Resultats de la cerca

Milità dins el carlisme i se'n sortí pel seu nacionalisme S'incorporà a Unió Democràtica de Catalunya, poc després d’ésser fundada, i formà part del seu comitè de govern Durant la guerra en fou secretari general Després del juliol del 1936 fou un dels principals organitzadors, d’acord amb el cardenal Vidal i Barraquer, d’una xarxa d’ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats Tenia el despatx a la delegació d’Euskadi a Barcelona, i el 1937 Manuel de Irujo, ministre de justícia, li proposà de dirigir un comissariat de cultes Declinà l’oferta, però fou l’ànima d’una operació de contactes…

Fill d’Antoni de Torrelles i Marc Fou cambrer major del rei Martí, escrivà de la cort de la governació d’Aragó 1404, castlà de Bellver i sotsveguer i batlle del Baridà 1403 tingué com a castlà la custòdia del Palau Reial Major de Barcelona i de la seva capella 1404 fou comissari general de totes les aljames de jueus 1408 Adquirí de Pere Arnau Marquès el castell de la Roca 1405 Vivint encara el seu avi, entaulà una reclamació sobre la jurisdicció de Rubí 1408 tenia també la del castell de Montbui Casat primer amb Aldonça d’Alomar, que li aportà la quadra de Pallejà, es casà en segones noces…

El poble de Nalec s’emplaça en un petit turó de 487 m a la vall mitjana del Riu Corb, a la riba esquerra El seu origen, com el de la majoria dels pobles de la vall del Riu Corb, començà amb la construcció d’una torre de defensa, que més endavant es convertí en un castell, esmentat ja en la documentació l’any 1082 Consta que aquest any la fortalesa de Nalec fou assignada com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll Posteriorment, el 1164, el terme del castri de Analech apareix mencionat com a afrontació territorial del castell de Verdú,…

Espígol és en l’actualitat una partida del terme de Tornabous, a llevant d’aquesta darrera població, on es troba un important poblat ibèric conegut com “El Molí d’Espígol” A la part més elevada d’aquesta partida, damunt un petit turó, es troben les restes del poble medieval d’Espígol, el terme del qual és esmentat probablement des del 1090 Consta que aquest any Guitard donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica un alou que tenia a Claravalls, a la quadra de Sant Ermengol, que limitava a migdia amb el terme d’Espigolell La primera referència segura del lloc i de la seva església es…

Aquesta castell, ara desaparegut, era situat al poble del Tarròs, que és al nord-oest del cap de municipi L’indret és conegut des del 1080, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, que limitava a llevant amb els terminos Tarroci Tot i que nombroses escriptures del segle XII esmenten també el terme del lloc, cal esperar fins el 1381 per trobar la primera referència documental del seu castell, quan consta que pertanyia a l’abadessa de Santa Cecília Santa Cilia i tenia 3 focs Possiblement es tracti del monestir benedictí de Santa Cecília d’Elins…

El petit nucli de Claravalls, a 337 m d’altitud, s’emplaça a llevant del tossal d’Espígol Al punt més elevat de la població es construí el castell medieval, el qual ha arribat a l’actualitat totalment modificat i en un deficient estat de conservació El lloc de Claravalls és documentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona La fortalesa de Claravalls formava part dels límits més occidentals de la marca de Berga una de les primeres referències documentals consta en el testament de Pere Ponç, datat l’any 1116, el qual llegà el castrum de Claresvals a la seva…

El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana és al sud-oest del terme, a 551 m d’altitud La primera notícia sobre el lloc és del 1067, any en què els esposos Arnau i Guisla, amb llurs fills, atorgaren a Bertran de Santmartí, a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert in Sancti Martini i a la Morana Pocs anys després es documenta l’existència d’un castell a l’indret pel testament de Berenguer de Santmartí, datat el 1081 aquest personatge, emparentat amb l’esmentat Bertran de Santmartí, deixà a la seva esposa Geralda, amb la condició que restés vídua, i al…

La població d’Alcanó és a l’extrem sud-est de la comarca del Segrià, assentada sobre un dels tossals que domina la vall de Secà Alguns autors han assenyalat l’origen del topònim Alcanó en els termes àrabs al-kaynum el fogar o al-kanisys església Sembla, però, que cal relacionar l’inici del lloc amb un dels caserius sarraïns una almúnia dedicats a tasques agrícoles i ramaderes que tan abundaven a l’entorn de Lleida Un document de l’Arxiu Capitular de Lleida, datat l’any 1208, deixa entreveure que, amb la conquesta, aquest caseriu revertí al capítol de la ciutat de Lleida Aquest mateix any el…

Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck 1916-25, de Berlín 1925-45, de Bucarest 1940-44 i de Tübingen 1946-56 Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric 1958-59 i de Saarbrücken 1961-62 Deixeble de WMeyer-Lübke i de JGilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les influències…

Estudià a Madrid, on es doctorà en filosofia i en dret El 1914 fou nomenat professor auxiliar de filosofia a la Universitat de Múrcia, el 1916 guanyà la càtedra de lògica d’aquella universitat i el 1923 obtingué la de psicologia de Barcelona A partir d’aleshores desenvolupà una gran tasca com a professor de filosofia i de psicologia mèdica, tant a la universitat com en diverses institucions, així com també sobre temes de pedagogia i de lògica Publicà un gran nombre de llibres i d’articles i fou collaborador assidu del Diario de Barcelona Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…