Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Monica Vitti

Monica Vitti i Gabrielle Ferzetti
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què fou coneguda Maria Luisa Ceciarelli, actriu cinematogràfica italiana.
Fou la protagonista predilecta de la primera època del realitzador Michelangelo Antonioni L’avventura 1959, La notte 1960, L’eclisse 1961, Il deserto rosso 1964 Altres films que protagonitzà són Modesty Blaise 1965, La cintura di castità 1967, La ragazza con pistola 1968 premi del Festival de Sant Sebastià, La pacifista 1971, Polvere di stelle 1973, Teresa la ladra 1973, Il misterio di Oberwald 1980, etc El 1990 dirigí i interpretà Scandalo segreto Publicà la seva autobiografia, Sette Sottane 1992 Entre altres distincions, l’any 1995 fou guardonada al Festival de Venècia amb el Lleó d’Or a…
Castellnou del Camí
Llogaret
Llogaret del municipi de Veciana (Anoia), en un tossal, a l’esquerra de l’Anoia, damunt Santa Maria del Camí, poble amb el qual formà un municipi al segle XIX.
La seva església parroquial de Sant Jaume depengué de la d’Albanells
rosari

El papa Francesc resant el rosari
Cristianisme
Pràctica devocional originada al segle XII i escampada pels cistercencs, que consistia a resar cent cinquanta avemaries en record dels cent cinquanta salms; per això s’anomenà també el saltiri de Maria.
Al segle XIII la reprengué i estructurà sant Domènec afegint-li la contemplació dels misteris o episodis de la vida de Crist i de la Mare de Déu Així quedà la devoció dividida en tres parts, cadascuna d’elles amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s’iniciaven amb la contemplació d’un misteri de goig, de dolor o de glòria i un parenostre a cada dena i que acabaven amb un gloriapatri Hom l’acostumava a passar sencer el mes d’octubre, mes dedicat al rosari, i en les grans festes Els dies feiners se'n passava només una part o cinquanta avemaries, repartit així els diumenges,…
Lavaix
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de Lavaix) situat al S del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a la confluència de la riera de Gironella amb la Noguera Pallaresa, les ruïnes del qual són actualment cobertes en la major part pel pantà d’Escales.
Primitivament rebé el nom de Vilanova, i fou dedicat també a sant Pere, sant Llorenç i sant Joan Esmentat ja el 849, sembla que el seu abat Trascari o Trascald el fundà el 839, en reorganitzar-se el bisbat d’Urgell El 939 depenia del bisbe Ató de Pallars i tenia 12 comunitaris El 950 consta com a monestir benedictí el 947 hom li havia concedit l’església de Sant Joan de Viu per fundar-hi un monestir benedictí Al començament del segle XI sofrí intrusions laiques, especialment dels senyors d’Erill El 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permutà amb Ramon IV de Pallars Jussà pels de Sant…
monestir de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria de Ripoll), situat a la vila de Ripoll, a la dreta del Ter, poc abans de la confluència amb el Freser.
Història del monestir de Ripoll Fundació Fundat pel comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la tasca de repoblament del territori, inicialment el dotà amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan La nova casa fou encomanada a Daguí , prevere de Gréixer, que fou el primer abat, en espera que més tard regís l’abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant, el qual, però, més tard, preferí la mitra d’Urgell El 885 el comte creà el nou monestir de Sant Joan, dit originàriament Sant Joan de Ripoll , per a la seva filla Emma, retallant així la primitiva dotació en el Ribamala,…
Mare de Déu de la Serra

Vista del santuari de la Mare de Déu de la Serra
© Gencat
Ermita
Antiga ermita romànica del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), situat en un coster, entre els barrancs de Burg i de Farrera, al N del terme.
L'edifici està catalogat com a Bé Cultural d'Interès local BCIL i la referència més antiga coneguda correspon a la relació d'esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona Segons fonts orals, durant la guerra civil l'edifici serví com a niu de metralladores, i aquest ús portà a ampliar l'obertura central de l'absis deixant l'esvoranc del mur absidal En mal estat de conservació, al novembre del 2016 s'iniciaren les obres de consolidació estructural i de les cobertes
les Esglésies

Vista de l'antic monestir de les Esglésies
© CIC-Moià
Monestir
Antic monestir de Santa Maria de les Esglésies del municipi de Navars (Bages), situat a l’interfluvi de les rieres de Sant Cugat i del Mujal.
Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l’església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró I de Cerdanya A Santa Maria hi hagué, al segle XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia L’església, romànica, es conserva encara
monestir de Gerri

El monestir de Gerri
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Gerri
) situada davant Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), a l’altra banda de la Noguera Pallaresa.
Sembla que en aquest lloc, a l’època visigòtica, hi hagué un monestir sota l’advocació a sant Vicenç, que fou restaurat el 807 pel prevere Espanell i cinc companys Obtingué privilegis d’immunitat i confirmació de béns de Frédol 849 i de Ramon 865, comtes de Tolosa i senyors del Pallars Al segle X prengué com a titular Santa Maria, segurament amb motiu d’acceptar la regla benedictina El 908 tenia setze monjos preveres i tres llecs i vengué al comte Ramon I de Pallars el monestir de Sant Pere del Burgal, que recuperà…