Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
consort song
Música
Expressió emprada modernament pels estudiosos per a anomenar una forma de cançó anglesa característica del final del segle XVI i el principi del XVII, per a veu solista o diverses veus i acompanyament instrumental, sovint a càrrec d’un consort de violes de gamba.
Si el text era religiós, era anomenada anthem consort anthem Amb la introducció del cor, la forma de l' anthem consort s’amplià i sorgí l’anomenat verse anthem L’origen de la consort song és incert, però les mostres més antigues que es conserven són les que apareixen en una collecció manuscrita retrospectiva que data del 1580, tot i que segurament havien estat compostes amb anterioritat
Cyril Vernon Connolly
Literatura anglesa
Escriptor i crític anglès.
Després d’estudiar a Eton i Oxford, collaborà en les seccions literàries del “Times” i “The Observer” El 1939 fundà la revista literària “Horizon” Publicà la novella The Rock Pool 1935, i nombrosos assaigs, entre els quals cal esmentar Enemies of the Promise 1938 i especialment The Unquiet Grave 1944, on exposa les seves opinions sobre temes diversos tot palesant un important bagatge literari
Enrique Jordá
Música
Director d’orquestra basc.
Estudià a París amb PLe Flem i MDupré Debutà al capdavant de l’Orchestre Symphonique de París 1938 fou titular de l’Orquesta Sinfónica de Madrid 1940-45, de la Cape Town Orchestra 1947-52 i, establert als EUA, de la San Francisco Orchestra 1954-64 El 1982 li fou encomanada la formació de l’Orquestra d’Euskadi Actuà com a director invitat a tot el món
Joan I
Història
Emperador bizantí (969-976).
Amant de l’emperadriu Teòfan, conspirà amb ella per assassinar Nicèfor II Focas, que ell havia ajudat a assolir el tron Més tard desterrà Teòfan i es casà amb Teodora, filla de Constantí VII Porfirogèneta Bon diplomàtic, es guanyà el clericat i expulsà els russos de la Bulgària oriental 970, que annexà a l’Imperi Passà a Àsia, on conquerí per a l’islam gairebé tot Palestina
Mateo Hernández
Escultura
Escultor.
Treballà a Madrid, a Salamanca i a París 1913 Amb un estil sobri, tallà en pedra, pòrfir o granit obres realistes, inspirades en l’art egipci antic, amb una temàtica animalística —tot seguint F Pompon— i busts, nus i retrats Hi ha obres seves al Metropolitan Museum de Nova York i al Musée National d’Art Moderne de París Llegà la seva obra a l’Estat espanyol
George Doncieux
Folklore
Folklorista francès.
Llicenciat en dret i doctor en lletres, entre el 1880 i el 1884 collaborà en diverses revistes parisenques amb articles de crítica literària i amb poesies Després es dedicà gairebé exclusivament a l’estudi de la cançó popular Le romancero populaire de la France , pòstum 1904, té un gran interès per a la cançó catalana, tot i que els seus mètodes han estat superats
formant
Música
Relació, entre la intensitat i la freqüència dels harmònics d’un so generador, que defineix el timbre d’un instrument o d’una veu.
Així, el formant de la nota la3 d’un violí és diferent del formant de la mateixa nota d’un clarinet fins i tot, les diferències entre les vocals responen a formants diferents que permeten dir que la ’i’ té ’un timbre més agut’ amb un formant més agut, és a dir, que els harmònics aguts ressonen més fort que els greus que no pas la ’a'
bergamasca
Música
Qualsevol peça composta sobre la repetició obstinada d’un mateix baix o progressió harmònica, per exemple I-IV-V-I.
Tot i que el seu origen podria estar relacionat amb alguna dansa o cançó popular de Bèrgam, aquest procediment, característic també de la xacona i el ground , entre d’altres, fou emprat per la majoria de compositors dels segles XVI i XVII En alguns casos, s’hi associava un discant, tan característic com el baix, si no més, i el qual sovint arribava a suplantar
contracant
Música
Melodia subordinada al cant, però que presenta un interès melòdic.
En la percepció de l’oïdor, el contracant ocupa un pla intermedi entre la part principal i l’acompanyament La paraula contracant es pot aplicar tant a la melodia secundària d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, ja que, tot i que no sempre es pot executar amb la veu, el seu caràcter cantable l’aproxima a l’execució cantada
bombardó
Música
Instrument de vent-fusta, el membre més greu de la família de la bombarda.
També s’anomena contrabaix de bombarda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic La seva tessitura abraça des del fa -1 fins al mi 2 La seva grandària i els desavantatges tècnics —força nombrosos si es compara amb altres instruments més evolucionats com el baixó— feren que s’extingís gairebé del tot cap a la segona meitat del segle XVII