Resultats de la cerca
Es mostren 4368 resultats
Partit Acció Socialista de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 1985 com a secció catalana del Partido de Acción Socialista, continuador del Partido Socialista, el qual, per la seva banda, ho era del Partido Socialista Obrero Español (Histórico), per successius canvis de nom deguts a problemes legals.
Propugna el socialisme i la democràcia Al gener de 1991 s’incorporà a Iniciativa per Catalunya , que abandonà el 1997 per les diferències existents entre aquesta federació i Izquierda Unida Participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa El secretari general és Antoni Martorell i Viader Edita Acción Socialista des de 1981
Esquerra Radical Socialista de Catalunya
Partit polític
Fundada al desembre de 1932 a Barcelona quan els membres del Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya, partidaris de Juan Botella Asensi i d’Eduardo Ortega y Gasset, decidiren adherir-se al nou partit fundat per aquests, Izquierda Radical Socialista.
Dirigents Eloy Candelas Sánchez president i José Laporta Baronat secretari polític Al 1934 es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista Ortodox i reprengué el nom de Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya Aquesta denominació fou circumstancial, ja que poc després reaparegué amb el nom d’Esquerra Radical Socialista La darrera referència del partit és del maig de 1936
Centro Constitucional
Partit polític
Partit fundat al març de 1931 a Madrid com a resultat de la confluència de la Lliga Regionalista i d’elements del Partit Maurista, per tal d’aspirar a la direcció de l’Estat. A Catalunya no existí com a tal.
Els líders foren Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea i el marquès de Figueroa Amb la proclamació de la Segona República desaparegué
Unió de Treballadors del Camp
Agronomia
Sindicat agrícola català fundat el 1871 i integrat, com a unió d’ofici, dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT; l’any següent tenia quaranta-quatre seccions a tot l’Estat espanyol, trenta-tres de les quals radicades a Catalunya.
Al maig del 1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de quaranta-set localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat collectiva de la terra, desaparegué el 1874, després de la interdicció de la Internacional
Ramon Berenguer IV de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1131-62) i regent de Provença (Ramon Berenguer II, 1155-~1157), príncep dominador d’Aragó (1137-62).
Fill de Ramon Berenguer III i de la seva tercera muller Dolça de Provença Actuà al costat del seu pare, i ja amb el títol de comte, el 1126 en una entrevista amb Alfons I d’Aragó En els tres primers anys del seu govern hagué de preocupar-se de la pressió exercida per Alfons I a les contrades frontereres amb Catalunya, perquè el 1133 ocupà Mequinensa, abans havia pres ja Horta de Sant Joan, i poc després disposava de localitats situades entre el Matarranya i l’Ebre Després, dins aquell mateix any emprengué la reducció de Fraga i durant el seu setge sofrí una terrible derrota el 1134 Davant la…
vol lliure

Campionat del món de parapent, modalitat del vol lliure, celebrat a Àger el 2011
XEVI BONET
Esports aeris
Esport aeri practicat amb un planador.
En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat i es…
franciscana de la Immaculada Concepció
Cristianisme
Membre de l’institut religiós femení fundat el 1859 a la Garriga pels franciscans Miquel Rosselló i Ramon Boldú a partir d’un beateri femení creat dos anys abans, amb la finalitat d’educar noies i de tenir cura de malalts als hospitals.
Fou aprovat pel bisbe de Barcelona el 1868 i per LleóXIII el 1891
La Federación
Setmanari
Setmanari obrer de Barcelona (1 d’agost de 1869 — 3 de gener de 1874) fundat per Farga i Pellicer, òrgan primerament del Centre Federal de les Societats Obreres (agost del 1869 juliol del 1870) i després de la Federació Barcelonesa de l’AIT.
Suspès governativament, fou substituït, en maig-juny del 1872, per “El Trabajo” Fou el periòdic internacionalista més influent de l’època de la Federació Regional Espanyola i divulgà, des del setembre del 1869, escrits, sense signar, de Bakunin Figuraren com a responsables, entre d’altres, a part Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas i Pere Gasull, i tingué collaboracions regulars de Soriano, Alerini, García Viñas, Marselau, Nieva, Rica i Galès, etc
La Corona de Aragón
Periodisme
Diari de tarda en castellà fundat a Barcelona l’1 de novembre de 1854, a l’inici del Bienni Progressista, per Víctor Balaguer com a òrgan d’una aliança entre els elements progressistes avançats i autonomistes dels territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa.
En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit
Collegium Vocale de Gant
Música
Conjunt coral flamenc fundat el 1970 per Philippe Herreweghe, i en el qual també col·laboraren a l’inici G. Leonhardt, T. Koopman i N. Harnoncourt, que actuaren en concerts i també realitzaren enregistraments discogràfics (com la integral de les cantates de J.S. Bach).
El seu repertori comprèn autors d’èpoques distants, des d’Orlando da Lassus fins a L van Beethoven Novena simfonia i F Mendelssohn Elies , passant per Bach o les grans obres del repertori coral francès del segle XVIII Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1998 juntament amb La Chapelle Royale, amb la qual ha actuat sovint Els seus membres foren anomenats Ambaixadors Culturals de Flandes el 1993