Resultats de la cerca
Es mostren 4367 resultats
Sant Mateu del Maestrat
L’església de Sant Mateu del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat entre els turons de la serra de Valldàngel, al S i al SE, i la rambla de Cervera al N.
El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu , continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà El 36% de les 6506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres 2080 ha, vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant la vila era el cap de la…
música de l’Argentina
Música
Música desenvolupada a l’Argentina.
Música culta Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII, els jesuïtes utilitzaren la música en la seva missió evangelitzadora dels indígenes La música sacra, tant el cant pla com la polifonia, va predominar per sobre de la profana, i el principal centre musical fou, durant molt de temps, Córdoba Els indígenes i els esclaus negres foren instruïts en música i en la fabricació d’instruments, activitats en les quals sembla que arribaren a altíssims nivells de qualitat, especialment en els cors i els grups instrumentals La primera escola de música fou fundada pel pare Pedro Comental 1595-1665, i…
música xinesa
Música
Art musical conreat a la Xina.
Hom pot dividir la història musical xinesa en tres períodes importants Del primer període fins a la fi de la dinastia zhou es conserven instruments campanes, ocarines, cítares, i ja al s VI aC hi ha mostres i citacions, en obres literàries, de danses, cançons de cort i de guerra, etc Cap a la fi del primer període ja havia estat establert un sistema musical característic i havien estat dividits els instruments en vuit categories, segons el material de què eren construïts Consta l’existència d’instruments de percussió, flautes, etc El segon període fins a la fi de la dinastia tang, que…
raquetes de neu

Laia Andreu, campiona d’Europa de raquetes de neu durant una prova de la Copa d’Europa del 2011
FEEC
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a desplaçar-se amb raquetes de neu sobre terreny nevat.
Les raquetes de neu començaren a utilitzar-se a l’Àsia Central aproximadament l’any 4000 aC Des d’allí, diversos grups humans migraren cap a Sibèria, Escandinàvia i Amèrica Durant l’edat moderna els indígenes nord-americans foren experts en l’ús de raquetes per desplaçar-se sobre la neu, tècnica que els buscadors d’or i comerciants de pell europeus establerts al Canadà i al nord dels EUA assimilaren durant els segles XVIII i XIX El 1840 es fundà al Canadà el primer club de raquetes de neu el Montreal Snowshoe Club, que tres anys després organitzà les primeres curses i que inspirà la creació…
Reial Club Marítim de Barcelona
Esports nàutics
Club nàutic de Barcelona.
Fou fundat el 1902 com a Reial Club de Barcelona arran de la fusió entre el Reial Club de Regates, creat el 1881 i dedicat fonamentalment al rem, i el Reial Yacht Club, dedicat a la vela El primer president fou José E de Olano, i la primera seu social fou un edifici flotant amarrat prop de la Barceloneta que havia estat la seu del Club de Regates i que posteriorment fou traslladat al Moll de les Drassanes El 1909 llogà un pis a la Rambla com a seu provisional i una barcassa per a construir-hi un pavelló per a l’activitat esportiva, i accedí a la presidència Rafael Morató L’agost…
pàdel
Pàdel
Esport de raqueta practicat per parelles (masculines, femenines o mixtes) sobre una pista rectangular (20 × 10 m), dividida en dues parts per una xarxa sobre la qual cal fer passar una pilota colpejant-la amb una pala abans que boti més d’una vegada.
El terreny de joc està totalment tancat, les parets del fons de la pista fan entre 3 i 4 m d’alçada, i una xarxa metàllica cobreix la pista que pot ser de ciment, moqueta o gespa artificial La pilota, de goma i uns 6,50 cm de diàmetre, pot rebotar en qualsevol tancament de la pista La xarxa té 0,88 m d’alt a la part central i 0,92 cm en els seus extrems La pala utilitzada no pot superar els 45,5 cm de llargada i el seu cap presenta una sèrie de forats característics d’uns 10 mm de diàmetre La puntuació és com la del tennis, els partits es juguen al millor de tres sets i cada set el guanya la…
indiana

Indiana i motlles d'estampació
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d’altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o més.
Inicialment procedien de l’Índia el procés d’estampació era llarg i complicat, amb ploma i pinzell o bé per reserva, amb cera Hom les imità a Europa amb motlles de fusta amb el gravat en relleu L’exagerat consum d’aquests teixits al final del segle XVII perjudicà els fabricants de sedes i llanes, els quals sollicitaren protecció Felip V feu cremar tots els teixits d’indianes, i a França en fou prohibida la fabricació i el comerç també ho fou un quant temps a Anglaterra Però poc després es liberalitzà, i a mitjan segle XIX els procediments mecanitzats de teixit i estampació permeteren el…
Inca

Vista d’Inca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la part central del raiguer de la serra de Tramuntana.
El territori és planer en una gran part s’hi destaca el puig d’Inca o Santa Magdalena del Puig —hi ha una ermita— 304 m alt, el qual domina un ample panorama Geològicament, forma part de les sèries plegades de la serra de Tramuntana, amb afloraments del Triàsic, Liàsic, Cretaci, Oligocè i Burdigalià, sobre els quals se situen discordants els materials transgressius del Vindobonià S i E, en una gran part recoberts de terra rossa amb una gran abundància de crostes calcàries Les terres conreades ocupen 5159 h 88,6% del terme Hi predominen els cultius de secà 2838 ha d’ametllers i garrofers i 1…
canònica

Antigues canòniques i col·legiates canonicals catalanes
© fototeca.cat
Cristianisme
Comunitat de clergues que es regeixen per una regla o cànon, dits canonges
o clergues regulars
.
L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia s VII-IX, gregoriana i augustiniana s XI i la secularització del 1592 A partir del s IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del s V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del s V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes inspirades, sens dubte, per…
Santa Maria de Llinars o del Prat (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria és situada al nucli urbà del poble de Llinars S’hi celebra culte regularment Mapa L37-15393 Situació 31TDG525106 La població de Llinars del Vallès s’ubica al quilòmetre 10,2 de la carretera C-251 de Granollers a Sant Celoni Història La parròquia de Santa Maria de Llinars és coneguda des de l’any 919 31 d’agost, en un document recollit en els Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona Es tracta d’una donació que un tal Fortuny fa de tot el que té i de si mateix a la casa de Santa Maria, situada al Vallès, a la vila de Santa Maria de Llinars L’any…