Resultats de la cerca

Conegut al món del futbol com Paco Bru Al final del 1901 fundà el Futbol Club Internacional Jugà al Futbol Club Barcelona 1906-16 com a defensa També formà part de la selecció catalana en cinc ocasions 1904-15 Fou campió de Catalunya 1909, 1911, 1913, 1916 i d’Espanya 1910, 1912, 1913 Exercí de vocal de l’Associació de Clubs, des de la seva fundació fins al 1906 Convertida aquesta en Federació Catalana de Futbol, en fou secretari 1908-09 i 1913-14 i tresorer 1916-18 Fundà el Collegi Català d’Àrbitres i ell mateix xiulà partits fins el 1923 Com a entrenador preparà l’equip que…

Resident a Barcelona des dels sis anys, fou un esportista polifacètic Impulsà el vol sense motor creant l’escola Marià Foyé a Domeny, nedà a les files del Futbol Club Barcelona i fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Excursionista de Gràcia Participà en la fundació del Club Natació Montjuïc 1944, on competí en natació i waterpolo i en fou dirigent a partir del 1968 D’altra banda, fundà el Club d’Arquers de Catalunya 1949 Poc després fundà la Federació Catalana de Tir amb Arc, i en fou el primer president 1950-52 El 1950 guanyà el primer Campionat de Catalunya de tir amb…

Fou becat per a entrar a la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat 1973, a les ordres de Jaime Enciso, l’entrenador de tota la seva carrera esportiva En categoria júnior assolí un subcampionat europeu 1975 Fou plusmarquista català i estatal tant en 110 m tanques 1987 com en 60 m tanques 1984, i estigué vinculat al Futbol Club Barcelona 1982-86 Assolí nombrosos títols de campió d’Espanya vuit de 110 m tanques 1978, 1980-85, 1987, set de 60 m tanques 1977, 1979, 1980, 1984-87, un de 50 m tanques 1981 i un de salt de llargada en pista coberta 1979 Fou internacional amb la…

Competí professionalment amb els equips Reynolds 1987-90, ONCE 1991-92, 1995-98, Amaya 1993, Banesto 1994, Benfica 1999 i Milaneza 2000-02 El seu triomf més destacat fou la Vuelta a Espanya 1991, edició en què guanyà tres etapes Repetí victòria d’etapa els anys 1993 i 1997 Disputà vuit edicions del Tour de França 1989, 1990, 1991, 1993-96, 1998 i acabà el sisè classificat el 1995 En el seu palmarès, hi ha les voltes a València 1991, 1992, Múrcia 1994, 1996, l’Aragó 1994, 1996, Castella i Lleó 1994, l’Alentejo 1998 i l’Algarve 1999, el Gran Premi de Primavera 1994, el Circuit de…

Arribà a Barcelona amb motiu del servei militar i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1931-32 El 1933 ingressà al Futbol Club Barcelona i, durant la Guerra Civil Espanyola, formà part del comitè d’empleats que es feu càrrec del club per a impedir-ne la confiscació per part de la CNT Guanyà sis vegades el Campionat de Catalunya de 3000 m obstacles 1931, 1932, 1934, 1935, 1936, 1941, una el de 5000 m llisos 1934 i dues el de cros 1935, 1940 També es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1934, 1935, 1936, 1941 i fou el primer recordista oficial d’…

Pel matrimoni 1477 de Maria I de Borgonya amb l’arxiduc Maximilià I d’Àustria, el mestratge de l’orde passà als Habsburg L’emperador Carles V convocà i presidí un capítol de l’orde a Barcelona 1519, al qual assistiren dotze dels quaranta-sis cavallers que en formaven part els escuts de tots els quals foren pintats, tanmateix, per Joan de Borgonya als respatllers del cadiram del cor de la catedral En morir el rei Carles II 1700, darrer dels Àustria hispànics, el gran mestratge de l’orde fou exercit tant pel rei Felip V d’Espanya com per l’emperador Carles VI Per un tractat del…

Guanyà set Campionats d’Espanya individuals 1958, 1960-64, 1968, 1969 i quatre en dobles el 1960, amb JM Couder el 1962, amb JL Arilla, i el 1968 i 1969, amb JM Gisbert També en individuals ha estat tres vegades guanyador de la Copa Galea, dues del Trofeu Comte de Godó i guanyador, també, dels tres torneigs tennístics més importants del món Roland Garros 1961 i 1964, Forrest Hills 1965, Obert dels Estats Units 1965 i Wimbledon 1966 També guanyà un Roland Garros de dobles 1963, amb Roy Emerson El 1965 fou proclamat el millor tennista amateur del món Guanyà l’or en individuals i la…

Entrà al convent de franciscans de Jesús de Palma, on professà el 1739 Es graduà en filosofia i teologia Refusà una càtedra de filosofia a la Universitat de Mallorca El 1749 se n'anà cap a Mèxic i arribà al collegi de missions de San Fernando a la ciutat de Mèxic, on ensenyà filosofia durant tres anys, fou discret durant sis anys i guardía sis anys més Fou, també, tres anys lector de teologia El 1768 retornà a Espanya per afers d’aquest collegi El 1770 tornà a Mèxic com a guia d’un grup de 40 frares i 4 germans llecs, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els…

Començà a publicar el 1964 al diari Pueblo , però fins el 1973 es guanyà la vida com a tècnic de Televisión Española Collaborador d’un gran nombre de diaris i revistes Ya , La Codorniz , Por Favor , El Jueves , Interviú , Diario 16 , El Mundo ,  El País , on publicà regularment des del 1994 fins a la mort, etc, el seu treball es caracteritza per un dibuix de traç gruixut d’aspecte abarrocat, i per la utilització d’un llenguatge funcionarial i hiperbòlic i, alhora, farcit d’expressions populars Durant el franquisme i la transició els seus acudits foren un reflex estrafet dels hàbits i la…

Formada a l’escola de marxa de Viladecans, feu el pas a l’elit amb Josep Marín com a tècnic Competí sempre amb el Club Natació Barcelona Inicialment, també participà en proves de fons i mig fons i obtingué la victòria en la segona edició de la Cursa d’El Corte Inglés 1980 Fou campiona d’Espanya júnior de 5 km en pista 1984, 1985 i d’Europa ex aequo amb Mari Cruz Díaz, en la mateixa distància 1985 En categoria absoluta fou diverses vegades campiona de Catalunya 1985, 1986, 1989, 1990 i d’Espanya 1985, 1988, 1989, 1990, 1993 de 10 km en ruta També obtingué el títol…