Resultats de la cerca

Durant la Segona Guerra Mundial s’exilià a Suïssa 1943, i el 1945 ingressà en el partit democratacristià italià, del qual fou elegit diputat per l’assemblea constituent del 1946 Ocupà els ministeris de treball 1947-50, d’agricultura 1951, de l’interior 1953 i d’afers estrangers 1965 i 1966-68 Fou també president del consell 1954, 1958-59, 1960-63, 1982-83 i 1987 i del senat 1968-73, 1976-82 i des del 1985 i secretari general del partit democratacristià 1954-59 i 1973-75 Presidí l’assemblea de les Nacions Unides 1965-66 i des del 1972 fou senador vitalici Seguidor de De Gasperi i inspirador…

Professor de francès —i rector des del 1947— de la Universitat d’Urbino, fou un dels exponents màxims de l’hermetisme ja en època de la revista em> Frontespizio, on publicà 1938 Letteratura come vita , que fou gairebé el manifest del grup editor Aquest títol, que capgira la fórmula de G D’Annunzio vita come letteratura , ja indica que es pretén copsar el text poètic com una realitat dinàmica, interpretable no mitjançant operacions filològiques, sinó en funció de les exigències espirituals del lector És, doncs, una manifestació d’existencialisme catòlic De la seva obra cal recordar Della…

Signà en algunes ocasions amb el pseudònim Antoni Tallander Publicà Sapienciari 1900, edició de proverbis i frases populars recollides de les obres de Francesc Eiximenis i altres autors, i Crestomatia de la llengua catalana des del segle IX al XIX  1907, de textos en prosa i vers, en dos volums Entre altres obres lingüístiques, bibliogràfiques i folklòriques, publicà Aforística universal 1905,  Diccionari català-francès-castellà 1905, Assaig de bibliografia paremiològica catalana 1915 i Diccionari de les llengües francesa e catalana 1921 Feu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola…

Descendent d’un dels emigrats del “Mayflower” i pare de 20 fills exercí diferents oficis als diversos estats que recorregué Animat d’un fort esperit religiós, es consagrà a la lluita contra l’esclavitud, especialment després del 1849, que estigué establert en una colònia de negres a North Elba Nova York, i després de l’escaramussa que sostingué el 1856 a Osawatomie Kansas Amb la intenció de fundar als Apalatxes un estat per als esclaus alliberats, s’apoderà de l’arsenal de Harper's Ferry Virgínia, d’on fou expulsat per les tropes del coronel Robert E Lee dos dels seus fills hi moriren i ell…

El 1942 inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb E Blank, i els reprengué al cap de tres anys, després d’una breu interrupció causada per la Segona Guerra Mundial Debutà el 1948 amb Mignon i del 1950 al 1953 formà part de la companyia de l’Òpera de Karlsruhe Posteriorment estigué a Munic 1953-61 i a Berlín a partir del 1961 Entre el 1955 i el 1964 interpretà al Festival de Salzburg els personatges de Reina de la Nit La flauta màgica i Konstanze El rapte del serrall i en 1965-68 cantà la part de l’Ocell del Bosc Sigfrid Interpretà els grans papers de coloratura d’òpera…

Estudià a Valparaíso Xile amb Ramírez de la Piscina, i el 1923 es traslladà a París, on rebé lliçons d’A Caplet, R Pénau i M Mauss a l’Institut d’Etnologia de la Sorbona En 1931-34 fou alumne d’E von Hornbostel a la Universitat de Berlín i entre el 1934 i el 1942 residí a Barcelona, on continuà els estudis musicològics Des del 1907 mostrà molt d’interès per la música maputxe El 1943 tornà a Xile, on del 1945 al 1948 fou investigador de l’Institut de Folklore de la Universitat, i posteriorment dirigí l’Arxiu de Recerca Musical 1948-60 Publicà alguns escrits en el "Riemann Musical…

Inicià els seus estudis musicals amb F Baldomir i més tard els continuà al Conservatori La Lira, on estudià amb L Ribeiro Quan només tenia divuit anys estrenà la seva primera òpera, Alda , al Teatre Solís Es traslladà a Itàlia, on continuà la seva formació musical al Conservatori G Verdi de Milà, i estrenà òperes i operetes com Yeba 1908, Amor Marinero 1909, Monte di amore 1912, Antony 1923 i Murinedda 1932 Gràcies als compositors d’aquest país, rebé la influència del moviment impressionista i de músics com A Broqua, Cluzeau Mortet i E Fabini Bianchi Quan retornà a l’Uruguai, exercí de docent…

Fou un dels noms de més rellevància dins el panorama musical nord-americà, i moltes de les seves obres han assolit la categoria de clàssics dins el repertori americà Estudià amb M Castelnuovo-Tedesco i E Krenek Del 1945 al 1947 fou pianista i arranjador a la Tex Beneke Orchestra L’any 1952 fou contractat per la Universal International, i en només sis anys compongué més de 100 bandes sonores per a pellícules, entre les quals Touch of Evil O Welles 1958, Breakfast at Tiffany’s B Edwards 1961, que conté el tema Moon River , Days of Wine and Roses B Edwards 1962 i The Pink Panther B Edwards 1964…

Estudià a Montreal A diferència d’altres músics que continuaven els estudis a París, es quedà a la seva ciutat natal, des d’on el 1958 contactà amb E Varèse, a Nova York, relació que fou determinant per a la seva evolució musical, com es veu en l’obra per a orquestra Boréal 1959 Cofundà l’associació Musique de Notre Temps i treballà 1956-79 a la CBC com a compositor Entre d’altres, fou professor a la Universitat Laval 1979-97 Una primera etapa creativa culminà amb L’étoile noire 1962 obres com Départs 1968-69 mostren una veu més individualista i madura La segona etapa estigué marcada per l’ús…

Fou deixeble d’E Ellberg a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1926-31 i posteriorment es traslladà a París, on estudià amb L Sabanejev Exercí també de crític musical i escriví diversos assaigs La seva obra compositiva és d’una gran austeritat de mitjans expressius i revela un treball rigorós Del romanticisme de la seva joventut evolucionà cap al dodecatonisme, i al llarg de la seva trajectòria foren decisives les influències d’A Honegger, I Stravinsky i S Prokof’ev De la producció de Wirén cal destacar les cinc simfonies, la Suite Romàntica , opus 22 1944, el Concertino per a flauta i…