Resultats de la cerca
Es mostren 30160 resultats
carpa

Carpa
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Peix de l’ordre de cipriniformes, d’aigua dolça d’uns 20 a 40 cm de llargada.
El cos, de color d’oliva, és comprimit lateralment i recobert tot ell de grans escates L’aleta dorsal, única, és allargada, i l’anal té el primer radi espiniforme La carpa no té dents, i a la part superior de l’orifici bucal presenta quatre barbetes, dues a cada costat Es nodreix de larves de dípters i d’altres insectes aquàtics, de cucs i de petits molluscs És originària d’Àsia, d’una àmplia zona des de la Manxúria fins a prop de la mar Negra Viu en estanys o rius de corrent lent i en fons de vegetació densa Hiverna en moles sobre el fons en indrets profunds Malgrat que la seva carn és menys…
biocircuit
Biologia
Circuit microelectrònic realitzat sobre una capa de polímer que, després d’haver estat deposada sobre un suport aïllant, és gravada i dopada amb tècnica semblant a les que s’empren per a fabricar els circuits integrats.
El material conductor —certes proteïnes naturals o artificials— presenta una gran varietat de propietats respecte als tradicionals semiconductors, especialment les proteïnes de síntesi, que amb les noves tècniques d’enginyeria genètica poden ésser virtualment creades amb les característiques ad hoc per a cada aplicació Tenen també l’avantatge de la seva biocompatibilitat, característica que en un futur ha de permetre d’inserir-los dins la xarxa del sistema nerviós central dels animals i, fins i tot, de l’home, i així possibilitar el desenvolupament de pròtesis auditives, òptiques…
Bernat Roca
Arquitectura
Arquitecte gòtic.
Actiu a les principals obres barcelonines del s XIV Vers el 1360 realitzà el sagrari, no conservat, de l’església dels Sants Just i Pastor i possiblement participà en la construcció d’aquest temple El 1361 féu l’altar major de l’església de la Mercè Participà, a partir del 1367, a les obres dels Palaus Reials, succeint Arnau Artaguil a les del Palau Reial menor, on hom finalitzà sota la seva direcció la gran sala, amb sostre aguantat per arcs diafragmes, paviment de taulellets i xemeneia Fou mestre de la seu, on realitzà els primers trams de la volta central de la galeria alta…
Milij Aleksejevič Balakirev
Música
Compositor i pianista rus.
Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran…
Antoine Bourdelle
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor francès, dibuixant i medallista.
Exposà per primera vegada al Salon del 1884 i installà a París el seu taller, avui convertit en museu on és guardada una gran part de la seva producció Del 1893 al 1908 collaborà com a ajudant d’Auguste Rodin, i s’hi inspirà en les actituds i en el tractament de les escultures La seva aportació formal fou resoldre les escultures amb sobrietat i amb una gran concentració interior emparentada amb l’estètica expressionista Cap d’Apollo museu Bourdelle L’afany d’equilibri, amb l’ajut d’una tècnica segura, s’aprecia en la moderada voluntat de continuar el fauvisme o el…
Tomàs Milans
Música
Compositor i mestre de capella català.
La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini…
Alessandro Marcello
Música
Compositor italià.
Des de petit mostrà una gran aptitud per al violí i el seu pare fou el seu primer mestre de música Personatge polifacètic, també cantava, pintava i escrivia poesia amb gran talent, i estudià filosofia i matemàtiques La seva casa veneciana es convertí en l’escenari de concerts setmanals, on s’interpretaven composicions seves F Gasparini, A Lotti i, més tard, G Tartini foren membres habituals d’aquestes reunions Fou membre de l’Acadèmia Arcàdica de Venècia, on rebé el sobrenom d’Eterio Stinfalico Alessandro no fou, però, un compositor tan prolífic com el seu germà…
Nicolas de Grigny
Música
Organista i compositor francès.
Entre el 1693 i el 1695 fou organista de Saint-Denis a París, i des del 1697, de la catedral de Reims, càrrec aquest darrer que ocupà fins a la seva mort El 1699 publicà el Premier livre d’orgue , que inclou nou grups de peces les quatre parts de l’ordinari de la missa i cinc himnes Cada grup s’inicia amb un cantus firmus en notes de llarga durada, seguit d’un moviment fugat i diverses peces més entre duets, récits i diàlegs Aquesta obra es caracteritza per una extraordinària complexitat contrapuntística i unes expressives ornamentacions El mateix JS Bach en fou un gran admirador…
Stefano Palatchi
Música
Baix català.
Estudià a Barcelona amb M Mayska, J Francisco Puig, G Bechi i E Campogalliani A partir de la temporada 1985-86 actuà en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu i el 1988 es presentà amb personatges més importants en diversos escenaris de l’Estat espanyol Posteriorment ha interpretat en papers destacats al Liceu i així, per exemple, el 1989 participà en l’estrena de Cristóbal Colón , de Ll Balada A l’octubre del 1999 intervingué en les funcions de Turandot que reobriren el coliseu barceloní S’ha presentat amb èxit a la Metropolitan Opera House de Nova York i a l’Òpera de…
IsḤāq al- Mawṣilī
Música
Nom amb què és conegut el cantor, llaütista i teòric àrab d’origen persa Abū Muḥammad Ishāq ibn Ibrāhīm ibn Māhān ibn Bahmām.
Rebé una sòlida formació cultural, especialment pel que fa a la música En aquest camp fou instruït pel seu pare, Ibrāhīm al-Mawṣilī, i per altres mestres i preceptors Destacà tocant el llaüt i en el cant, i en morir el seu pare li succeí en el càrrec de músic de la cort Introduí l’ús del falset taḫnīī i de l' sforzando Gaudí d’una gran estima, sobretot per part del califa al-Ma’mūn, i tingué nombrosos alumnes, alguns dels quals foren músics destacats Les seves idees sobre música es troben exposades en diversos tractats teòrics, entre els quals destaca per la seva extensió una…