Resultats de la cerca
Es mostren 9603 resultats
estomatòpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis que es caracteritzen pel fet de tenir descoberts els quatre segments toràcics posteriors, el rostre mòbil, cinc parells de maxil·lípedes, el segon dels quals és especialment ben desenvolupat, i tres parells de potes locomotrius bífides.
L’abdomen és voluminós i va proveït de pleopodis, l’últim parell dels quals és allargat i forma, juntament amb el tèlson, l’aleta caudal La closca és molt poc calcificada Tots són marins A les costes dels Països Catalans és molt corrent la galera
central tèrmica de cicle combinat
Tecnologia
Central tèrmica en què la combustió es produeix a l’interior d’una turbina i en mou els àleps, i se n’aprofiten els gasos en un segon cicle per a escalfar aigua, generar vapor d’aigua i moure una segona turbina.
En una central tèrmica de cicle combinat l’aire és introduït i comprimit, moment en què s’injecta el combustible, gas natural o fueloil Els gasos resultants superen els 1 000ºC, experimenten una gran expansió i mouen les pales de la turbina, que duu incorporat un generador d’electricitat
condensació
Física
Pas d’una substància de l’estat de vapor a un estat condensat, és a dir, a l’estat líquid o al sòlid; en el primer cas, és la transició contrària a la vaporització
i, en el segon, ho és de la sublimació
.
La condensació pot ésser causada per compressió o per refredament, i en ambdós casos el vapor allibera calor, que és anomenada calor latent de condensació La condensació pot produir-se sobre una superfície més freda que el vapor en qüestió, i s’esdevé quan la pressió del vapor és més gran que la pressió de vapor saturant de les fases líquida o sòlida de la substància a la temperatura de la superfície sobre la qual es produeix la condensació La condensació sobre una superfície pot produir-se de dues maneres D’una banda, en la condensació en pellícula es forma sobre la superfície freda una…
símfils
Zoologia
Subclasse de miriàpodes de cos petit (pocs mil·límetres de longitud) i color blanc pàl·lid, aspecte i costums semblants als centcames, i cap amb dos parells de maxil·les (les del segon, atrofiades, constitueixen el llavi inferior), amb un parell d’espiracles i sense ulls.
El tronc té 13 segments i 12 parells d’apèndixs locomotors, 15 o més tergites i un parell de fileres terminals Tenen un sol parell de tràquees ramificades, amb estigmes o espiracles cefàlics, un sol vas circulatori dorsal i gonoporus a l’extrem anterior del tronc Són de desenvolupament anamòrfic les cries neixen amb 6 o 7 parells de potes Habiten en sòls humits, sota les pedres i entre detrits de tota mena, dels quals s’alimenten L’espècie Scutigerella immaculata és comuna a tot Europa i ocasiona grans danys a moltes plantes agrícoles
teodicea
Filosofia
Terme que, en general i etimològicament, significa ‘‘justificació de Déu’’ i que, modernament, designa el tractat filosòfic sobre la divinitat; en aquest segon sentit, la teodicea és considerada com a part de la metafísica, com a continuació i concreció de l’ontologia.
El terme fou posat en circulació per Leibniz, el qual, en ocupar-se de Déu, creia cabdal de fer racionalment compatible l’existència de Déu amb l’existència del mal al món, és a dir, justificar el fet que Déu hagi creat un món on hi ha el mal Els estoics ja havien tractat d’aquest problema, i Epicur havia formulat així l’antinòmia o Déu vol suprimir el mal i no pot, o bé pot fer-ho i no vol, o bé ni vol ni pot, o bé vol i pot Les tres primeres hipòtesis són indignes de Déu, és a dir, incompatibles amb la idea que hom es fa de la divinitat la darrera hipòtesi resta en contradicció amb els fets…
marató d’alta muntanya
Curses de muntanya i d’orientació
Variant de cursa de muntanya que trancorre per un terreny d’una cota mínima de 2.000 m i una inclinació superior al 30%, sobre una distància de més de 20 km i un recorregut amb una dificultat tècnica màxima de segon grau.
Josep Maria Vila d’Abadal i Serra

Josep Maria Vila d’Abadal i Serra
© Presston comunicació Int.
Política
Polític.
Procedent d’una família de propietaris rurals arrelada a la comarca d’Osona i de tradició carlina, el seu avi, Lluís Vila i d’Abadal Vic 1892 – Barcelona 1937, milità a Acció Catalana i fou un dels fundadors d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC, i el seu pare, Marià Vila d’Abadal i Vilaplana Vic 1921, fou diputat al Parlament de Catalunya per aquest mateix partit dins la coalició Convergència i Unió 1980-84 Enginyer tècnic agrícola, ha estat president del Consorci Forestal de Catalunya 2000-02 i 2006-10 Inicià la trajectòria política a l’Ajuntament de Vic com a regidor de medi ambient i de…
Alfred Sargatal i Plana
Literatura catalana
Traductor, professor i editor.
A quinze anys guanyà el primer premi de poesia Màrius Torres i el 1966 el Joan Casulà amb Retalls del diari d’un adolescent 1967 El 1979 publicà un segon poemari, Nadir Poemes Establert a Barcelona el 1965, treballà fins al final dels anys setanta com a corrector d’estil per a nombroses editorials Edicions 62, Nova Terra, Edicions de Materials, Laia, Bruguera, Doyma i Seix i Barral Posteriorment compaginà la docència, com a catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes 1980-2008, amb la dedicació a la literatura director de “Els llibres de Glaucos” 1982-85 de l’…
,
Stonehenge

El cromlec de Stonehenge
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Monument prehistòric de tipus megalític, un dels més importants i famosos d’Europa, situat prop d’Avebury, al comtat de Wilt, Anglaterra.
Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític a l’ edat del bronze 3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…
Santander
Vista de la ciutat de Santander a la zona de El Sardinero
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Cantàbria, a la costa cantàbrica i considerada port de Castella.
És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan segle XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat…