Resultats de la cerca

El lloc de la Bastida de Bellera apareix vinculat a la baronia de Bellera fins a la fi de les senyories al segle XIX La seva església és documentada l’any 1314, en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp L’any 1904 formava part de l’arxiprestat de la Pobla de Segur amb les seves annexes de Sant Julià d’Erdo, Sant Coloma d’Erdo i Larén Actualment depèn de la Pobleta de Bellvei

En l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, entre els nombrosos béns amb què fou dotada s’esmenta l’església de Sant Martí “ que est in campo Lordani ” Dins del terme més proper al castell de Llordà és trobaven dues esglésies dedicades a sant Martí, Sant Martí dels Masos de Sant Martí i Sant Martí de Siall —església annexa de Llordà esmentada l’any 1904, ara desapareguda— Cal suposar que el document del 1080 feia referència a una d’aquestes dues esglésies

El castell d’Arestui, avui desaparegut, era situat a la vall de Baiasca i té una història molt semblant a la d’altres castells propers La seva primera notícia documental és força tardana Els castells i les viles de Biuse, Arestui, Tírvia, Glorieta i Farrera foren empenyorats l’any 1296 per la comtessa vídua Blanca de Bellera al comte Roger Bernat III de Foix per 53 000 sous melgoresos Inclosa dins la baronia de Rialb, la jurisdicció d’Arestui passà l’any 1435 dels Bellera als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò

Les notícies històriques sobre aquest castell són escadusseres L’any 1120 Tedball de Vallferrera féu testament i deixà al seu fill Tedball en alou la meitat del castell i la vila d’Herba-savina “ ipso castro et villa de Erbasavina ” A diferència d’altres dominis que és relacionen en el testament, tinguts en feu pel comte de Pallars, Herba-savina era un domini alodial que Tedball devia compartir amb algun altre senyor Posteriorment Herba-savina formà part del vescomtat de Vilamur L’any 1831 n’era titular el marquès de Pallars i vescomte de Vilamur

No hem pogut trobar cap notícia històrica dels orígens d’aquest edifici, que cal situar en l’època alt-medieval De l’edifici que es conserva avui no podem veure’n cap vestigi romànic d’interès És possible que les reformes que sofrí el temple l’any 1761 feren perdre el poc que restava d’època original La part frontal de l’edifici, fins a mitja nau, fou afegida l’any 1866 i coberta amb una teulada de dos vessants embigats Podria haver estat part d’un atri exterior, incorporat a la planta del temple

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar de capella rural Aquesta capella podria correspondre a una deixa feta vers l’any 1285 a Sant Esteve i Sant Valentí d’ Ayrelar , ja que el nom que li donem de “cal Tinet” és nou a més, el testador és de Grevalosa i fa deixes a la majoria de les capelles de Castellar, per això creiem que és aquest Sant Valentí el qui rep la deixa, i, per tant, aquesta capella devia existir vers l’any 1285

Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1022, data en la qual Seguí, senyor del castell de Castellar, en el seu testament deixà al seu fill Company la Torre de Seguers Poques referències més testimonien l’existència d’aquesta fortalesa L’any 1098 Bernat i la seva muller Sicarda donaren a Sant Vicenç de Cardona entre altres béns una casa edificada a la sagrera del castell de Seguers L’antiga quadra de Seguers forma part avui de Prats de Rei, presidit per la petita parròquia rural de Sant Pere de Seguers

L’església parroquial de Sant Martin —senzill edifici tardà- presideix la vila de Trevilhac, situada a 530 m d’altitud a l’esquerra de la ribera de La Craberissa El lloc de Trevilhac és esmentat en la documentació l’any 1026 com a límit de l’indret de Sequèra, sota la grafia Trivilano , forma que evoca un antic domini gallo-romà Una de les primeres mencions de la seva església parroquial data de l’any 1261, i posteriorment, el 1356, s’esmenta l’“ ecclesia Sancti Martini de Trivilacho ”

Vacamorta és un petit llogaret situat a la riba esquerra del riu del mateix nom, afluent de l’Éssera La seva església ja existia el 1092, any en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la nova canònica augustiniana de Roda amb les quartes episcopals de l’església de Vacamorta, que, segons això, ja era considerada parròquia L’any següent, aquest mateix bisbe assignà les seves rendes a la mensa capitular L’arxiu de Roda conserva un censal adquirit el 1406 per Antoni Coll i Mata, rector de Vacamorta

Es desconeix l’indret exacte on estigué situat aquest castell proper a Reperós Tal vegada es correspongué amb el castell de Ribagorça L’any 941 Cèntul vengué a la comtessa Toda Galindona dues terres que tenia per la seva rompuda “ in castro Poga Circuso, in loco ubi dicitur in Rio Petruso ”, pel preu de sis sous Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça donà al monestir Ovarra el vilatge Reperós en canvi d’un tresoret El 1004 els alous comtals de Rivo Petroso consten que són emplaçats a la vall Ribagorçana