Resultats de la cerca
Es mostren 2097 resultats
acció social
Sociologia
Qualsevol acció executada per un o diversos individus en funció de l’existència d’altres individus.
Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre que Émile Durkheim cerca les característiques de l’…
Domènec Umbert i Vilaseró
Folklore
Constructor de gegants.
El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell Allí desenvolupà la seva faceta artística a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc El 1967 tenia un taller de maniquins propi L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó La seva…
Carme Arnau i Faidella
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, ha estat lectora a la Universitat de Torí i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària Ha collaborat a Destino , Els Marges , l’ Avui i Serra d’Or És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda, com ara Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda 1982 i Miralls màgics aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda 1990, premi Josep Vallverdú d’assaig 1989, Una lectura de “Mirall…
,
Francisco Brines i Bañó
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Lector de literatura castellana a la Universitat de Cambridge i professor de castellà a la d’Oxford, és autor dels reculls Las brasas 1960, premi Adonais 1959, Materia inexacta 1965, Palabras a la oscuridad 1966, Premio Nacional de la crítica 1967, Aún no 1971, Insistencia en Luzbel 1977, Poemas a DK 1986, El otoño de las rosas 1986, Premio Nacional de literatura 1987, El rumor del tiempo 1989, Espejo ciego 1993, La última costa 1995, premi Fastenrath 1998, Ensayo de una despedida Poesía completa 1960-1997 1997…
informe Delors
Educació
Informe elaborat per la Comissió Internacional sobre Educació al Segle XXI, presidida per Jacques Delors, per encàrrec de la UNESCO.
Es tracta d’un dels informes més importants del món, amb relació al tema educatiu, i que projecta tota una sèrie de recomanacions amb vista als canvis que tenen lloc al s XXI El document, publicat l’any 1996, porta per títol Educació hi ha un tresor amagat a dins S'estructura en tres parts, una primera descriptiva i prospectiva, una segona de principis i l’última d’orientacions, i cada capítol inclou recomanacions El missatge que conté posa de manifest el valor de l’educació com a factor més important per a la pau i el desenvolupament de les persones i les societats Al mateix temps, es…
Lluís Bordas i Munt
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Professor d’idiomes, traductor i gramàtic.
Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831, Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, en…
,
Massimo Bontempelli
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’una posició postcarducciana passà a escriure poesia futurista II Purosangue , 1919 Lligat a l’avantguarda del seu temps ACasella, GDe Chirico, ASavinio publicà narrativa sovint impregnada de realisme màgic La vita intensa , 1919 La vita operosa , 1920 La scacchiera davanti allo specchio 1922, Eva ultima , 1923 Gente nel tempo , 1937, etc, corrent el nom del qual encunyà, a més d’ésser-ne un dels primers teoritzadors, en particular en la revista 900 1926-29, que fundà juntament amb CMalaparte Fou també notable la seva producció teatral, influïda per LPirandello Siepe a…
Hermann Gustav Goetz
Música
Compositor alemany.
Després d’un procés d’aprenentatge autodidàctic de la música, a disset anys continuà els seus estudis de piano i harmonia amb L Köhler El 1858 entrà a la Universitat de Königsberg per estudiar matemàtiques i física, matèries que compaginà amb les activitats com a músic amateur Finalment, el 1860 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, on estudià amb J Stern direcció, H von Bülow piano i contrapunt i H Ulrich composició A partir del 1862 començà la seva carrera com a músic professional, primer a Berlín i després a Winterthur i Zuric La seva fama com a compositor prové bàsicament de l’òpera…
Vladimir Vladimirovic Šcerbac’ov
Música
Compositor rus.
Feu els estudis musicals amb A L’adov i M Steinberg al Conservatori de Peterburg 1908-14, on, posteriorment, sota règim soviètic, impartí classes També ensenyà al Conservatori de Tbilisi Geòrgia i treballà amb la companyia de S Diaghilev Format en la tradició russa de N Rimskij-Korsakov, no fou fins més tard que es deixà influir per l’impressionisme francès i el simbolisme, de primer, i per l’expressionisme, després Fruit de les influències occidentals són els cicles de cançons sobre textos d’A Blok i la segona i tercera simfonies Adoptà un llenguatge més realista amb la música de la…
Grzegorz Gerwazy Gorczycki
Música
Compositor polonès.
Del 1689 al 1692 estudià teologia a les universitats de Viena i Praga Probablement en aquesta última aprengué música Ordenat de sacerdot a Cracòvia el 1692, poc després fou nomenat rector de la Congregatio Missionis a Chelmno Pomerània El 1698 fou nomenat director musical de la catedral de Wawel a Cracòvia, càrrec que ocupà fins a la seva mort Gorczycki és un compositor important de la música polonesa del Barroc tardà Compongué majoritàriament música litúrgica, encara que sembla que també s’aventurà en el terreny de la música profana instrumental Cultivà l’antic estil a cappella , però l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina