-sol-si s’ha format, per analogia, el fonament teòric d’aquests acords substituint la tercera per la quarta que pot ser justa, augmentada o disminuïda Ha estat utilitzat per autors com A Schönberg, A Skr’abin acord místic , P Hindemith i B Bartók
Erik Lindahl
Economia
Economista suec.
Professor des del 1942 a la Universitat d’Uppsala, fou seguidor de Wicksell i defensà la funció econòmica de l’estat en l’obra Gerechtigkeit der Besteuerung ‘Legitimitat de l’impost’, 1919 En la seva obra principal, Studes in the Theory of Money on Capital 1939, utilitzà l’anàlisi de seqüències per a analitzar les variacions de les magnituds econòmiques, parallelament al treball teòric efectuat per Keynes
Alexander Świętochowski
Literatura
Escriptor polonès.
Teòric i representant del positivisme, és autor de contes, com O życie ‘Per la vida’, 1879, d’obres dramàtiques, com el cicle Nieśmiertelne dusze ‘Ànimes immortals’, 1876-89, i d’estudis filosoficosocials, entre els quals una Historia chłopów polskich ‘Història dels camperols polonesos’, 1925-28 Fou partidari de millores socials i volgué introduir la cultura occidental per tal d’eliminar els romàntics somnis nacionalistes
barrina
Transports
Moviment de descens en espiral que pot adquirir un avió, accidentalment, quan perd velocitat volant a incidència superior a la crítica, en el qual cas s’esdevé l’autorotació, i el moviment de descens, lluny d’amortir-se, es manté indefinidament.
És un fenomen conegut des dels primers temps de l’aviació, però el seu estudi teòric és imperfecte En la barrina normal , el buc forma un angle d’uns 60° amb el pla horitzontal, i el centre de gravetat segueix una espiral d’uns 2 m de diàmetre en la barrina plana , l’angle és d’uns 30°, i el diàmetre d’1 m
Bonifazio Asioli
Música
Compositor i teòric de la música italià.
Nasqué en una família de músics en la qual destaquen el seu avi, Giuseppe 1715-1790, el seu pare, Quirino m 1801, i el seu germà Giovanni 1767-1831 Inicià els seus estudis a Correggio i, a onze anys, la Comunità l’envià a estudiar a Parma, on fou alumne d’Angelo Morigi El 1782 es traslladà a Bolonya, on conegué el pare Martini, i posteriorment a Venècia A catorze anys 1783, ja ensenyava música al Civico Collegio de Correggio, ciutat on el 1786 esdevingué mestre de capella L’any següent entrà al servei del marquès Maurizio Gherardini, primer a Torí i després a Venècia, on restà fins l’any 1799…
Josep Barberà i Humbert
Música
Compositor i teòric de la música català.
Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències, articles i…
Heinrich Christoph Koch
Música
Teòric de la música i violinista alemany.
Fou deixeble del compositor CG Scheinpflug i estudià violí a la seva ciutat natal i més tard a Berlín, Dresden i Hamburg L’any 1763 entrà com a violinista a la capella de la cort de Rudolstadt, institució que arribà a dirigir l’any 1772 El 1778 fou nomenat músic de cambra de la cort Tot i que deixà algunes composicions, la seva principal aportació són els escrits teòrics Versuch einer Anleitung zur Composition 'Assaig d’una introducció a la composició', Rudolstadt i Leipzig, 1782-93 i Musikalische Lexikon 'Lèxic musical', Frankfurt, 1801 són les seves obres més importants La primera és un…
Johannes Nucius
Música
Teòric de la música i compositor alemany.
Es formà com a compositor amb Johannes Winckler Cap al 1586 ingressà a l’abadia cistercenca de Randau L’any 1591 fou elegit abat del monestir de Himmelwitz Escriví i publicà el tractat Musices poeticae sive compositionis cantus praeceptiones Neisse, 1613, un dels mètodes de composició més importants del principi del segle XVII Fou el primer a utilitzar la terminologia de la retòrica per a explicar procediments de composició musical El seu pensament exercí una gran influència sobre M Praetorius i J Mattheson La seva faceta com a compositor és també molt important Publicà algunes de les seves…
Vicent Adam
Música
Compositor i teòric de la música valencià.
Vida Molt probablement fou organista al Convento de los Desamparados de Madrid Més conegut pel tractat Documentos para instrucción de músicos y aficionados que intentan saber el arte de la composición que per la seva activitat com a compositor, fou autor de nombroses obres per a saltiri, entre les quals hi ha sonates, divertiments i fandangos També compongué algunes peces per a orgue i música vocal, tant de caràcter sacre com profà De les seves composicions només s’ha conservat una peça per a saltiri en mi m Bibliografia Complement bibliogràfic Adam, Vicent Documentos para instrucción de…
Vicent Montanyes
Música
Teòleg i teòric de la música valencià.
Vida Germà de l’escriptor carmelità Jaume Montanyes Pertanyé a l’orde augustinià, en el qual arribà a ocupar càrrecs importants Fou prior del convent de Saragossa i vicari general de l’orde Participà en controvèrsies teològiques i filosòfiques a Roma Des del 1556 ocupà una càtedra de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida, i des del 1565, la d’arts a la de València Publicà diverses obres de teologia i filosofia, i el tractat musical In musicam liber unus 1566 Bibliografia Complement bibliogràfic Montanyes, Vicent In musicam liber unus , 1566
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina