Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
Saladí I
Història
Soldà d’Egipte (1171-93) i de Síria (1174-93), fundador de la dinastia aiúbida.
Membre d’una família kurda installada a Síria al servei dels zengites, succeí el seu oncle Sīrkuh com a lloctinent de Nūr al-Dīn, atabeg de Damasc Després de successius avenços de poder durant la seva campanya a Egipte, on acudí per palliar l’amenaça dels croats, a la mort del califa al-'Ādid 1171 abolí el califat fatimita i s’hi proclamà soldà Així mateix, en morir Nūr al-Dīn, vencé tots els seus rivals, s’emparà de Síria 1174 i de bona part de Mesopotàmia, i inicià una política expansionista que constituí una forta amenaça per al regne llatí de Jerusalem Balduí IV de Jerusalem victòria de…
joc de la ballesta
Història
Exercici de destresa en el tir de ballesta, disparant al blanc d’un fitó.
Fou molt popular a les ciutats europees des del s XIII fins al XV Els menestrals de diverses ciutats catalanes n'hi ha constància dels de Barcelona, Perpinyà, Pollença i València s’hi exercitaven, en concursos promoguts per les autoritats, que hi veien l’avantatge de disposar d’un conjunt de ballesters destres en cas de guerra Els consellers de Barcelona crearen premis per als millors tiradors, i els concursos es convertiren en un espectacle popular La reglamentació del joc i el cerimonial de premis de les diferents ciutats eren semblants Hom donava als concursants més grans de divuit anys…
revòlver
Esports de tir
Pentatló modern
Tipus d’arma curta emprada en proves de tir olímpic i en pentatló modern.
pentatló modern

Combat d’esgrima de pentatló modern durant els Jocs Olímpics de Barcelona (1992)
ENCICLOPÈDIA CATALANA / IOOP
Pentatló modern
Esport que combina l’atletisme, la natació, l’esgrima, l’hípica i el tir.
La competició, habitualment, té lloc en un sol dia i comprèn, per aquest ordre, un combat d’esgrima amb espasa contra tots els participants a un sol tocat en un assalt d’un minut una cursa de 200 m de natació en estil lliure un recorregut a cavall en què cal saltar dotze obstacles –inclou un doble i un triple salt–, i una prova combinada que consisteix en una cursa a peu de 3000 m amb una aturada cada quilòmetre per disparar cinc trets amb una pistola d’aire comprimit sobre un blanc situat a 10 m de distància Els pentatletes reben una sèrie de punts en funció de la seva actuació en cada prova…
Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat
Esport general
Equipament residencial i centre de formació d’esportistes d’Esplugues de Llobregat.
És format per la Residència Joaquim Blume, les installacions esportives del Consell Català de l’Esport, el centre de medicina esportiva del Consell Català de l’Esport i l’Institut Joaquim Blume Té com a finalitat la formació d’esportistes permetent-los compaginar la seva especialitat esportiva amb els estudis El seu precendent fou la Residència Joaquim Blume, la qual, a través del Pla de tecnificació esportiva de Catalunya 1985, juntament amb la resta d’installacions, passà a denominar-se Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat Fins a la inauguració del CAR de Sant…
interruptor

Dos tipus d’interruptor: basculant d’ús domèstic (a dalt), i d’alta tensió en bany d’oli (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o…
art
Pesca
Nom que hom aplica a diversos ormeigs de pesca constituïts per xarxes proveïdes d’un cop, com l’art de platja, el bou català, etc. (arts de ròssec o d’arrossegament), i en general a tots els ormeigs constituïts per xarxes.
Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, hom parla d' arts d’encalç , els…
Josep de Togores i Muntades
Cinematografia
Esport general
Realitzador cinematogràfic i esportista.
Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo 1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de…
,
hoquei sobre herba

Hoquei sobre herba, equema i dimensions del terreny de joc i de la pilota
© Fototeca.cat
Modalitat d’hoquei practicada en camp d’herba.
És practicat entre dos equips d’onze jugadors La bola és de cuir, blanca i d’una circumferència compresa entre 224 i 235 mm El terreny de joc és rectangular 91,40 m de llarg i entre 50 i 55 m d’ample Per a poder fer un gol, la bola ha d’ésser impulsada per un jugador dins el cercle que delimita l’àrea de porteria qualsevol tir que entri a la porteria de fora d’aquesta àrea no és vàlida Els partits tenen una durada de 70 minuts, dividits en dos temps de 35 És la més antiga de les tres modalitats de l’hoquei i sembla originària de Pèrsia Establerta a Anglaterra al segle XIX, passà…
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina