Resultats de la cerca

Fou cap d’estat el 405 aC Instaurà un govern autocràtic i centralista, però popular, que eliminà les aspiracions democràtiques del partit atenès Alliberà molts d’esclaus i reorganitzà l’exèrcit i la flota, que adaptà a les noves tècniques militars i convertí en instrument de la seva política expansionista Impulsà les obres urbanes i la fortificació de Siracusa, i protegí la vida cultural siracusana Es repartí l’illa de Sicília amb els cartaginesos, que en controlaren la part occidental Establí la preponderància de Siracusa a la Mediterrània central i occidental, i organitzà un…

Com que la seva regió natal era austríaca, el 1911 fou elegit membre del parlament austríac, on defensà els decrets de la minoria italiana Esdevinguda italiana després de la reorganització territorial del 1918, fundà el partit popular cristià 1921 i en fou elegit secretari 1924 Des del 1921 era també membre del parlament italià Tornà a la política activa amb la democràcia cristiana a la caiguda de Mussolini i fou president del consell de ministres del desembre de 1945 al juliol de 1953 Durant la seva presidència un referèndum decidí la proclamació de la República 1946…

Obrer que durant els anys trenta milità al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista Es donà a conèixer en el món de les lletres al final dels anys vint amb collaboracions als diaris “L’Opinió” i El Dia , i al setmanari “Terrassa” 1929-30 Durant la guerra civil, dirigí el diari “Front”, òrgan del POUM, i lluità al front d’Aragó Després visqué exiliat a França, on el 1948 guanyà un premi als Jocs Florals de l’exili Més endavant edità a Terrassa els assaigs Catalunya/Socialisme 1983 i Assaig sobre literatura catalana 1985, el recull Metamorfosi 1984, i l’…

Des de jove s’adscriví a la Unió Catalanista Es llicencià en medicina a Barcelona Actiu en l’oposició a la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 ingressà al partit d’Esquerra Republicana L’any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya Durant la guerra fou cap de la segona comandància de la sanitat militar, amb base a Girona El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió A l’exili secundà el moviment d’opinió independentista fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres A la Primera Conferència Nacional Catalana Mèxic…

Filla d’Amadeu V, comte de Savoia, i de Maria de Brabant Canvià el seu nom de Joana pel d’Anna en contreure matrimoni 1326 amb Andrònic III, coemperador de Bizanci mort el 1341 En esdevenir regent de llur fill Joan V, s’oposà, formant partit amb l’almirall Áleksis Apókaukos i el patriarca de Constantinoble, al manteniment de la preponderància exercida per Joan Cantacuzè en vida de l’emperador Revoltat, Cantacuzè es proclamà emperador a Tràcia, amb el nom de Joan VI sis anys després, mort Apókaukos, entrà a Constantinoble 1347, essent reconegut emperador igual que Joan V Anna…

En les eleccions del 7 de març, el líder del partit governant, Dean Barrow, del United Democratic Party UDP, va aconseguir renovar el mandat, però amb un resultat molt més ajustat que en els comicis anteriors, ja que el UDP va caure de 25 escons a 17 Per la seva banda, el People's United Party PUP va guanyar 8 escons fins a arribar als 14 actuals i el seu líder, Francis Fonseca, va aconseguir acostar-se a la barrera de la majoria En l'economia, la caiguda de la producció petroliera va frenar el creixement propiciat per l'agricultura i el turisme, però malgrat tot la previsió d'…

La difícil situació econòmica va continuar afectant el benestar de la població, i van augmentar les queixes contra la política del Govern de Ralph Gonsalves En aquest context, el principal partit de l’oposició, el New Democratic Party NDP, va convocar al juliol més protestes i una vaga general, mentre que el seu líder, Arnhim Eustace, va demanar al Govern un avançament de les eleccions previstes per al 2015 que no es va produir D’altra banda, el primer ministre Gonsalves va demanar el suport dels governs membres de la CARICOM per encetar una demanda contra el Regne Unit, França i…

Jugà de central i es formà al planter del Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya amateur 1979 i després de passar pel Barcelona Atlètic fou traspassat al Saragossa 1982-84 El FC Barcelona el recuperà la temporada 1984-85, però no disputà cap partit Fou cedit a l’Hèrcules 1985-86 i retornà al Barça, amb el qual restà fins la temporada 1988-89 Jugà 72 partits amb l’equip blaugrana i marcà 4 gols Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1988, una Copa de la Lliga 1986 i una Recopa d’Europa 1989 Finalment jugà tres temporades amb el Logronyès Formà part sis vegades de la selecció…

S’incorporà al Futbol Club Barcelona l’any 1920 com a suplent de Ricard Zamora i, posteriorment, de l’hongarès Plattko Jugà en aquesta primera etapa fins el 1925 i guanyà quatre vegades el Campionat de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925 i una el Campionat d’Espanya 1922 Després, jugà tres temporades al Futbol Club Gràcia abans de retornar al Barça 1928-31, amb el qual guanyà la primera Lliga 1929 i dos Campionats de Catalunya més 1930, 1931 Jugà setze partits de Lliga en tres temporades Es retirà al Futbol Club Martinenc al final de la temporada 1931-32 Formà part d’un combinat català en un…

Soci del Club Deportivo Piscinas, destacà com a saguer Fou campió de Catalunya de pala curta amb Pere Hernàndez I 1951-58, 1962, 1963, 1966, 1970 i amb José Miguel Legarrea 1972, 1973, i campió de Catalunya de pala llarga amb el mateix Hernàndez 1957-66, amb qui fou subcampió d’Espanya de pala curta 1954, 1955 Obtingué el subcampionat del món de frontennis amb Fernando Castro 1958 i amb Fernando Ucín 1962 Amb Agustí Brugués, jugà el primer partit del I Torneig Biarritz-Barcelona 1969 Fins el 1985, jugà a tennis al Club Gran Via Mar, a frontennis al Club Esportiu Laietà, i a…